La tesis és situa a l' àmbit d'investigació sobre disseny i desenvolupament curricular i, dins d'aquest, en una línia d'investigació sobre la dimensió espacial del currículum de Ciències Socials. En aquest marc, la qüestió del paper del medi local a l'ensenyament de les Ciències Socials a Educació Secundaria s'estudia a partir d'una investigació qualitativa i interpretativa sobre el pensament i les pràctiques d'un grup de professors d'Educació Secundaria de trajectòria professional destacada. Utilitzant com a instruments l'entrevista als professors i l'anàlisi dels materials dels alumnes és comprova que:

1. A Educació Secundaria els professors utilitzen una dimensió espacial oberta i multiescalar en la que, tot i que al llarg del curs és treballa sobre totes les escales, persisteix una tendència a plantejar cada exercici a una sola escala i son relativament escassos els exercicis en els que s' estableixen relacions comparatives o explicatives entre diferents escales.

2. En aquest esquema multiescalar la presència del medi local és molt rellevant i es valora com a molt important per part de quasi tots els professors.

3. El model didàctic amb el que es treballa el medi local és molt heterogeni. Podem establir tres tipus: el model tancat autoreferent; l'obert relacional i l'obert no relacional. El model tancat autoreferent és aquell en el que el medi local s'estudia en exercicis tancats a una sola escala. Aquest model es caracteritza per considerar el medi local com objecte d'estudi i per investigar-lo utilitzant preferentment tècniques d'investigació històrico-geográfiques. Tot i que quantitativament és el tipus més important, és un model perifèric i en regressió, cosa que es fa evident tant per les contradiccions que suposa entre el pensament i la pràctica dels professors, com pel fet d'ubicar-se principalment als crèdits variables i de síntesis. En canvi el model obert relacional, que estudia el medi local en exercicis oberts en els que es combinen diferents escales entre les que s'estableixen relacions comparatives i explicatives, considera el medi local com a context d'aprenentatge i utilitza tant tècniques de investigació histórico-geográfica com tècniques de treball socio-lingüístic. Aquest model, minoritari des del punt de vista quantitatiu, suposa en canvi un model central i emergent, en el que es dona una major coherència entre el pensament i les practiques dels professors. Aquest model es troba preferentment als crèdits comuns. El tercer model, obert no relacional, suposa un estadi de transició entre els dos anteriors.

4. La importància del medi local al currículum de Ciències Socials d'Educació Secundaria es justifica en primer lloc per la seva capacitat de facilitar l'aprenentatge dels alumnes i en segon lloc perquè contribueix a la educació per una ciutadania democràtica ja que fomenta el coneixement i la valoració de l'entorn, ajudant a augmentar la capacitat de responsabilizació social dels alumnes. El treball sobre el medi local resulta més motivador perquè, tant pels continguts com pels mètodes que s'utilitzen es posen en joc aspectes afectius i sentiments de pertinença que augmenten l'interès de l'alumne i donen un sentit al aprenentatge que depasa el seu valor acadèmic. Així mateix cal destacar que els professors estudiats mostren una tendència a promoure més el pensament argumentatiu en els alumnes quant treballen sobre el medi local.


Aquestes conclusions indiquen la superació del model de seqüenciació espacial concèntrica que reserva el medi local para l' Educació Primària.

La tesis se completa con un apèndix en el que es realitzen algunes aportacions i propostes per la innovació didàctica i s'apunten algunes línies de treball per al futur. Destaquem especialment el modelo UDGL que representa una proposta d'estructura espacial local-global amb la que elaborar unitats didàctiques per Educació Secundaria.

ENGLISH ABSTRACT:

This PHD Thesis sets up the local medium question within Secondary Education Social Sciences learning through a qualitative and interpretative research on the thought and practices of a group of professionally distinguished teachers.

Through interviews with teachers, and students' materials analysis we can prove that:

1- Teachers use a multiscalar and open spatial dimension in which there is a persistent tendency to plan each exercise at only one scale and they have quite few exercises in which they establish comparative or explicative relations in different scales.
2- In this multiscalar scheme the local medium presence is very relevant and it is considered as highly important to almost all teachers
3- In local medium study we can establish three models: the closed self-referential model that considers local medium as a study object and preferentially uses historical and geographical research techniques; the open relational model that considers local medium as a learning context that uses either historical or geographical research techniques as socio-linguistic working techniques. This model, a minor model in quantitative terms, supposes a central emergent model where a high level of coherence between thought and practice of teachers is reached and it is usually found in common credits. The third model, open and non-relational, supposes a transition stage between both previous models
4- The importance of local medium within Secondary School Social Sciences' curricula firstly justifies by its capacity to make easier the students' learning and secondly because it contributes to democratic citizenship education as it promotes environment knowledge and valuation, making possible to increase social responsibility capacities.

This PhD Thesis is completed with an appendix where some contributions, proposals and future lines are suggested. We specially underline the UDGL model which represents a local-global structure proposal where Secondary Education didactic proposals could be prepared.