Oscil·lació de la Mediterrània Occidental i la Precipitació als Països Catalans, L'

Autor/a

López Bustins, Joan Albert

Director/a

Martín Vide, Javier

Fecha de defensa

2007-12-14

ISBN

9788469127629

Depósito Legal

B.24175-2008



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional

Resumen

L'Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO -Western Mediterranean Oscillation-) és un nou patró de teleconnexió de caràcter regional. És definit per poder explicar la variabilitat pluviomètrica d'aquelles zones de la Península Ibèrica on l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO -North Atlantic Oscillation-) té una dèbil influència com és el cas del territori dels Països Catalans. En conseqüència, l'àrea d'estudi és la façana oriental de la Península Ibèrica. Aquesta es troba correlacionada molt satisfactòria i negativament amb aquest nou patró. Les zones més influenciades en la fase negativa de la WeMO són el Golf de València i la Plana del Rosselló durant les estacions d'hivern i tardor segons el període d'estudi de la tesi (1951-2000).<br/><br/>Les tendències recents de l'índex de la WeMO (WeMOi) tenen una clara correspondència amb l'evolució de la precipitació a l'àrea d'estudi a finals del segle XX. És així que la precipitació en l'estació hivernal a la regió de València, sobretot al mes de gener, està augmentant, així com una major torrencialitat, per una contundent tendència negativa del WeMOi en aquesta època de l'any. Les anàlisis espectrals que s'han portat a terme també mostren aquesta dependència de la precipitació als Països Catalans del WeMOi.<br/><br/>També s'estudia el paper de l'estratosfera quant a la seva influència en la variabilitat de la WeMO. S'analitzen quins factors condicionen la variabilitat del comportament del vòrtex polar estratosfèric per preveure certs patrons de circulació atmosfèrica en superfície a curt termini. Entre aquests factors cal destacar el cicle d'11 anys de l'activitat solar, l'Oscil·lació Quasi-Biennal (QBO), el Niño, els volcans i els gasos d'efecte hivernacle. La variabilitat de l'estratosfera al Pol Nord es detecta en superfície amb l'índex de l'Oscil·lació de l'Àrtic (AOi). Quan més reforçat i fred es troba el vòrtex polar més positiu és l'AOi. Al mateix temps, es va trobar que aquest índex es correlacionava significativa i negativament amb el WeMOi. Per tant, una major vorticitat a l'estratosfera polar implicaria, a curt termini, una major probabilitat de precipitacions, de tipus més aviat torrencial, als Països Catalans.<br/><br/>En aquesta tesi s'ha assajat de forma innovadora l'ús d'un patró de teleconnexió, com la WeMO, a resolució diària. Es demostra que el WeMOi a escala diària és una eina molt útil per ajudar a predir episodis de pluja torrencial als Països Catalans. Els episodis de més de 100 mm en 24 hores que tenen lloc a l'àrea d'estudi ocorren, pràcticament en tots els casos, en dies amb un valor del WeMOi negatiu. <br/>Per últim, cal comentar que aquesta tesi posa al dia l'evolució de la precipitació als Països Catalans emprant una densa xarxa de sèries pluviomètriques, i intenta explicar el seu futur comportament dins el nou context de canvi climàtic.


<I>"The Western Mediterranean Oscillation and Rainfall in the Catalan Countries"<br/><br/>TEXT:<br/><br/>The Western Mediterranean Oscillation (WeMO) is a new regional teleconnection pattern. It is defined in order to account for the pluviometric variability in areas of the Iberian Peninsula subjected to a weak influence of the North Atlantic Oscillation (NAO), such as the Catalan Countries. The latter area presents a very satisfactory negative correlation with this new pattern. The areas under the strongest influence in the negative phase of the WeMO are the Gulf of Valencia and the Roussillon Plain during winter and autumn.<br/><br/>The recent trends of the WeMO index (WeMOi) show a clear correspondence with the evolution of rainfall in the study area at the end of the 20th century. Thus, rainfall in the Valencia region in winter months, in particular in January, is showing an increase, with higher torrentiality, resulting from a clear negative trend of the WeMOi during this season. The spectral analyses also highlight this dependence of rainfall in the Catalan Countries on the WeMOi. <br/><br/>I also study the role of the stratosphere with regard to its influence on WeMO variability. I attempt to determine which factors interact with the stratospheric polar vortex in order to predict certain atmospheric circulation patterns at surface level after a few weeks. Among these factors we can highlight the 11-year sunspot cycle, the Quasi-Biennial Oscillation (QBO), the Niño, volcanoes and greenhouse gasses. Variability in the stratosphere at the North Pole is detected at surface level by means of the Artic Oscillation index (AOi). It was seen that this index shows a significant negative correlation with the WeMOi. Greater vorticity in the polar stratosphere would therefore imply a higher likelihood of torrential rainfall in the Catalan Countries some weeks later. <br/><br/>To conclude, this thesis makes use of an innovative method for testing the use of a teleconnection pattern at daily resolution. Herein it was shown how the WeMOi at daily scale constitutes a useful tool for predicting episodes of torrential rainfall in the Catalan Countries. </i>


RESUMEN:<br/><br/>"La Oscilación del Mediterráneo Occidental y la Precipitación en los Países Catalanes"<br/><br/>TEXTO:<br/><br/>La Oscilación del Mediterráneo Occidental (WeMO -Western Mediterranean Oscillation-) es un nuevo patrón de teleconexión de carácter regional. Se define para poder explicar la variabilidad pluviométrica de esas zonas de la Península Ibérica donde la Oscilación del Atlántico Norte (NAO -North Atlantic Oscillation-) tiene una débil influencia como es el caso del territorio de los Países Catalanes. En consecuencia, el área de estudio es la fachada oriental de la Península Ibérica. Ésta se correlaciona muy satisfactoria y negativamente con este nuevo patrón. Las zonas más influenciadas en la fase negativa de la WeMO son el golfo de Valencia y la llanura del Rosellón (Cataluña del Norte) durante las estaciones de invierno y de otoño.<br/>Las tendencias recientes del índice de la WeMO (WeMOi) tienen una clara correspondencia con la evolución de la precipitación en el área de estudio a finales del siglo XX. Así es el caso, que la precipitación en los meses de invierno en la región de Valencia, sobre todo en enero, está aumentando, así como una mayor torrencialidad, por una contundente tendencia negativa del WeMOi en esta estación. Los análisis espectrales llevados a cabo también ponen de manifiesto esta dependencia de la precipitación de los Países Catalanes del WeMOi. <br/><br/>También se estudia el papel de la estratosfera en cuanto a su influencia en la variabilidad de la WeMO. Se analizan qué factores interactúan con el vórtice polar estratosférico para prever ciertos patrones de circulación atmosférica en superficie a corto plazo. Entre estos factores cabe destacar el ciclo de 11 años de la actividad solar, la Oscilación Cuasi-Bienal (QBO), el Niño, los volcanes y los gases de efecto invernadero. La variabilidad de la estratosfera en el Polo Norte se detecta en superficie con el índice de la Oscilación del Ártico (AOi). Cuando más reforzado y frío se halla el vórtice polar más positivo es el AOi. Al mismo tiempo, se halló que este índice se correlacionaba significativa y negativamente con el WeMOi. De este modo, una mayor vorticidad en la estratosfera polar implicaría a corto plazo una mayor probabilidad de precipitaciones, de tipo más bien torrencial, en los Países Catalanes.<br/><br/>Por último, en esta tesis se ensaya de forma novedosa el uso de un patrón de teleconexión a resolución diaria. En este caso, se demostró que el WeMOi a escala diaria es una herramienta muy útil para ayudar a predecir episodios de lluvia torrencial en los Países Catalanes. Los episodios de más 100 mm en 24 horas que tienen lugar en el área de estudio ocurren, prácticamente en todos los casos, en días con un valor del WeMOi negativo.

Palabras clave

Pluges torrencials; Oscil·lacions climàtiques; Patrons de circulació atmosfèrica; Pluviometria; Climatologia; Geografia Física

Materias

504 - Ciencias del medio ambiente; 55 - Geología. Meteorología

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

01.JALB_previ_CAT.pdf

88.85Kb

02.JALB_introduccio_CAT.pdf

169.6Kb

03.JALB_1r_capitol_CAT.pdf

590.9Kb

04.JALB_2n_capitol_CAT.pdf

3.313Mb

05.JALB_3r_capitol_CAT.pdf

4.360Mb

06.JALB_4t_capitol_CAT.pdf

3.080Mb

07.JALB_5e_capitol_CAT.pdf

308.4Kb

08.JALB_conclusions_CAT.pdf

99.06Kb

09.JALB_annex_CAT.pdf

148.5Kb

10.JALB_document_recambra_CAT.pdf

41.13Kb

11.JALB_front_pages_ENG.pdf

76.81Kb

12.JALB_introduction_ENG.pdf

128.9Kb

13.JALB_1st_chapter_ENG.pdf

332.4Kb

14.JALB_2nd_chapter_ENG.pdf

1.314Mb

15.JALB_3rd_chapter_ENG.pdf

1.367Mb

16.JALB_4th_chapter_ENG.pdf

1.143Mb

17.JALB_5th_chapter_ENG.pdf

216.1Kb

18.JALB_conclusions_ENG.pdf

52.97Kb

19.JALB_references_ENG.pdf

128.4Kb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)