Aproximació a l'estudi del gravat polonès contemporani es podria dir del segle XX , iniciat amb una mirada retrospectiva cap una tradició i una avantguarda genuïnes, passant desprès per un passat històric relativament recent, els anys del règim comunista, i aturant el 1989, data del pas de la Repùblica Popular de Polònia a la República de Polònia a seques , després d'unes el·leccions democràtiques.

L'estudi està organitzat en tres etapes cronològiques, que es relacionen entorn d'una figura central, l'artista polonès Andrzej Smoczynski.

La primera, "El gravat vist de lluny", pren la data de naixement 1944 d'aquest artista com una data límit inicial, que permet desplaçar-nos cap a un passat, retornar cap a un present i aturar-nos a mitjan dels anys seixanta. Es mostra una avantguarda artística polonesa i les formes contemporànies del gravat, inscrites o juxtaposades en aquella avantguarda. S'observen els plantejaments teòrics necessaris per a la reconstitució de la cultura polonesa, en els quals s'inscriu el gravat durant els anys del realisme socialista, i els primers signes de canvis de la dècada dels anys cinquanta. Es presenten els mecanismes d'exhibició de l'obra artística i s'esbrina qui són els seus promotors.

En la segona part, "A mig camí", que es refereix al final dels estudis de l'artista i als inicis de la seva projecció artística i professional, es fa un seguiment de fenòmens més importants relatius al gravat: des dels exemples de política cultural oficial, anys seixanta, passant per les anomenades propostes alternatives en el context de mecenatge estatal, fins als esdeveniments politicosocials de principis i mitjan dècada dels vuitanta, per situar alguns dels artistes de generacions properes a Smoczynski.

La tercera part, "Davant l'obra de Smoczynski", és una reflexió sobre Smoczynski en la triple vessant de l'artista, el pedagog i el professional, en el seu context de vida, la històrica ciutat de Lódz, on es va crear el primer museu europeu d'art modern, el Museu Sztuki, els anys 30.

En aquest estudi s'intenta respondre a una pregunta: què va ser el gravat polonès, una mica abans i durant els temps del teló d'acer? Què va fer que hi hagués tant de gravat, durant aquells anys: va ser fruit o no, d'una aposta de l'oficialitat cultural polonesa per aquesta forma artística?

Tot mostrant les valoracions dels artistes, dels historiadors i dels crítics d'art polonesos, que no sempre coincideixen amb les de l'autora per qüestions de diferents paràmetres d'observació, s'arriba a algunes consideracions que responen entre línies a algunes preguntes, d'altres encara resten obertes: és necessari que una generació que no hagi viscut tant de prop alguns esdeveniments se'n faci càrrec?. Una recerca pluridisciplinària de la història recent polonesa, feta de bell nou sense els condicionants amb què trobem que està feta la literatura històrica i crítica d'aquells anys, donarà pas possiblement a nous textos i noves mirades que facilitaran la continuació d'aquest estudi apassionant del gravat polonès en el segle XX.