Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística ...

Avui dia, el món publicitari està vivint una sèrie de canvis trascendentals. Aquests vénen donats, principalment, per dos motius: l’auge de les noves tecnologies i la greu crisi econòmica que estem patint a nivell ...

Esta tesis estudia la calidad de la información sobre actividad física saludable (AFS) en la prensa española. Se ha analizado el contenido de las piezas periodísticas (n=100) sobre AFS durante los años 2013 y 2014. Resultados: ...

La present tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi de la commemoració televisiva de la Victòria sobre l’Alemanya nazi a la Rússia post-soviètica. En particular, l’anàlisi es centra en la retransmissió de la desfilada ...

Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític ...

La inquietante extrañeza en el cine parte de considerar la experiencia cinematográfica como un acontecimiento de la sensibilidad. La sala oscura proporciona una intimidad con extraños, y el silencio y la oscuridad evocan ...

¿Cómo afrontar hoy la historia del cine? Ésta es la pregunta a la que intenta responder el presente trabajo, nacido de la necesidad de contarla otra vez, así como de renovar los puntos de vista desde los que se cuenta. En ...

En medio de la disrupción digital que ha puesto patas arriba los medios de comunicación, sus rutinas productivas y el modelo de negocio de las últimas décadas, la exclusiva periodística ha seguido manteniendo un aura casi ...

La idea del Raval com un paisatge d’excepció té una provinença triple. En primer lloc, el Raval (o Barri Xino) pot ser pensat com una geografia de les diferències radicals: degut a la seva composició social resulta pertinent ...

Tradicionalment considerat com un intèrpret d’obres alienes o com un instrument a mans del director, l’actor no ha estat contemplat en la historiografia del cinema ni en els discursos essencials que articulen la teoria ...