An acoustic study of sardinian and algherese catalan vowels

Abstract

La present tesi doctoral investiga instrumentalment la qualitat de les vocals del català de l’Alguer i de quatre varietats sardes a fi d’assolir tres objectius. El primer objectiu consisteix a avaluar el possible rol del sard en la modificació de la qualitat de les vocals alguereses. Per aconseguir aquest objectiu, portàrem a terme una anàlisi formàntica de les set vocals tòniques de l’alguerès /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ a partir de 525 realitzacions (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius), i comparàrem els valors formàntics obtinguts amb els de 2105 realitzacions vocàliques del sard (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius + 5 realitzacions extra). Com a referència per al català, s’han inclòs en el present treball les dades formàntiques de les vocals tòniques corresponents a quatre varietats dialectals d'aquella llengua incloses a Recasens & Espinosa (2006). Els resultats de l’anàlisi han mostrat que la qualitat vocàlica de les vocals de l’alguerès és més semblant a la de les vocals sardes que no pas a la de les vocals de les altres varietats del català. Pel que fa a les diferències entre varietats individuals i tal com era d’esperar, les vocals acústicament més similars a les de l’alguerès han resultat ésser les del logudorès septentrional. Aquestes primeres conclusions han estat confirmades amb anàlisis estadístiques (ANOVA) de les dades formàntiques. D'acord amb els resultats obtinguts i atès que l’alguerès presenta els mateixos fonemes vocàlics que les altres varietats catalanes, el seu sistema vocàlic ha estat caracteritzat com a fonològicament català i fonèticament sard. El segon objectiu del present treball és avaluar dues previsions de l’Adaptive Dispersion Theory (ADT) amb dades instrumentals de l’alguerès, del sard i d’altres varietats catalanes. En concret, la primera previsió suggereix que els sistems vocàlics amb més fonemes presenten espais vocàlics més extensos, i la segona que les vocals pertanyents a sistemes més densos varien menys respecte a les vocals de sistemes amb menys fonemes vocàlics. Aquestes previsions han estat avaluades utilitzant la mateixa base de dades recollida per a l'estudi del primer objectiu de la tesi. La primera previsió ha estat examinada calculant l’àrea de les vocals /i, u, a/ en cada varietat, i la segona calculant les desviacions estàndard dels valors formàntics contextuals per a cada varietat i també a través de dialectes. En termes generals, els resultats contradiuen les dues previsions de l’ADT per tal com, respecte als sistemes vocàlics amb menys fonemes, els sistemes amb més fonemes no presenten sistemàticament espais vocàlics més extensos ni vocals amb menys variació contextual. El tercer objectiu de la tesi és recollir informació sobre la reducció acústica de les vocals mitjanes sardes àtones, i ha estat investigat amb un grup ulterior de 1215 vocals àtones pertanyents a quatre varietats sardes (12 vocals x 5 repeticions x 5 informants x 4 varietats). Algunes dades interessants sobre aquest tema han aparegut publicades a Contini (1987:449), i indiquen que en tres varietats sardes les vocals àtones mitjanes obertes no presenten, per regla general, signes visibles de tancament respecte a les vocals tòniques corresponents. Aquests resultats contrasten amb dos models utilitzats normalment per a descriure la reducció acústica de vocals, a saber, l’undershootbased model, que prediu una elevació general de l’espai vocàlic per a les vocals reduïdes, i el centralisation-based model, segons el qual les vocals reduïdes tendeixen a acostar-se a la regió de la vocal central o schwa. En consonància amb els resultats de Contini, el nostre estudi ha confirmat que les vocals mitjanes obertes del sard en posició àtona no presenten tancament aparent. Així doncs, sembla clar que per tal de portar a terme una avaluació del grau de reducció acústica de les vocals mitjanes sardes caldria prendre en consideració també variables de tipus sistèmic (languagedependent).

The present dissertation sets out to instrumentally investigate the quality of the vowels of Algherese Catalan and of four Sardinian varieties in order to pursue three different aims. The first aim concerns the evaluation of the possible role played by Sardinian in modifying the quality of Algherese Catalan vowels. To fulfil this goal, a formant analysis of the seven Algherese vowels /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ in stressed position has been carried out for 525 realisations (7 vowels x 3 consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers), and the corresponding formant frequency values have been compared to those obtained for 2,105 Sardinian realisations (7 vowels x 3 consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers x 4 varieties + 5 extra tokens). As a framework of reference for Catalan, the formant data reported in Recasens & Espinosa (2006) for the stressed vowels of four Catalan varieties have also been included in the present work. The analysis results show that the acoustic quality of Algherese vowels is more similar to that of the Sardinian vowels than to that of the vowels of other Catalan varieties. In terms of individual dialects, as expected, the vowels most resembling those of Algherese were found to belong to the Northern Logudorese variety. These tentative conclusions were also strongly supported by statistical analyses (ANOVA) of the formant frequency data. According to this scenario and given the fact that Algherese still possesses the same seven vowel phonemes as Catalan, its vowel system was defined as phonologically Catalan and phonetically Sardinian. The second aim of the present work is to evaluate two predictions of the Adaptive Dispersion Theory (ADT) against instrumental data from Algherese, Sardinian and other Catalan varieties. Specifically, the first prediction suggests that larger vowel inventories should cause the vowel space to expand, while the second suggests that vowels in more crowded inventories should vary less than vowels in less crowded ones. These predictions were evaluated with the same formant frequency database which was used in order to fulfil the first aim of this dissertation. The first prediction was tested by calculating the point-vowel area for each dialectal variety, and the second by calculating the standard deviations of the contextual formant frequency values for each vowel in each dialect and across dialects. In general terms, the results challenged the validity of the two ADT predictions, since, in comparison to less crowded inventories, those which were more crowded did not always exhibit larger vowel spaces and less context-dependent variability. The third aim of this dissertation is to gather information on the acoustic reduction of Sardinian unstressed mid vowels, and was investigated by analysing a further set of 1,215 unstressed vowels of four Sardinian varieties (12 vowels x 5 repetitions x 5 informants x 4 varieties). In this respect, some very interesting data published by Contini (1987:449) indicate that in three Sardinian varieties unstressed /ɛ, ɔ/ do not present, on average, visible signs of rising with respect to their stressed counterparts. This finding is in contrast with two models normally used to describe acoustic vowel reduction, i.e. the undershoot-based model, which predicts an overall elevation of the vowel floor for reduced vowels, and the centralisation-based model, according to which similar contextual and prosodic conditions are expected to trigger a shift of the target vowels towards a central or ‘schwa’ region. Our results confirmed Contini’s finding in that the Sardinian unstressed open-mid vowels analysed in this study lacked visible rising. These data led us to conclude that, when evaluating acoustic vowel reduction for Sardinian mid vowels, language-dependent or systemic variables should also be taken into account.