Tres Ensayos sobre Movilidad Laboral

Abstract

Aquesta tesi doctorar està integrada per tres assajos en els que s’analitzen canvis en la situació laboral de les persones i com aquests canvis impacten en la carrera professional. En el primer assaig, a partir de l’historial laboral d’una mostra aleatòria d’individus, s’estudien els determinants de les durades dels períodes d’ocupació i atur en una àrea urbana (Barcelona). El període analitzat (79/84) inclou canvis institucionals i de cicle econòmic. Estimant un model de supervivència en temps discret, mitjançant el càlcul de la funció de risc proposat per Jenkins (1995), s’obté que, factors individuals, regulatoris, macroeconòmics i d’empresa afecten a la durada dels períodes d’ocupació i atur. D’acord amb la teoria de l’emparellament, la probabilitat de trobar ocupació i de perdre la feina, es major i menor, respectivament en una àrea urbana (Barcelona) que en una localització mitjana espanyola. Pel segon i tercer assajos s’utilitzen les dades de l’enquesta a graduats que elabora AQU-Catalunya. En el segon assaig s’analitza la influència de la via d’entrada a l’ocupació en la qualitat de la carrera professional. S’aporten evidències de que les entrades mitjançant les vies d’accés pròpies de la institució universitària adrecen a carreres professionals de major qualitat. En el tercer s’analitza la influència del cicle econòmic sobre la qualitat de la carrera professional. Es fa, mitjançant la creació d’un “pooll cross-section” d’individus que se van graduar entre els anys 2004 y 2010, les estimacions indiquen que la crisi econòmica ha provocat una caiguda mitjana del 20% en el nivell de salaris i del 6% de l’índex d’adequació. Així mateix, l’evidencia assenyala que en les fases recessives augmenta el valor de l’experiència professional, l’antiguitat en l’empresa i del retorn de les competències.

Esta tesis doctoral consta de tres ensayos en los que se analizan cambios en la situación laboral y su influencia los resultados de la carrera profesional. En el primer ensayo, a partir del historial laboral de una muestra de trabajadores de una área urbana (Barcelona), se analizan los determinantes de las duraciones de los periodos de empleo y desempleo. El periodo estudiado (79/84) incluye cambios institucionales y de ciclo económico. Se estima un modelo de supervivencia en tiempo discreto mediante el cálculo de la función de riesgo propuesto por Jenkins (1995). Se aportan evidencias de que factores individuales, de empresa, regulatorios y macroeconómicos influyen en la duración de los periodos de empleo y desempleo. Además, la probabilidad de encontrar empleo o ser despedido, es mayores y menores respectivamente en una área urbana (Barcelona) que en una localización española media. Para el segundo y el tercer capítulo se utilizan los datos de la encuesta a graduados elaborada por AQU-Catalunya. En el segundo, se analiza la influencia de la vía de entrada al primer empleo en la calidad de la carrera profesional. Se aportan evidencias de que las vías de acceso propias del sistema universitario conducen a carreras profesionales de mayor calidad. En el tercer capítulo, se analiza la influencia del ciclo económico en la carrera profesional, mediante la creación de un “pool cross-section” de tres cohortes de individuos que se graduaron en el sistema de universidades públicas de Cataluña entre los años 2004 y 2010. Las estimaciones indican que durante la reciente crisis económica se produjo una caída media del 20% del nivel salarial y del 6% en el índice de adecuación. Asimismo, la evidencia obtenida apunta a que durante las depresiones se incrementa el valor de la experiencia laboral, la antigüedad en la empresa y el retorno de las competencias.

This doctoral thesis consists of three essays focused on changes in the labour status of workers and how this variation affects the career building process. Based on data from a random sample of labour force participants in a given urban area (Barcelona), the first essay appraises the determinants of employment and unemployment spells. The covered period (79/84) includes significant institutional changes and economic cycle fluctuations. Using the discrete-time duration model with the logistic hazard function proposed by Jenkins (1995), results show that individual, firm, regulatory and macroeconomic factors affect urban (un)employment duration. Also, consistent with the matching theory, the predicted hazards indicate that the likelihood of finding a job and of being fired is higher and lower, respectively, in the city of Barcelona than in an average Spanish location. Data used in the second and third chapter originate from a graduates’ survey conducted by AQU-Catalunya. The second chapter analyses the influence of the labour market entrance method in the quality of professional career outcomes. We find empirical evidence that the university institutional methods (internships and job boards) deliver better outcomes. Finally, the third chapter provides evidence of the influence of the business cycle on career outcomes. We create a "pool cross-section" of three cohorts of individuals graduated in the Catalonian public university system between 2004 and 2010. During the recent economic crisis estimates indicate an average fall of 20 % in the wage level and 6% in adequacy ratio. Also, the evidence obtained suggests that during economic downturns the value of work experience, seniority and the return of skills increases.