Crosslinguistic influence in L2 English oral production: the effects of cognitive language learning abilities and input

Abstract

The study of crosslinguistic influence (CLI), a phenomenon that emerges due to the interaction of different languages in the learners’ mind, has attracted the attention of SLA researchers since the emergence of the field. It is nowadays clear that learners rely on their previously acquired languages when acquiring and when attempting communication using the target language. However, the extent to which previously acquired knowledge percolates into the language being acquired might depend on varied factors, which have been a fundamental concern in CLI research. A great amount of research in the last decades has focused on the study of the factors of language typology, recency of use, L2 status and proficiency (e.g. Ringbom, 1987, 2001, 2005; Cenoz, 1997, 2001; Williams & Hammarberg, 1998; Jarvis, 2001; De Angelis & Selinker, 2001; Hammarberg, 2001; Odlin & Jarvis, 2004; Navés et al 2005; Sánchez, 2011). Other variables, such as input and cognitive language learning abilities, which might also be relevant in the appearance of CLI, are under-researched.

The purpose of the present study is, therefore, to contribute to the discussion about the factors that promote or prevent CLI. More precisely, it aims at exploring the role that the factors cognitive language learning abilities and amount and type of input have on the appearance of both lexical and grammatical CLI by analysing 107 Catalan/Spanish learners of EFL. On the one hand, the variable cognitive language learning ability considers the learners’ WMC, attention span, language aptitude as measured by the Llama F test (Meara, 2005b), as well as their lexical access. On the other hand, the variable amount and type of input considers the learners’ length of language exposure, measured in relation to number of hours of instruction, exposure in naturalistic settings through SA programmes, and cumulative hours of contact outside the classroom. Lexical and grammatical CLI occurrences were identified from an oral task (a film retelling), and they were further classified according to their type. Following Jarvis (2009), lexical CLI occurrences were classified into lexemic and lemmatic. Moreover, three cases of grammatical CLI –i.e. null subjects, word order and use of articles- were considered in the present study.

The analysis of the data revealed that CLI can occur at advanced stages of proficiency. However, the learners’ level of proficiency is indeed an important factor to take into consideration, as it appeared to significantly influence the appearance of transferred items in the data. Regarding the effects of cognitive language learning abilities and input on the occurrence of CLI, the former did not appear to affect CLI much as compared to the latter. The analysis only showed one statistically significant correlation between language switches and the lexical access factor.

Input, on the other hand, seems to explain CLI occurrence to a greater extent, as several statistically significant correlations were obtained in the quantitative analysis of the data. From the input indexes used, the one that had a major effect was ‘time spent abroad’, since it correlated with the total amount of CLI, the amount of lexical CLI, especially the lemmatic type, language switches and transfer of word order. Additionally, instruction in a classroom setting seemed to have an influence on the amount of lexemic CLI and subcategorization CLI (the type that involves choice of the wrong complement), and cumulative hours of contact with English on the number of semantic extensions produced by the learners.

Finally, the analysis of the interaction of cognitive language learning abilities and input revealed that those learners with high WM and high input produced fewer cases of CLI than those with low WM and low input. However, no statistically significant differences were found among the other groups.

L’estudi de la influència interlingüística ha atret l’atenció dels investigadors en segones llengües des de l’aparició d’aquesta área d’estudi. Els aprenents es recolzen en les llengües que han adquirit prèviament a l’hora d’aprendre i comunicar-se en la llengua meta. No obstant això, el grau en què les llengües adquirides prèviament es filtra en la llengua que s’està aprenent pot dependre de diversos factors, com la tipologia lingüística, l’ús recent de les llengües, l’estatus de la L2 i la proficiència. Altres variables, com l’input i les habilitats cognitives per l’aprenentatge de llengües han estat poc investigades.

L’objectiu del present estudi és, per tant, contribuir a la discussió sobre aquests factors. Es pretén explorar el paper que les habilitats cognitives i la quantitat i tipus d’input té en l’aparició de la influència entre llengües de tipus lèxic i gramatical mitjançant l’anàlisi de 107 aprenents d’anglès com a llengua. Les ocurrències d’influència interlingüística de tipus lèxic i gramatical van ser identificades a partir d’una tasca oral. L’anàlisi de les dades ha demostrat que la influència interlingüística pot ocórrer en nivells avançats de proficiència. Pel que fa referència als efectes de les habilitats cognitives i l’input i l’aparició de la influència entre llengües, el primer no sembla afectar significativament la influència interlingüística en comparació amb el segon. L’anàlisi de les dades només va mostrar una correlació significativa entre els préstecs i el factor de l’accés lèxic. L’input, d’altra banda, sembla explicar l’aparició de la influència entre llengües en major mesura. El “temps a l’estranger” va correlacionar significativament amb la quantitat total d’ocurrències, el nombre d’ocurrències de influència lèxica, expecialment del tipus lemàtic, préstecs i transferència de l’ordre de les paraules. A més a més, la instrucció a l’aula va tenir una influència sobre la quantitat de transferència de tipus lexèmic i subcategorització (del tipus que implica l’elecció del complement erroni), i les hores de contacte amb l’anglès fora de l’aula sobre el nombre de extensions semàntiques produïdes pels alumnes. Finalment, l’anàlisi de la interacció de les habilitats cognitives en l’aprenentatge de llengües i l’input, ha demostrat que aquells aprenents amb una alta

memòria operativa i més input produeixen menys casos d’influència entre llengües.