Victimización por exposición indirecta a violencia en adolescentes del sistema de justicia juvenil de Cataluña

Alternative title

Witnessed and indirect violence victimization among adolescents in the juvenile justice system of Catalonia.

Author

Susanne, María Graciela

Director

Pereda Beltran, Noemí

Date of defense

2017-10-08

Pages

205 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia

Abstract

La exposición indirecta o ser testigo de violencia (EIV) es uno de los múltiples tipos de victimización a los que están expuestos los niños, niñas y adolescentes que pueden afectar a su personalidad en formación y a su desarrollo psicológico y social. La EIV es un concepto consolidado en ciencias sociales que se utiliza para explicar el origen de la conducta antisocial y delictiva. Sin embargo conlleva algunos problemas metodológicos relacionados con la disparidad entre los autores sobre su conceptualización; el silencio y la invisibilidad que suele envolver a estas experiencias, y su inherente complejidad que dificulta la evaluación. Tradicionalmente, estudiada como fenómeno aislado y circunscrito al ámbito intrafamiliar, a pesar de que la EIV en el ámbito comunitario es un problema especialmente frecuente en colectivos de jóvenes con conductas antisociales y disruptivas. Estudios recientes muestran la conveniencia de estudiar los diferentes tipos de victimización infanto-juvenil de manera interconectada y en diferentes contextos, respetando la complejidad del fenómeno. En este sentido, esta Tesis doctoral busca conocer la prevalencia de la victimización por EIV a lo largo de la vida, en una muestra de adolescentes infractores implicados en el sistema de justicia juvenil de Catalunya, teniendo en cuenta las características individuales (sexo, edad y país de origen) de los jóvenes y los diferentes contextos en que tienen lugar estas experiencias. Asimismo, y en relación con el problema del silencio y la invisibilidad, se analiza su respuesta conductual (contar o callar) y quiénes son sus interlocutores. Finalmente, desde un enfoque innovador, se sitúa la EIV dentro del conjunto de experiencias de victimización de los participantes y se analizan las interconexiones (co-ocurrencia) entre los diferentes tipos de victimización infanto-juvenil, y el riesgo que puede suponer la EIV para vivir otros tipos de victimización en los que la violencia se ejerce directamente sobre el/la joven. La muestra se compone de 101 adolescentes de ambos sexos (81 chicos y 19 chicas) en edades comprendidas entre los 14 y 17 años (M = 16,08; DT = 0,99) en cumplimiento de medidas judiciales de régimen abierto o en centros de internamiento de Barcelona. El instrumento utilizado es la versión catalana-española del Juvenile Victimization Questionnaire (Finkelhor, Hamby, Ormrod, & Turner, 2005). Los resultados muestran que la prevalencia global de EIV es del 97%., casi el doble de la hallada en otros tipos de muestras de edades similares. Se observan patrones de EIV diferenciados según el sexo y edad: los chicos acumulan más EIV que las chicas en el ámbito comunitario (97,6% vs. 84,2% respectivamente; OR = 0,13; 95% IC = [0,021 – 0,863]).y globalmente, los de más edad, más que los menores (98,5% vs. 92,6%).No se observan diferencias entre autóctonos y originarios de otros países. La conducta prevalente ante la EIV, es callar, y sobre todo callan la EIV-F: de padres a los otros hijos (75%). Cuando cuentan, se dirigen principalmente a los amigos y cuentan a cerca de tiroteos, disturbios callejeros o terrorismo (45,2%), y agresiones con y sin arma (42% y 40% respectivamente). La EIV-F es co-ocurrente y triplica el riesgo de recibir maltrato de los cuidadores (OR = 3,06). La EIV-C aumenta el riesgo de sufrir agresiones de iguales (OR = 11,59), delitos comunes (OR = 31,33) y victimización sexual (OR = 1,20). Se recomienda valorar de manera sistemática en los jóvenes infractores las experiencias de EIV a lo largo de la vida de modo que las intervenciones se adapten a las necesidades concretas de estos jóvenes, y procurar que dispongan de interlocutores capaces de orientar saludablemente los procesos de asimilación de las experiencias de violencia y prevenir la re-victimización en el ámbito familiar, comunitario e institucional.


Witnessed and indirect violence exposure (EIV) is mostly used to explain the origin of antisocial and delinquent behavior. EIV is one among the multiple types of victimization children and adolescents may experience in their lives, and it might affect their psychological and social development. The goal of this research was threefold: a) measuring the prevalence of EIV among young offenders involved in the juvenile justice system in Catalonia from a lifetime perspective in two contexts (family and community) and considering sociodemographic characteristics (gender, age and country of origin); b) analyzing their behavioral response (silence or telling), and who are main interlocutors, when telling, and c) assessing relations of co-occurrence and calculating risk of suffering other types of victimization in both contexts. The sample consisted of 101 youth (81 boys and 19 girls) in ages between 14 and 17 (M = 16.08; DT = .99) in juvenile justice centers. EIV was assessed by the Catalan-Spanish version of the Juvenile Victimization Questionnaire (Finkelhor, Hamby, Ormrod, & Turner, 2005). Results showed high global rates of EIV (97%) and differentiated gender and age patterns with boys accumulating more EIV than girls in the community context (OR = 0,13; 95% IC = [0,021 – 0,863]), and younger participants, significantly more EIV in the family context: violence between parents (OR = 0,37; 95% IC [0,147-0,947]) than the oldest. Keeping silence was the most frequent response reaching highest percentages in the family context (75% EIV from parents to siblings). Friends proved to be the most frequent interlocutors, when they decide to talk, reaching highest rates at EIV-C: shootings, street disturbances or terrorism (45.2%), and aggressions with and without weapon (42% and 40% respectively). EIV-F co-occurs with and increases the risk of maltreatment by caregivers (OR = 3.06), while EIV-C of peer aggressions (OR = 11.59), crime (OR = 31.33) and sexual victimization (OR = 1.20). Systematic assessment of lifelong EIV is recommended as it favors programs to be adapted to the specific needs of these youth in multiple contexts, including juvenile justice centers, while providing trained interlocutors to help assimilate the negative experiences they had confronted.

Keywords

Adolescents; Adolescentes; Teenagers; Violència; Violencia; Violence; Maltractament; Malos tratos; Abuse; Administració de justícia de menors; Administración de justicia de menores; Administration of juvenile justice

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

MGS_TESIS.pdf

1000.Kb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)