La present recerca té com a objectiu principals descobrir quins elements de la interacció educativa de la diada infant-adult afavoreixen o dificulten l’accés a les destreses aquàtiques per part de l’infant. Aquesta voluntat general implica l’estudi teòric de diversos elements. Per una banda, la recerca fa un repàs a les activitats aquàtiques en general incidint en la història i la cultura que finalment ha contribuït a l’existència d’un cert tipus de pràctiques educatives amb nadons i en el medi aquàtic. També es desenvolupa la noció d’aigua mitjançant la seva dimensió física, cultural i biològica, fet pel qual coneixem un medi pluridimensional. Aquest treball posiciona la mirada de l’autor al voltant del model d’activitats aquàtiques per a nadons. En un segon moment i a la vegada orientant el paradigma de la recerca, es desenvolupa la noció d’interacció adult-infant. D’aquesta manera s’analitza en profunditat la visió sociocultural mitjançant autors de referència com Vygotskii, Valsiner, Rogoff i Cole. I també es desenvolupa una visió afectiva i emocional de la interacció gràcies a Bowlby, Ainsworth i Wallon. Aquest estudi conceptual permet delimitar els grans temes d’interès de la interacció en el medi aquàtic i defineix, al seu torn, el context d’anàlisi educatiu. Els objectius de la recerca s’aborden mitjançant l’estudi de quatre casos, quatre diades infant-adult, que són enregistrades en vídeo durant els quatre mesos que dura un curs d’activitats aquàtiques per a nadons. La recerca fa un esforç important en delimitar unes categories prou consistents que permetin un estudi profund i generalitzables dels casos. D’aquí que la categorització s’ha fet mitjançant unes dades tractades de manera quantitativa i que han permès obtenir diversos resultats que ens il•lustren sobre quins aspectes de la interacció de la diada afavoreixen, i en quina mesura, l’accés a les destreses aquàtiques per part de l’infant. A partir d’aquests resultats la recerca debat específicament sobre els aspectes educatiu de la interacció i aporta algunes consideracions específicament educatives per a elaborar pràctiques en aquest escenari educatiu.

This research aims to discover the main elements of the educational interaction favoring or hindering the learning of the aquatic skills by children. This purpouse involve the theoretical study of various elements. On one hand, the research gives an overview of water activities focusing on the history and culture that ultimately contributed to the existence of a certain type of educational practices with infants in the aquatic environment. The research also studies the notion of water through its physical, cultural and biological dimensions, that shows us the water as a pluridimensional environment. This first chapter allows the author to take a stand about the model of water activities for babies that should be. In a second moment the research develops the notion of adult-child interaction. This in-depth analysis of the sociocultural perspective is studied by some reference authors as Vygotskii, Valsiner, Rogoff and Cole. The research also develops an affective and emotional vision of interaction by studying Bowlby, Ainsworth and Wallon. This conceptual framework defines the major interest issues of the interaction in the aquatic environment and defines the educational context and the methodological study approach. The research objectives are lead by four child-adult interaction cases study, which are videotaped during the four months that takes a course of aquatic activities for babies. The research makes an important effort to define some consistent categories enough to allow a depth study of the cases wich can be generalized. So the categorization is based in quantitative data wich can be processed. This data yield several results that illustrate which aspects of interaction encourage the development of the children aquatic skills and which ones hinder this motor learning. Finally the research results are debated specifically focusing on the educational aspects of the interaction wich provide considerations for developing specific educational practices in this educational scenario.