Análisis discursivo de ensayos estudiantiles

Author

García Romero, Marisol

Director

Tusón Valls, Amparo

Date of defense

2005-04-22

ISBN

8468965154

Legal Deposit

B-5679-2006



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola

Abstract

La escritura en el ámbito universitario es un tema sobre el cual es frecuente oír comentarios sobre las expectativas no satisfechas de docentes y estudiantes. Nos preguntamos, ¿puede el análisis del discurso contribuir a describir mejor los problemas de la escritura estudiantil y a proponer soluciones en el campo de la didáctica de la lengua materna?<br/>En las últimas décadas, el desarrollo del análisis del discurso como conjunto de distintos enfoques metodológicos para explicar la presencia del escritor y la influencia del lector en los textos, se ha convertido en una herramienta útil para describir la competencia lingüística, comunicativa y discursiva de los estudiantes. De ahí que hayamos seleccionado distintos enfoques discursivos para hacer una descripción del empleo de las personas discursivas, los marcadores y el metadiscurso interpersonal en una muestra de veinte ensayos argumentativos escritos por estudiantes del primer y cuarto año de la carrera de Comunicación Social de la Universidad de Los Andes (Venezuela), con el fin de contribuir con la evaluación de estos textos académicos. <br/>La tesis está organizada en tres partes: La primera parte está integrada por los antecedentes y el contexto del estudio:<br/>En el Capítulo 2, reseñamos las investigaciones sobre escritura académica realizadas, a partir de enfoques discursivos, en Venezuela. En el Capítulo 3, exponemos las razones por las cuales deben hacerse investigaciones en la carrera de Comunicación Social. En el Capítulo 4, revisamos la noción de ensayo como género en diccionarios y manuales. Y, en el Capítulo 5, reflexionamos sobre los términos utilizados para referirse al ensayo escolar, justificamos nuestra selección del término ensayo estudiantil y, además, analizamos las representaciones del ensayo de los docentes de la carrera.<br/>La segunda parte está dedicada a establecer el marco teórico y metodológico:<br/>En el Capítulo 6, exponemos las nociones básicas sobre el tratamiento de las personas discursivas en la teoría de la enunciación y en el enfoque metadiscursivo. En el Capítulo 7, presentamos los enfoques teóricos utilizados en el estudio de los marcadores. En el Capítulo 8, explicamos las nociones básicas del análisis metadiscursivo y justificamos la selección de la clasificación del metadiscurso interpersonal propuesta por Crismore et al. (1993). En el Capítulo 9, detallamos las opciones metodológicas que hemos tomado para desarrolar la investigación.<br/>La tercera parte contiene el análisis de los elementos discursivos y su aplicación a la evaluación de los ensayos estudiantiles:<br/>En el Capítulo 10, analizamos los recursos que utilizan los estudiantes para emplear las personas discursivas y su frecuencia. En el Capítulo 11, hacemos dos inventarios de los marcadores siguiendo las clasificaciones de Calsamiglia y Tusón (1999) y Montolío (2001). En el Capítulo 12, aplicamos el análisis metadiscursivo interpersonal. En el Capítulo 13, marcamos cuáles son los recursos discursivos en dos ensayos, y cómo el docente podría utilizar las estructuras discursivas marcadas para enseñar al estudiante sobre la variación de significados que produce cada selección.<br/>Los resultados comparativos entre el corpus A y el B indican que: 1. La no persona es la más utilizada y que el uso de la primera persona es mayor en el corpus A. 2. Los conectores se configuran de maneras distintas en los corpus A y B, hay mayor tendencia contrastiva en el primer corpus que en el segundo. En el corpus B, se utilizan conectores aditivos y organizadores de la información para argumentar, mientras que, en el corpus A, se hace con conectores contraargumentativos. 3. Existe mayor presencia de elementos metadiscursivos en el corpus B, especialmente de los marcadores de actitud y de los moduladores. En suma, creemos que el análisis discursivo contribuye a mejorar la enseñanza y evaluación del ensayo estudiantil.<br/>Palabras clave: escritura académica, ensayos argumentativos, personas discursivas, marcadores, metadiscurso interpersonal, análisis de discurso, lingüística aplicada.


Writing at the university level is an issue that usually involves both students' and teachers' unfulfilled expectations. A question remains to be answered: Can discourse analysis help us describe the problems of student writing and provide solutions in the field of first language teaching? During the last decades, discourse analysis as a combination of different approaches that explains the role of the writer and the influence of the reader in texts has become a useful tool to describe the students' linguistic, communicative, and discursive competence. For these reasons, different discursive approaches has been used in order to illustrate the use of discursive persons, discursive markers, and interpersonal metadiscourse in a sample of 20 essays written by first and fourth-year students majoring in Mass Communication at the University of Los Andes, Venezuela. In this way, it is hoped that this can contribute with the assessment of this kind of academic texts.<br/>The thesis is divided into three parts: The first part comprises the background and context of the study.<br/>Chapter 2 presents the studies conducted on academic writing in Venezuela through discursive approaches. Chapter 3 gives an account of the reasons to conduct research in the Mass Communication major. Chapter 4 reviews the notion of essay as a genre through the definition given in dictionaries and manuals. Finally, Chapter 5 reflects upon the terms used for school essay, justifies the use of the term student essay, and also analyses the representations of essays by the teachers of the major.<br/>The second part is devoted to the theoretical framework and methodology.<br/>Chapter 6 shows the basic notions of the discursive persons in the enunciation theory and the metadiscourse. Chapter 7 presents the theoretical approaches used to study discursive markers. Chapter 8 explains the basic notions of metadiscourse analysis and justifies the selection of the classification of interpersonal metadiscourse proposed by Crismore et al. (1993). Chapter 9 gives the details of the methodology employed to carry out the study.<br/>The third part comprises the analysis of the discursive elements and how they are applied to the assessment of student essays.<br/>Chapter 10 analyses the students' resources to make use of the discursive persons, and their frequency of use. Chapter 11 shows two corpora of discursive markers according to the classification of Calsamiglia & Tusón (1999) and Montolío (2001). In Chapter 12 the analysis of interpersonal metadiscourse is applied. Chapter 13 highlights the discursive resources used in two essays, and explores how these discursive structures could be employed by the instructor to teach the meaning variations that each choice entails.<br/>The comparative results between corpus A and B suggest that: 1) The no person is the most used, and the first person is more frequent in corpus A. 2) Connectives are structured in different ways in corpus A and B, the latter having a higher contrast tendency. In corpus B, addition and listing connectives are used for argumentation, whereas in corpus A, this is achieved by means of opposition connectives. 3) There is a stronger presence of metadiscourse elements in corpus B, especially of attitude markers and hedges. In sum, it is argued that discourse analysis contributes to enhance the teaching and evaluation of student essays.<br/>Key words: academic writing, argumentative essay, discursive persons, discursive markers, interpersonal discourse, discourse analysis, applied linguistics.

Keywords

Escritura académica; Ensayo estudiantil; Análisis discursivo

Subjects

80 - General questions relating to both linguistics and literature. Philology

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

mgr1de1.pdf

2.630Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)