La psicopatia és un constructe caracteritzat per una constel·lació de trets afectius, interpersonals i conductuals que porten a aquells que mostren aquest perfil de personalitat a un patró de conductes antisocials reiterat. Els delinqüents psicòpates es diferencien de la resta d'infractors en que les seves carreres delictives s'inicien abans i en que són més prolífiques, versàtils i violentes. Les dades indiquen que aquests individus suposen un important cost social, donat que, tot i ser una minoria dins d'aquest col·lectiu, se'ls considera responsables de més de la meitat dels delictes constatats (Lynam, 1996) i que es mostren força resistents als esforços de tractament i rehabilitació.
Actualment, diferents models han sorgit per tal d'identificar els precursors psicopàtics infantils. Entre els factors proposats, destaquen la comorbiditat entre diagnòstics externalitzants i a presentació de trets d'insensibilitat afectiva i absència d'emotivitat, com a possibles precursors de la personalitat psicopàtica. La identificació d'aquests precursors psicopàtics ha possibilitat l'estudi dels factors implicats en el seu desenvolupament entre els que destaquen les variables familiars.
Aquesta recerca ha tingut com a objectiu estudiar la implicació de diversos factors familiars, especialment aquells que fan referència a les pràctiques educatives parentals i característiques relatives al context familiar, en el desenvolupament de la personalitat psicopàtica.
Aquest objectiu es va abordar a partir de dos estudis. Un primer estudi realitzat amb mostres d'escolars que cursaven 2on, 4art o 6è de primària va permetre observar les relacions entre les variables familiars i la presència de dos possibles precursors de la personalitat psicopàtica adulta: la coocurrència de dos trastorns externalitzants i els trets d'insensibilitat afectiva i absència d'emotivitat. Els resultats van indicar que la coocurrència de trastorns externalitzants es relacionava amb baixa consistència en la disciplina, escassa supervisió parental, aplicació més freqüent de càstigs i més situacions familiars adverses. Els trets d'insensibilitat afectiva i absència d'emotivitat es van mostrar més relacionats amb la implicació mostrada pels pares i la utilització d'un estil educatiu positiu. Quan ambdós factors precursors es donaven de manera simultània s'observa un model educatiu més disfuncional caracteritzat, segons les respostes dels fills, per una baixa monitorització parental, l'aplicació freqüent de càstigs i una certa tendència a nivells més baixos d'implicació per part del pare. Aquest subgrup d'infants amb precursors psicopàtics presentaven també més dificultats d'adaptació social.
En un segon estudi, realitzat amb una mostra de joves infractors, es va analitzar la relació entre les pràctiques educatives parentals avaluades de forma retrospectiva i les facetes interpersonal, afectiva, estil de vida i conducta antisocial de la personalitat psicopàtica. Els resultats van indicar que les pràctiques relacionades amb baixa supervisió i consistència en la disciplina parental es relacionaven amb les característiques conductuals de la psicopatia. En canvi, els trets afectius i interpersonals únicament es van mostrar relativament independents de les pràctiques educatives dels pares.

Els resultats derivats d'aquesta recerca poden importants implicacions teòriques i pràctiques; per una banda, poden ajudar a descriure les trajectòries més probables en la instauració i manteniment de la conducta antisocial i, per una altra, podrien servir de guia per a l'elaboració de programes de prevenció i tractament, tant comprensius com individualitzats.

The construct of psychopathy is characterized by a constellation of affective, interpersonal and behavioral traits that lead to those that show this personality profile to a pattern of persistent antisocial behavior. Criminal careers of psychopathic delinquents are characterized by beginning early in life and being more prolific, versatile, and violent than those from other offenders. Research in this area have suggest that this individuals suppose an important cost for society; despite to be a minority of offenders, are responsible for more than the half of known offenses (Lynam, 1996) and, additionally, they appear relative resistant to efforts at treatment and rehabilitation.
Recently, different models attempt to elucidate the childhood psychopathic precursors. Among the factors considered, comorbidity between externalizing symptoms and callous unemotional traits has been common conditions for designating the precursors of psychopathic personality. Identification of these traits could be helpful for guiding the study of factors underlying the development of psychopathy including familiar factors.
This research aimed to study the involvement of different familiar factors in the development of psychopathic personality, giving special attention to parenting practices and other variables related to the familiar context.
Two studies have been conducted regarding this aim. The first study recruited a sample of children conducting 2nd, 4th or 6th grades of the elementary school with the aim of study the relation between family variables and two precursors of psychopathy: comorbidity of externalizing disorders and callous unemotional traits. The results of this analysis suggested that those reporting risk for two externalizing disorders showed inconsistent discipline, low parental supervision and frequent use of punishment and more family adversities. Callous unemotional traits were related to both low parental involvement and low positive parenting strategies. The concurrence of both precursors showed a dysfunctional parenting style characterized, considering child reports, by physical punishment, low monitoring and a trend to low father involvement. Those children showing psychopathic precursors also exhibited more difficulties for social adjustment.
A second study was carried out with the goal of investigating the relation between the affective, interpersonal, life style and antisocial features of psychopathic personality and parenting practices in a juvenile delinquent sample. The results for these analysis indicated, on the one hand, that parenting practices related to low supervision and inconsistence in parental discipline were associated with behavioral facets of psychopathy; on the other hand, callous-unemotional traits were related to low parental involvement and low positive interactions in the relationship of parents and children but theses result was only observed in the community sample.
The present findings could have important implications for both causal theory and practice; on the one hand, it could help in understanding the more possible pathways in the development and persistence of antisocial behavior; on the other hand, it could guide the elaboration of prevention and treatment programs as comprehensive as individualized.