En aquesta tesi doctoral s'han estudiat els efectes directes i indirectes de dos tipus d'espècies claus de la comunitat aquàtica dels aiguamolls de l'Empordà (aiguamolls costaners mediterranis amb una xarxa tròfica senzilla). S'han realitzat experiments al camp utilitzant microcosmos i mesocosmos i els resultats han estat analitzats mitjançant tres aproximacions: la taxonòmica, la funcional i la de mides. S'ha comprovat que en situacions amb absència de predadors i dominància d'una única espècie en el zooplàncton (en aquest cas Calanipeda aquaedulcis i Daphnia magna), la segregació del recurs entre els diferents estadis de desenvolupament de la mateixa espècie zooplanctònica és una estratègia per evitar la competència intraespecífica en condicions de limitació de recurs. Per altra banda, la presència de diferents top-predators a la comunitat aquàtica (en aquest cas la medusa Odessia maeotica i el peix Aphanius iberus) desencadena una cascada tròfica en el plàncton però amb efectes top-down diferents segons el top-predator.

In this PhD, direct and indirect effects of key species were studied in the aquatic community of the Empordà wetlands (Mediterranean coastal wetlands with a simple food web). Different field experiments were carried out using microcosms and mesocosms. To analyze the results, three approaches were used: taxonomic, functional and size-based. Results obtained from the experiments confirm that, in situation with absence of predator and dominance of single zooplanktonic specie (in this case Calanipeda aquaedulcis and Daphnia magna), resource partitioning among different developmental stages of same zooplanktonic specie is a strategy to reduce the intraespecific competence when the resource is limiting. On the other hand, the presence of different top-predators in aquatic community (in this case the jellyfish Odessia maeotica and the Iberian toothcarp Aphanius iberus) triggers a trophic cascade in plankton, however they have different top-down effects according to top-predator.