Els ocells forestals exerceixen un paper funcional clau en els ecosistemes forestals i es
relacionen amb les característiques del bosc, les seves dinàmiques i la gestió a diferents escales
espacials. Per tant, la determinació de les respostes quantitatives dels ocells forestals als factors
ambientals dels sistemes forestals i als seus patrons de canvi pot contribuir a entendre com la
gestió forestal pot mitigar els impactes del canvi global en la biodiversitat forestal a la
Mediterrània.
Aquesta tesis pretén valorar els factors determinants de la riquesa, distribució i dinàmiques
dels ocells forestals a diferents escales espacials en Catalunya (NE d'Espanya) amb l'objecte de
proporcionar recomanacions de gestió forestal sostenible. Per tal d'això s'han analitzat diverses
bases de dades sobre biodiversitat i caracterització ambiental i forestal disponibles en la regió
d'estudi, com el Segon i Tercer Inventari Forestal Nacional i el Primer i Segon Atles dels Ocells
Nidificants de Catalunya.
Els resultats van mostrar que la riquesa d'espècies d'ocells forestals, particularment la dels
ocells especialistes, està principalment afavorida per la disponibilitat de tessel·les de bosc
presentant diferents graus d'obertura de l'estrat arbori (evitant el predomini de fraccions de
cabuda coberta molt elevades), i per boscos amb estats de desenvolupament avançats i una
elevada diversitat d'espècies arbòries (principalment al nord-oest i sud, respectivament).
Comparativament, la riquesa d'espècies d'ocells forestals es va associar menys a la configuració
del paisatge forestal, tot i que la irregularitat de formes va tenir un efecte més destacat que el
patró de fragmentació. Els incendis van tenir un efecte relativament dèbil però negatiu en la
riquesa dels ocells forestals, particularment per als ocells especialistes.
Les dinàmiques del bosc ocorregudes a escala regional (maduració i expansió del bosc),
principalment relacionades amb l'abandonament rural, es van mostrar com a favorables per a
l'expansió espacial dels ocells forestal en les dues últimes dècades del segle XX i semblen haver
contrarestat els impactes potencialment negatius dels incendis forestals en la distribució de les
espècies. La colonització dels ocells forestals especialistes en expansió es va relacionar
indirectament amb les dinàmiques del bosc ocorregudes en localitats veïnes i no tant amb els
propis canvis en les zones colonitzades, probablement com a resultat de dinàmiques fontembornal
i patrons de connectivitat dels paisatges analitzats.
La gestió forestal no sembla haver afectat negativament als patrons de canvi de la
distribució dels ocells forestals especialistes en expansió, suggerint-se el seu paper clau per a
mitigar els esperats grans impactes del canvi global en els patrons de biodiversitat forestal. Per a
fomentar la diversitat ornítica forestal, la gestió forestal a escala de paisatge deuria promoure la
disponibilitat de hàbitat més que una determinada configuració espacial i evitar
l'homogeneïtzació i densificació dels rodals que poden impedir la transició a estats de
desenvolupament més avançats i l'establiment d'una major varietat d'espècies arbòries. La
gestió forestal requereix d'un enfocament a escala de paisatge per a desenvolupar estratègies
efectives que promoguin la biodiversitat i la sostenibilitat dels ecosistemes forestals i mitigar els
efectes del canvi climàtic i socioeconòmic, i també deuria integrar-se amb altres tipus de
planificació territorial i plans de conservació de la biodiversitat.
Els resultats obtinguts són valuosos per a entendre les relacions entre la composició i
estructura del bosc i les comunitats d'ocells forestals i com les interaccions entre la gestió i les
dinàmiques del paisatge forestal poden influir en la distribució i dinàmiques futures dels ocells
forestals. També és necessari realitzar futurs estudis per a ampliar la metodologia i generalitat
dels resultats obtinguts, estenent les anàlisis a altres grups taxonòmics i escales espacials, així
com per a contribuir a predir els patrons de biodiversitat forestal en futurs escenaris de paisatge
forestal i canvi global.

Las aves forestales ejercen un papel funcional clave en los ecosistemas forestales y se
relacionan con las características del bosque, sus dinámicas y gestión a diferentes escalas
espaciales. Por lo tanto, la determinación de las respuestas cuantitativas de las aves forestales a
los factores ambientales de los sistemas forestales y a sus patrones de cambio puede contribuir a
entender cómo la gestión forestal puede mitigar los impactos del cambio global en la
biodiversidad forestal en el Mediterráneo.
Esta tesis pretende valorar los factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámicas
de las aves forestales a diferentes escalas espaciales en Cataluña (NE de España) con el objeto
de proporcionar recomendaciones de gestión forestal sostenible. Para ello se han analizado
diversas bases de datos sobre biodiversidad y caracterización ambiental y forestal disponibles en
la región de estudio, tales como el Segundo y Tercer Inventario Forestal Nacional y el Primer y
Segundo Atlas de las Aves Nidificantes de Cataluña.
Los resultados mostraron que la riqueza de especies de aves forestales, particularmente la de
las aves especialistas, estuvo principalmente favorecida por la disponibilidad de teselas de
bosque presentando diferentes grados de apertura del dosel arbóreo (evitando la dominancia de
fracciones de cabida cubierta muy elevadas), y por bosques con estados de desarrollo avanzados
y una elevada diversidad de especies arbóreas (principalmente en el noroeste y sur,
respectivamente). Comparativamente, la riqueza de especies de aves forestales estuvo menos
asociada a la configuración del paisaje forestal, aunque la irregularidad de formas tuvo un efecto
más destacado que el patrón de fragmentación. Los incendios tuvieron un efecto relativamente
débil pero negativo en la riqueza de aves forestales, particularmente para las especialistas.
Las dinámicas del bosque ocurridas a escala regional (maduración y expansión del bosque),
principalmente relacionadas con el abandono rural, se mostraron como favorables para la
expansión espacial de las aves forestales en las dos últimas décadas del siglo XX y parecen
haber contrarrestado los impactos potencialmente negativos de los incendios forestales en la
distribución de las especies. La colonización de las aves forestales especialistas en expansión se
relacionó indirectamente con las dinámicas del bosque ocurridas en localidades vecinas y no
tanto con los propios cambios en las zonas colonizadas, probablemente como resultado de
dinámicas fuente-sumidero y patrones de conectividad de los paisajes analizados.
La gestión forestal no parece haber afectado negativamente a los patrones de cambio de la
distribución de las aves forestales especialistas en expansión, sugiriéndose su papel clave para
mitigar los esperados grandes impactos del cambio global en los patrones de biodiversidad
forestal. Para fomentar la diversidad ornítica forestal, la gestión forestal a escala de paisaje
debería promover la disponibilidad de hábitat más que una determinada configuración espacial y
evitar la homogenización y densificación de los rodales que puede impedir la transición a
estados de desarrollo del bosque más avanzados y el establecimiento de una mayor variedad de
especies arbóreas. La gestión forestal requiere un enfoque a escala de paisaje para desarrollar
estrategias efectivas que promuevan la biodiversidad y la sostenibilidad de los ecosistemas
forestales y mitigar los efectos del cambio climático y socioeconómico, y debería integrarse con
otros tipos de planificación territorial y planes de conservación de la biodiversidad.
Los resultados obtenidos son valiosos para entender las relaciones entre la composición y
estructura del bosque y las comunidades de aves forestales y cómo las interacciones entre la
gestión y las dinámicas del paisaje forestal pueden influir en la distribución y dinámicas futuras
de las aves forestales. También es necesario realizar futuros estudios para ampliar la
metodología y generalidad de los resultados obtenidos, extendiendo los análisis a otros grupos
taxonómicos y escalas espaciales, así como para contribuir a predecir los patrones de
biodiversidad forestal en futuros escenarios de paisaje forestal y cambio global.

Forest birds play a functional key functional role in forest ecosystems and have been shown
to be related with forest features, management and their associated dynamics at different spatial
scales. Thus, determining quantitative responses of forest birds to environmental factors
occurring in forest systems and their patterns of change may help to understand how forest
management can contribute to the mitigation of global change impacts on forest biodiversity in
the Mediterranean.
This thesis aims at assessing the determinants of forest bird species richness, distribution
and dynamics at different spatial scales in Catalonia (NE Spain) in order to provide adequate
sustainable forest management guidelines. For this purposes, large biodiversity and forest
databases available in the region, such as the Second and Third Spanish National Forest
Inventory and the First and Second Catalan Breeding Bird Atlas, were analysed.
Results showed that forest bird species richness, particularly for specialist species, was
mainly favoured by the availability of forest patches presenting different degrees of forest
canopy cover (avoiding the dominance of closed or nearly closed tree canopies), and with
forests with advanced development stages and a mixture of tree species (mainly in the northwestern
and southern areas, respectively). Comparatively, forest bird species richness was less
related to forest landscape configuration, but shape irregularity appeared to have a more
prominent effect than pattern fragmentation. Forest fires had a relatively weak but negative
effect on species richness, particularly for specialists.
Forest dynamics occurring at the regional scale (forest maturation and expansion), mainly
related to rural land abandonment, appeared to favour the spatial expansion of bird species in
the two last decades of the 20th century and to have largely overridden the potential negative
effects of forest fires on forest bird species' distribution. Colonization events of expanding
specialist forest birds appeared to be indirectly related to forest dynamics occurring in
neighbouring localities rather than on colonized ones, probably as a result of source-sink
dynamics and connectivity constraints at the landscape scale.
Forest management did not appear to negatively affect the patterns of distribution change of
expanding specialist forest birds and is suggested to be a major opportunity to mitigate the
expected large impacts of global change on forest biodiversity patterns. Forest landscape
management can enhance the forest avian diversity by focusing on forest habitat availability
rather than on a particular spatial configuration and avoiding landscape homogenization and
stand densification that may impede the transition to more developed stages and the
establishment of a variety of forest species. Forest management requires from a landscape
perspective to develop effective strategies aimed at promoting biodiversity and ensure the
sustainability of forest ecosystem services and to mitigate the effects of climate and
socioeconomic changes, and should be integrated as well with other kinds of landscape
management and conservation biodiversity plans.
The results obtained are valuable for understanding the relationships between forest
composition and structure and avian communities and how interactions between management
and ongoing landscape dynamics can shape future forest bird distribution and dynamics. Further
research efforts are needed to broaden the methodological approach and generality of the results
by extending the analyses to a broader set of taxonomical groups and spatial scales, as well as to
contribute to forecast future biodiversity dynamics under different forest and global change
scenarios.