L'estudi del polimorfisme dels isoenzims en 9 progenies d'avellaner (Corylus
avellana L.), utilitzant extractes de fulla i de pol·len, ha permès establir la genètica
de sis sistemes enzimàtics en aquesta espècie: aconitasa (AGO), 6-fosfogluconat
deshidrogenasa (6PGD), fosfoglucoisomerasa (PGI), fosfoglucomutasa (PGM),
glutamat oxalacetat transaminasa (GOT) i malat deshidrogenasa (MDH).
La variació observada s'ha pogut explicar per l'existència de 10 gens d'herència
Mendeliana: Aco-1 (4 al·lels), Aco-2 (3 al·lels), 6Pgd-2 (3 al·lels), Pgi-2 (2 al·lels),
Pgi-3 (3 al·lels), Pgm-1 (2 al·lels), Pgm-2 (2 al·lels), Pgm-3 (5 al·lels), Got-2 (2
al·lels) i Mdh-1 (2 al·lels). En dos d'aquests gens (Pgm-1 i Pgm-3), s'ha detectat
la presència d'un al·lel nul. La cosegregació no independent de set gens ha
revelat l'existència de 4 grups de lligament: Aco-2-Pgm-2, 6Pgd-2-Pgm-2, Pgm-1 -
Pgm-3 i Mdh-1-Pgi-2, el que ha permès elaborar el primer mapa de lligament en
l'avellaner.
La gran variabilitat mostrada per aquests sis sistemes enzimàtics en l'avellaner,
ha fet possible la identificació de 74 varietats amb un genotip únic de les 119
estudiades. Els resultats obtinguts han confirmat sinonímies, i han permès la
possible identificació d'algunes altres de noves.
Els paràmetres poblacionals analitzats situen l'avellaner amb uns nivells de
variabilitat pròxims als d'altres espècies al·lògames. Els valors calculats de la
identitat genètica, suggereixen que totes les varietats cultivades d'avellaner
pertanyen a una sola espècie.