Competencias específicas del psicomotricista adquiridas por profesionales especializados y su aporte a la calidad de la educación chilena

Abstract

La infància de Xile evidencia dificultats en el seu desenvolupament a partir de la desigualtat i iniquitat en què es troben les nenes i els nens des del seu naixement. Davant d’aquesta situació, s’han creat normatives que busquen equiparar des d’edats primerenques les oportunitats que permetran un benestar més gran en la infància, les seves famílies i l’entorn. La psicomotricitat i psicomotricistes apareixen com a innovació pedagògica, però no existeix com a professió de pregrau al llistat oficial de professionals. Sorgeix el dubte de fins a quin punt la psicomotricitat pot ser garant dels drets infantils, amb la seva aportació a la qualitat de l’educació i la innovació pedagògica, contextualitzada en la nova Llei General d’Educació (Llei 20.370) de Xile i Bases Curriculars Educació parvulària. Per això es planteja com a objectiu general de recerca: determinar el rol de la psicomotricitat i el psicomotricista en el desenvolupament infantil i la seva aportació a la qualitat de l’educació assenyalades a les noves polítiques educatives de primera infància de Xile. S’utilitza una metodologia qualitativa amb aportacions quantitatives. Com a instruments de recerca es fa una anàlisi de contingut a partir de lleis relacionades amb la infància, entrevistes semiestructurades a especialistes en psicomotricitat i professionals de l’estat xilè i un qüestionari a professionals amb especialització que treballin a Xile. Per a l’anàlisi de dades es van utilitzar els programaris ATLAS.ti (versió 9.1.3) per a l’estudi qualitatiu i el PSPP (versió GNU pspp 1.4.1) per a la indagació quantitativa. S’analitzen sis normatives escollides, 10 entrevistes i 207 qüestionaris contestats. Per a aquesta anàlisi es van codificar i categoritzar les dades creant un mapa conceptual amb 5 dimensions, 13 variables i 24 indicadors. Els resultats mostren que hi ha orientacions tècniques de psicomotricitat, on s’esmenta la figura del psicomotricista, s’insinuen 19 competències específiques i que pot col·laborar amb la disminució de la desigualtat al país. A més, apareix que han realitzat formacions 7 institucions, però actualment n’hi ha només 3 actives. Que s’ha especialitzat 1.289 professionals en 20 anys que han instal·lat projectes com a psicomotricistes en institucions educatives, de salut i socials-comunitàries. La discussió de dades s’organitza en troballes, aportacions a la psicomotricitat i contradiccions. Com troballes apareix un document nou de psicomotricitat, malgrat això no hi ha evidències de formacions de l’estat, són 19 competències de les i els psicomotricistes que apareixen a les normatives i estan en coherència amb les d’autors psicomotricistes. Es reconeix al joc i moviment com a factors del desenvolupament infantil. S’especifica la formació de 3 eixos, però apareix una diferent en línia, sent una incongruència detectada juntament amb la manca de participació de l’estat en les formacions i creació de la carrera o llicenciatura en psicomotricitat. La investigació és una aportació a l’educació, al desenvolupament infantil, a la criança i a la psicomotricitat del país, perquè no n’hi ha cap amb aquestes característiques de garantia de drets i formació de qualitat per a la disminució de la desigualtat. Es conclou que a Xile la psicomotricitat està sustentada a la llei i és una especialització basada en tres eixos de formació: teoria pròpia, formació corporal-personal i pràctica psicomotriu, on s’incorporen competències específiques per gestionar el dispositiu en projectes educatius, de salut i socials. Aquesta formació específica ha d’estar dirigida per psicomotricistes que puguin garantir el procés formatiu de cada professional i supervisar-ne la pràctica psicomotriu. Tot això permetrà l’acompanyament a la infància i les seves famílies, disminuint les dificultats que provoquen la desigualtat i col·laborant a l’educació de qualitat. Les propostes futures són crear canals de comunicació i començar el camí de la creació de la llicenciatura en psicomotricitat.

La infancia de Chile evidencia dificultades en su desarrollo a partir de la desigualdad e inequidad en la que se encuentran las niñas y niños desde su nacimiento. Frente a esta situación, se han creado normativas que buscan equiparar desde edades tempranas las oportunidades que permitirán un mayor bienestar en la niñez, sus familias y entorno. La psicomotricidad y psicomotricistas aparecen como innovación pedagógica, pero no existe como profesión de pregrado en el listado oficial de profesionales. Surge la duda de hasta qué punto la psicomotricidad puede ser garante de los derechos infantiles, con su aporte a la calidad de la educación e innovación pedagógica, contextualizada en la nueva Ley General de Educación (Ley 20.370) de Chile y Bases Curriculares Educación parvularia. Por lo que se plantea como objetivo general de investigación: determinar el rol de la psicomotricidad y el psicomotricista en el desarrollo infantil y su aporte a la calidad de la educación señaladas en las nuevas políticas educativas de primera infancia de Chile. Se utiliza una metodología cualitativa con aportes cuantitativos. Como instrumentos de obtención de datos se realiza un análisis de contenido a partir de leyes relacionadas con la niñez, entrevistas semiestructuradas a especialistas en psicomotricidad y profesionales del estado de Chile y cuestionario a profesionales con especialización que trabajen en Chile. Para el análisis de datos se utilizaron los softwares ATLAS.ti (versión 9.1.3) para el estudio cualitativo y el PSPP (Versión GNU pspp 1.4.1) para la indagación cuantitativa. Se analizan las seis normativas elegidas, 10 entrevistas semiestructuradas y 207 cuestionarios contestados. Para este análisis se codificaron y categorizaron los datos Categorización de los datos, se creó un mapa conceptual con 5 dimensiones, 13 variables y 24 indicadores. Los resultados arrojan que existen orientaciones técnicas de psicomotricidad, donde se menciona la figura del psicomotricista, se insinúen 19 competencias específicas y que puede colaborar con la disminución de la desigualdad en el país. Además, aparece que han realizado formaciones 7 instituciones, pero actualmente existe solo 3. Que se han especializado 1.289 en 20 años y que han instalado proyectos como psicomotricistas en instituciones educativas, de salud y sociales-comunitarias. La discusión de datos se organiza en hallazgos, aportes a la psicomotricidad y contradicciones. Como hallazgos aparece un documento nuevo de psicomotricidad, pese a eso no existen evidencias de formaciones del estado, son 19 competencias de las y los psicomotricistas que aparecen en las normativas y están en coherencias con las de autores psicomotricistas. Se reconoce al juego y movimiento como fatores del desarrollo infantil. Se especifica la formación de 3 ejes, pero aparece una online, lo que es una de las incongruencias junto con la falta de participación del estado en las formaciones y creación de la carrera o licenciatura. La investigación es un aporte a la educación, el desarrollo infantil, crianza y psicomotricidad del país porque no existe una con estas características de garantía de derechos y formación de calidad para la disminución de la desigualdad. Se concluye que en Chile la psicomotricidad está sustentada en la ley y es una especialización basada en tres ejes de formación: teoría propia, formación corporal-personal y práctica psicomotriz, donde se incorporan competencias específicas para gestionar el dispositivo en proyectos educativos, de salud y sociales. Esta formación específica debe estar dirigida por psicomotricistas que puedan garantizar el proceso formativo de cada profesional y supervisar la práctica psicomotriz. Todo esto permitirá el acompañamiento a la infancia y sus familias, disminuyendo así, las dificultades que provocan la desigualdad y colaborando a la educación de calidad. Las propuestas futuras son crear canales de comunicación y comenzar el camino de la creación de la licenciatura.

In Chile childhood reveals problems in its development because of inequality and inequity from the child’s birth. Faced with this situation, regulations have been created to balance the opportunities from an early age to allow greater wellness for the children, their families and environment. Psychomotricity and psychomotor skills appear as a pedagogical innovation, but there is no existence of it as an undergraduate profession in the official list of professionals. We wonder if Psychomotricity can be a guarantor of children’s rights and a contribution to the quality of education and pedagogical innovation, contextualized in the new General Law of Education (Law 20,370) of Chile and Curricular Bases for Early Childhood Education. Therefore, it is proposed as a general research objective: to determine the role of Psychomotricity and psychomotricity professionals in children’s development and its contribution to the quality of education indicated in the new early childhood education policies in Chile. A qualitative methodology with quantitative contributions is used. As instruments for obtaining data, a content analysis is carried out based on laws related to childhood, semi-structured interviews with specialists in psychomotricity and professionals from the state of Chile, and a questionnaire for professionals with specialization who work in Chile. For data analysis, the ATLAS.ti software (version 9.1.3) was used for the qualitative study and the PSPP (GNU pspp version 1.4.1) for the quantitative investigation. The six chosen regulations, 10 semi-structured interviews and 207 answered questionnaires were analyzed. For this analysis, the data was coded and categorized Categorization of the data, a conceptual map with 5 dimensions, 13 variables and 24 indicators was created. The results show technical orientations of Psychomotricity, where the psychomotrician itself is mentioned, 19 specific competences are insinuated that can collaborate with the reduction of inequality in the country. In addition, it appears that 7 institutions have carried out training, but currently there are only 3. That 1,289 have specialized in 20 years and phycomotor activities have been implemented in educational, health and social-community institutions. Data discussion is organized into findings, contributions of Psychomotricity and contradictions. As findings, a new Psychomotricity document appears, although there is no evidence of State training, there are 19 competencies of psychomotricists that appear in the regulations and are consistent with those of Psychomotor authors. Play and movement are recognized as factors in children development. The training of 3 axes is specified, but an online one appears, which is one of the inconsistencies along with the lack of participation of the State in the training and creation of the career or degree. Research is a contribution to education, child development, upbringing and psychomotricity in the country because there is no one with these characteristics of guarantee of rights and quality training for the reduction of inequality. We conclude that Psychomotricity in Chile is based by law and is a degree of specialization supported on three training axes: own theory, body-personal training and psychomotor practice, where specific skills are incorporated to manage the device in educational, health, social and educational projects. This specific training must be directed by a psychomotor specialist who can guarantee the process of each professional and supervise the practice. This will work as a solid support for the children and their families, thus reducing the difficulties that cause inequality and collaborating with high- quality education. Future proposals are to develop communication channels and start the way to create the degree.