Espais de Trànsit Una lectura de la societat contemporània, des del Metro de Barcelona

Abstract

En l’actualitat un dels espais urbans més utilitzats de la ciutat de Barcelona és el Metro. Les dades de 2011 així ho mostren. Diàriament més d’un milió de persones usen aquest mitjà de transport. Aquest dada posa de manifest l’elevada mobilitat ciutadana i, alhora, evidencia la importància dels trànsits, les trajectòries, els moviments... en la nostra quotidianitat. Partint d’aquesta consideració, i prenent com a posicionament el construccionisme social, hem realitzat una investigació urbana des d’un posicionament crític. Des d’allò que hem definit com a metodologia mòbil hem realitzat una etnografia urbana en el Metro de la ciutat usant l’observació participant i la deriva com a tècniques d’investigació. En consonància amb el plantejament teòric i la metodologia emprada hem realitzat un anàlisi crític del discurs del diari de camp amb la intenció de posar de manifest els processos socials implicats en la construcció social d’aquest espai urbà. Així doncs, l’objectiu del procés de recerca, és oferir una “lectura” de les pràctiques socials que es posen en joc en el Metro de Barcelona. Aquestes pràctiques ens permeten saber com és i com es construeix aquest espai urbà contemporani i, alhora, ens donen la possibilitat d’analitzar quins processos socials es posen en joc en el subsòl de la urbs, i com aquests incideixen en la forma que pren la societat actual. La tesi es presenta en format de compendi de publicacions. En total s’exposen tres articles que posen de manifest les següents argumentacions: 1) la importància del Metro, i dels Espais de trànsit, en el context social i urbà actual, mostrant que els Espais de Trànsit són un excel·lent aparador de la societat actual; 2) la necessitat d’estudiar els fenòmens socials actuals, de naturalesa mòbil, adoptant metodologies mòbils i una lògica que estigui en consonància amb el caràcter efímer i canviant de les noves formes d’entendre el món. La lògica radicant es presenta com una alternativa a la lògica de les estabilitats, de la reificació i la cristal·lització de l’allò social; 3) les possibilitats de la deriva, transformada en tècnica de investigació psicosocial, com a eina que ens permet aproximar-nos a l’allò urbà des del seu “interior” i formant part de les trajectòries, dels moviments... de la urbs. Aquest trilogia d’arguments posa de manifest quin ha estat el camí de recerca recorregut amb l’objectiu d’integrar i de desenvolupar una investigació urbana en el context de la Psicologia social. Allò què mostren els resultats de la investigació és, per una banda, que el Metro de Barcelona és un paisatge del moviment, un Espai de Trànsit, que explica una societat mòbil en constant transformació. Per altra banda, en el Metro de la ciutat es posen en joc diversos mecanismes i estratègies de poder que gestionen, controlen i acoten la “potencia” social dels usuaris i, alhora, emergeix un diàleg molt interessant entre les relacions de poder i de resistència. Així doncs, parlem del Metro de Barcelona com un espai urbà on es produeixen diferents tipus de control, un espai disciplinari, un espai col·lectiu, un espai global i un espai de interconnexió. D’aquesta lectura del Metro de Barcelona es desprèn una interpretació de la societat concreta: la sociabilitat actual es fonamenta en la interconnexió i la ubiqüitat permanent, en la infinitat de moviments i de desplaçaments que la travessen i que fan que la societat de principis de segle XXI adopti les característiques del radicant.

Currently, one of the most used urban spaces in the city of Barcelona is the Metro (the Barcelona Underground). It is demonstrated by the data from 2011. Every day more than a million people use this means of transport. This figure shows the high mobility of citizens, and also demonstrates the importance of transits, trajectories and movements in our daily lives. Based on this consideration, and taking the social constructionist approach, we made an urban research from a critical position. From a mobile methodology, we have made an urban ethnography in the Metro of Barcelona, using participant observation and drift as research techniques. In line with the theoretical basis and the methodology, we have made a Critical Discourse Analysis of our field diary, in order to highlight the social processes involved in the social construction of this urban space. Thus, the aim of the research project is to offer a "reading" of the social practices that come into play in the Barcelona’s Metro. These practices allow us to know how this contemporary urban space is and how it is constructed, and also they give us the possibility of analyzing which social processes come into play in the basement of the city, and how they can explain the way that makes the society. The thesis is presented as a compendium of publications. Three articles are exposed, and they revealed the following arguments: 1) the importance of the Metro and the Transit Spaces in the social and urban context, showing that Transit Spaces are an excellent showcase of the society nowadays, 2) the need to study the current social phenomena, of mobile nature, using mobile methodologies and adopting a logic that is in line with the changing and ephemeral nature of new ways of understanding the world. The radicand logic is presented as an alternative to the logic of stabilities, the reification and the crystallization of the social matters, 3) the possibilities of the drift, transformed into psychosocial research technique that allows us to reach the “urban” from its "inside" and taking part of the trajectories and the movements of the city. This trilogy of arguments highlights which has been the search path route in order to integrate and develop an urban research in the context of social psychology. The results of the investigation show that the Barcelona’s Metro is a landscape of movement, a Transit Space, which explains a mobile society constantly changing. Furthermore, various mechanisms and power strategies, that manage, control and measure the social "power" of the users, come into play in the Metro, and also a very interesting dialogue emerges between power and resistance relations. Thus, we talk about the Barcelona’s Metro as an urban area where there are different types of control, a disciplinary space, a public space, a global space and an interconnection space. From this reading of the Barcelona’s Metro, an interpretation about this society can be said: the current sociability is based on the interconnection and permanent ubiquity, in many movements and shifts that cross it, and that makes that the society from the early century XXI adopts the characteristics of the radicand.