La instauració del règim franquista a l’Ajuntament de Barcelona: depuració i reconfiguració de l’Administració Municipal

Abstract

El procés de depuració de funcionaris del conjunt de l’Administració de l’Estat, fou una de les diverses i variades potes del bast sistema repressiu franquista. Com en el cas de la elecció dels càrrecs polítics que havien de dirigir les diverses Corporacions locals i provincials, el principal objectiu de la depuració era assolir un elevat grau de fidelitat política en els escalafons funcionarials. Detectar i destituir els desafectes, així com verificar la lleialtat política i ideològica de la totalitat del funcionariat que no fora expulsat de l’Administració fou el que animà als diversos tribunals depuradors escampats arreu del país.

Ara bé, la depuració també esdevindria l’instrument essencial per a coadjuvar a la reconfiguració completa de l’Administració de l’Estat. No només servirà per a reprimir els contraris sinó que permetrà enquadrar al conjunt del funcionariat, disciplinar-lo fèrriament i subordinar-lo jeràrquicament, a imatge i semblança de la subordinació establerta, pels càrrecs polítics de les diverses administracions estatals.

La depuració de funcionaris, també es mostrà indispensable per a premiar a tots aquells que durant la Guerra Civil s’havien significat a favor del règim, ja fos lluitant en els exèrcits del bàndol sollevat, ja fos en la reraguarda o en les ‘quintacolumnes’ de les zones republicanes. També per a premiar a tots aquells que haguessin patit les conseqüències de l’enfrontament armat, ja directament, com els mutilats o els captius, ja indirectament com les vídues o orfes de militars franquistes. Les polítiques franquistes orientades a reservar un volum substancial, al menys del 80%, de les places vacants a l’administració per a aquests col·lectius requerien de la prèvia actuació dels tribunals depuradors.

Per altra banda, la depuració també servir per a ajustar les plantilles del conjunt de les administracions de l’Estat. En alguns casos, aquestes plantilles havien estat sobredimensionades per la inveterada costum, a esquerra i dreta, de col·locar en les institucions públiques els partidaris. En d’altres casos, l’aprimament de personal vingué forçat per les constriccions pressupostàries que seguiren a la finalització de la Guerra Civil. Amb el procés de depuració en marxa sovint es feu de la necessitat, virtut.

Analitzar el procés de depuració franquista a l’Ajuntament de Barcelona presenta un especial interès per diversos motius. En primer lloc es tracta d’una institució amb un volum considerable de personal funcionari, fet que permet una anàlisi quantitativa destacable. El

procés de depuració expedientà a 7.100 funcionaris, incoant-ne, això és, presentant càrrecs, prop de 2.500 funcionaris. Amb un volum d’aquestes característiques, si bé la casuística pot ser il·limitada, les dades resultants tenen una significació estadística alta. Fins on sabem, no s’ha realitzat un estudi d’aquestes característiques en el nostre país.

En segon lloc, l’Ajuntament de Barcelona era, en aquell moment, una de les institucions més importants de l’Estat espanyol. Probablement, la segona institució més important del país després de el govern de l’Estat. Aquesta importància no només radicava en el extraordinari volum de funcionaris de que disposava, sinó també en el nombre i nivell de competències de gestió pública assolides. El singular procés històric patit per la ciutat de Barcelona, sacsejada per un fort procés d’industrialització i la conseqüent emergència i expansió de la classe obrera, o la seva conversió en seu i punta de llança de formacions polítiques regionalistes que aspiraven a majors quotes d’autogovern i de descentralització politicoadministrativa, son dos exemples que mostren que, en relatiu poc temps, Barcelona s’havia convertit en, possiblement, la més complexa de totes les ciutats de l’Estat espanyol. L’Ajuntament de Barcelona era un fidel reflex d’aquesta complexitat i la seva rellevància política presenta poca comparació amb cap altre institució municipal del país.

Per altra banda, la rellevància simbòlica de la ciutat de Barcelona i de la seva principal institució no és un fet menor: la descarnada lluita de classes que patí la ciutat en diversos períodes històrics, l’ascens de la CNT/FAI com a poder determinant durant la Guerra Civil i la consideració per part dels franquistes de capital del separatisme li atorguen un lloc preeminent en la història contemporània espanyola.

Finalment, la depuració de funcionaris a l’Ajuntament de Barcelona presenta l’interès que s’inicià a punt de finalitzar la Guerra Civil, amb la victòria assegurada del bàndol franquista. El règim franquista establí els criteris depuradors amb una llei ex professo que sistematitzava i fixava les diverses normatives decretades amb anterioritat. Ara bé, un cop assolida la victòria, el nou règim no seria aliè a la necessitat de conciliar els interessos repressors, d’enquadrament i de promoció dels vencedors, amb certs nivells d’eficiència en els serveis públics, sabedors que part de la seva legitimitat, un cop assolida la victòria, passava per a un funcionament raonablement competent de l’aparell de l’Estat.

The civil servants purge process of the entire state administration, was one of the diverse and various branches of the repressive Francoist system. In the election of political posts who had to manage the diverse local and provincial corporations, was to obtain an elevated degree of political trust in the civil servant ranking, the main objective of purge. Detecting and depriving the disaffected, as well as verifying political and ideological loyalty of remaining servants in its entirety, encouraged the courts located all over the country.

However, purge would also become the essential resource to contribute to the whole new configuration of the State Administration. It would not only be useful to repress adversaries, but also to fit, discipline and subordinate servants in a hierarchical way, stipulated by the political posts of the several state administrations.

The civil servants' purge, was also essential for those who joined the regime to be awarded, either those who had fought in the revolted side army or in the rearguard, or even in the 'quintacolumnas' of the republican zones. In addition, to reward those who had suffered consequences of armed combat, in a direct way, as mutilated or prisoners, or indirectly, as widowers or orphans of Francoist soldiers. The Francoist policy reserved at least an 80% of the administration vacant posts to those who required a previous intervention of purge trust.

Furthermore, the State administration staff was adjusted after purge. In some cases, the staff was oversized as a result of habit for both, Lefts and Rights, to set up its own supporters in public institutions. Besides, after the end of the Civil War, due to budget limitations, the reduction of staff was unavoidable indeed.

Evaluating the process of Francoist purge of Barcelona's council, is in several ways an interesting subject. On the one hand, the institution had a considerable amount of civil servants, which allows an important quantitative analysis. They made a file on 7.100 civil servants and they started proceedings against almost 2.500. Taking into account such an

unlimited casuistic, the statistical results are highly significant. As far as we are concerned, never before has been done in our country such a similar study.

On the other hand, at that time, was Barcelona's council one of the most important institutions of the Spanish state. Probably, the second after the state government. Not only for its staff volume, but also for the high number and level of public management competences. The special historical process occurred in the city of Barcelona, as a result of industrialization and the emergence and expansion of the working class, or the innovating political regionalists parties, which aspired to major quotes of self-government in either political and administrative aspects, are two good examples to demonstrate how Barcelona had probably become the most complex city in the Spanish state. The court of Barcelona was a faithful reflect of this complexity and its political relevance is hardly comparable to any other council institution of the country.

In addition, the symbolic relevance of Barcelona and its main institution is not a minor matter: the grim class struggle occurred in the city in several historical periods, the rise of CNT/FAI as a determining authority during the Civil War and the fact that Francoists considered Barcelona as the separatists capital, conferred the city to a pre-eminent place in the contemporary Spanish history.

Finally, the civil servants purge in the Council of Barcelona became even more interesting when the Civil War was about to finish, once Francoist victory success was ensured. The Francoist regime established the purge guidelines by means of a specific law, which ruled and regulated previous decrees. Having said that, after victory, the new regimen was not unaware of the necessity to find a balance between the repressor’s interests, the winners' promotion, and certain level of public services efficiency, knowing that they had to guarantee an appropriate operating state, as part of their legitimacy.