La veu de les famílies en el sistema educatiu: aposta pel bé comú o estratègia de clausura?

Abstract

Aquesta tesi doctoral explora la participació de les famílies a l’escola des d’una perspectiva inèdita ja que conceptualitza els moviments de famílies en educació com a subjectes polítics amb capacitat de veu i d’incidència en el sistema educatiu. La pregunta motor de la recerca és respecte la naturalesa i els efectes d’aquesta capacitat de veu, interrogant si es tracta d’un moviment col·lectiu per a la millora del dret a l’educació o bé respon a interessos particulars de replegament de classe, més propis d’una estratègia de clausura. Finalment s’observen els efectes de l’acció col·lectiva de les famílies en termes d’equitat educativa. Les tres dimensions d’anàlisi de la tesi són: la política, la comunitària i la de classe. En el nivell polític la tesi s’interroga sobre la crisi de la democràcia i la forma com el paradigma neoliberal ha marcat les polítiques educatives orientant-les al mercat. En l’àmbit comunitari es centra en la dificultat per a construir vincles estables en el context contemporani on l’anhel de comunitat és l’anvers de l’individualisme. En l’àmbit de l’estructura de classes revisa des d’autors clàssics de la reproducció cultural fins als autors contemporanis que estudien les desigualtats educatives, incorporant la dimensió expressiva i les expectatives familiars en l’educació, i posa l’accent en els comportaments parentals de les classes mitjanes i la manera com aquests interactuen amb el mercat educatiu. El context on s’inscriu la recerca arrenca el 15M de 2011 moment en que eclosiona la indignació ciutadana per anys sostinguts de crisi econòmica, de desgast de la democràcia per la crisi de les institucions, i de desafecció respecte un sistema que ja no garanteix uns serveis públics bàsics amb qualitat. L’onada de repolitització ciutadana arribarà als moviments de famílies en educació, que es sumaran a les marees ciutadanes protestant contra les retallades i exigint una educació pública de qualitat. Els resultats es basen en una etnografia realitzada durant el curs 2015-16 al barri del Poblenou de Barcelona. Els resultats evidencien que els moviments de famílies estan formats majoritàriament per persones de classe mitjana autòctona amb elevat capital cultural i que hi ha una clara contradicció interna entre la mobilització pel bé comú i la mobilització per l’interès particular, que coincideix amb l’interès de classe. Es confirma que avui a Barcelona aquestes famílies estan apoderades i tenen una gran capacitat de veu; l’adminsitració educativa les té en compte en moments crítics però no les incorpora encara com a subjectes de ple dret en les estructures de governança. Es confirma que el valor específic de l’acció col·lectiva de les famílies en educació és el de la vertebració comunitària, sobretot per la tasca de les Ampes i les coordinadores. Es teixeixen uns vincles que es basen en el compromís en allò comú però que es fonamenten en la manera particular com cada mare i cada pare es compromet amb l’educació dels propis fills. Uns llaços que són especialment forts perquè tenen la particularitat de situar-se en la intersecció entre l’esfera privada, íntima, i l’esfera pública, sostenint una base social implicada que quan cal, quan s’indigna, s’activa i salta a l’arena pública fent-se sentir. La nota negativa és la feble aportació en termes d’equitat que assoleixen els moviments , que des del seu posicionament discursiu han posat el combat contra la segregació a l’agenda, però difícilment han pogut compensar les opcions de tria de les famílies de classe mitjana que configuren un mercat educatiu polaritzat front el qual s’hauria d’actuar amb fermesa des de les administracions.

This doctoral thesis explores the participation of families in the school from an unprecedented perspective, since it conceptualizes the families’ movements within education as political subjects with a voice and impact on the educational system. What set this research into motion are the nature and effects of this advocacy capacity, asking whether it is a collective movement for the improvement of the right to education, or if it responds to particular interests of retrenchment of class, which are more typical of a closure strategy. Finally, this dissertation will observe the effects of the families’ collective action in terms of equity. The three dimensions of analysis are: politics, community, and status. At the political level, this thesis focuses on the democracy crisis and the way in which the neoliberal paradigm has impacted the educational policies, orienting them to the market. At the community level, it focuses on the difficulty of building stable connections in the contemporary context where the desire for community confronts individualism. Regarding the social ladder structure, this study analyses from classical authors of cultural reproduction to contemporary authors that study educational inequalities, incorporating the expressive dimension and family expectations of education, and emphasizes the parental behaviour of the middle classes and the way they interact with the educational market. The context in which this research is framed started on 15 May 2011, when the population took to the street due to sustained years of economic crisis, the wear and tear by the institutional crisis, and the disaffection toward a system that no longer guaranteed quality basic public services. The new wave of hope for politics had an impact on the family movements within education, which were added to the waves of citizens protesting against cuts and demanding quality public education. The results are based on an ethnography made during the 2015-16 academic year in the neighbourhood of Poblenou in Barcelona. The results show that family movements are mainly composed of middle class individuals with high cultural capital and that there is a clear internal bipolarity between mobilization for the common good and mobilization for particular interest, which coincides with the interest of class. Today, families in Barcelona are empowered and have a great capacity to speak up; the educational administration takes them into account at critical moments but still does not incorporate them as full-fledged subjects within the governance structures. Furthermore, the particular value of the collective action of families in education is the community backbone, especially due to the work of the “Ampes” and coordinators. The families and the school environment created strong ties, which are related to the engagement with the neighbourhood and made a practice of political nature possible. These links are based on the commitment toward what is shared, but are based on the particular way in which parents are concerned about their children’s education. These ties are especially strong because they have the particularity of being at the intersection between the private, intimate, and public sphere, maintaining a social base that is involved when needed. When people are outraged, they activate and jump in the public arena to speak up. The downside is the weak contribution in terms of equity achieved by the movements, which from their discursive position have put the fight against segregation on the agenda, but have hardly been able to compensate for the options of choice for middle-class families, which make up a polarized educational market against which the administrations should act firmly.