Exploring the water-energy nexus in urban and tourist areas of the western mediterranean. Empirical findings from Benidorm and Barcelona

Abstract

La tesi analitza el Nexe Aigua-Energia (WEN) a través d'una metodologia mixta centrant-se en el metabolisme urbà de l'aigua a Benidorm i Barcelona. El cas de Benidorm examina el subministrament d'aigua a escala municipal i en els sectors hoteler i recreatiu, mentre que el cas de Barcelona el WEN s'explora a nivell de llar. La tesi quantifica l'energia per a l'aigua (intensitat energètica de l’energia de l'aigua, energy for water) per avaluar les diferents proporcions d'energia en el del subministrament i 'ús final de l’aigua. Per la seva part, l’'anàlisi qualitativa justifica el WEN com un concepte dinàmic i en evolució, que interactua dins i entre les escales. Seguint l'enfocament d'ecologia política urbana, les troballes empíriques dels estudis de cas manifesten la complexitat i les desigualtats en les relacions socio-naturals al voltant del WEN urbà, que estan influenciades per les condicions socio-tècniques i els processos ecològics, socials i polítics que ocorren entre diversos actors i institucions. A Benidorm, un epítom del turisme de masses, l'energia per a l'aigua varia considerablement depenent dels escenaris climàtics. Complexos acords socials i relacions de poder es donen a conèixer en el cicle urbà de l'aigua, considerat com l'eix del desenvolupament del turisme. L'aigua dessalada de la planta de Mutxamel augmenta significativament l'energia per a l'aigua del cicle d'aigua. En canvi, les aigües residuals tractades i els transvasaments interconques d'emergència semblen ser una solució més convenient des del punt de vista energètic. La forta pressió governamental en favor de la dessalinització a Espanya està obligant a l'autoritat local d'aigua de la Marina Baixa a utilitzar un recurs molt més intensiu en energia. Així, Benidorm ens un exemple d'interessos polítics a nivell nacional que interfereixen amb solucions en principi més òptimes a nivell local. A la llum dels recents desenvolupaments tecnològics i de gestió, el cas de Benidorm demostra els desafiaments en el nexe aigua-energia, especialment quan l'escassetat es transfereix de l'aigua a l'energia. A escala micro, els hotels i activitats recreatives destaquen com l'ús d'energia i aigua és essencial per a activitats clau com l'escalfament d'aigua, les piscines i la bugaderia. La combinació de diferents fonts energètiques dels hotels enquestats es va basar en diversos vectors energètics que causen les variacions de l'energia per a l'aigua. L'ús d'energia renovable i.e. panells solars tèrmics, biomassa i sistemes de bomba de calor d'origen terrestre, i l'aigua regenerada s'observen com una nova tendència. Tot i destacar una baixa conscienciació sobre WEN, suggereixo que l'ús de l'energia per a l'aigua, juntament amb la intensitat de l'ús d'aigua i energia, podria ser un indicador valuós per identificar pèrdues i guanys associades a guanys i pèrdues associades al WEN. L'estudi de cas de Barcelona enfoca el WEN a nivell de llar, agregant una perspectiva social. Examina les llars que pateixen pobresa energètica i hídrica, o la vulnerabilitat, traduïda en les eficiències experimentades en el flux d'aigua i energia en el metabolisme domèstic per a les funcions de suport, cura i reproducció. A escala metropolitana, un nombre considerable de llars està pagant factures d'aigua i energia desproporcionades en comparació als seus ingressos. La perspectiva de WEN crida l'atenció sobre per comprendre els augments del preu de l'aigua en relació amb l'energia, ja que l'escassetat afecta els requeriments d'energia per al tractament i la producció d'aigua. A més, les existències d'habitatges antics i la baixa presència de la calefacció central proporcionen condicions socio-tècniques poc adequades per a les llars vulnerables. Finalment, la tesi destaca el paper del moviment social, Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) que, a Barcelona, ha canviat el discurs sobre la vulnerabilitat aigua-energia. Utilitzo el concepte de coproducció de la natura i el coneixement per explicar com APE va transformar el discurs al voltant de la fallides de les polítiques institucionals i de governança de les empreses. Sostinc que el tractament conjunt de l'energia i l'aigua demostra amb major efectivitat la realitat que amb les s'enfronten les llars vulnerables. Empíricament, també proporciona lliçons comparatives per a millorar la comprensió de les diferents normes institucionals que són pròpies de l'anomenat ambientalisme de mercat.

La tesis analiza el Nexo Agua-Energía (WEN) a través de una metodología mixta y centrándose en el metabolismo urbano del agua en Benidorm y Barcelona. El caso de Benidorm examina el suministro de agua a escala municipal y en los sectores hotelero y recreativo, mientras que el caso de Barcelona el WEN se explora a nivel de hogar. La tesis cuantifica la energía para el agua (intensidad energética del agua, energy for water) para evaluar las diferentes proporciones de energía en el suministro de agua y el uso final. Además, el análisis cualitativo justifica el WEN como un concepto dinámico y en evolución, que interactúa dentro y entre las escalas. Siguiendo el enfoque de ecología política urbana, los hallazgos empíricos de los estudios de caso manifiestan la complejidad y las desigualdades en las relaciones socio-naturales alrededor del WEN, que están influenciadas por las condiciones socio-técnicas y los procesos ecológicos, sociales y políticos que ocurren entre varios actores e instituciones. En Benidorm, un epítome del turismo de masas, la energía para el agua varía considerablemente según los escenarios climáticos. Complejos acuerdos sociales y relaciones de poder se manifiestan en el ciclo urbano del agua, considerado como el eje del desarrollo del turismo. El agua desalada de la planta de Muchamiel aumenta significativamente la energía para el agua del ciclo de agua. En cambio, las aguas residuales tratadas y los trasvases intercuencas de emergencia parecen ser una solución más conveniente desde el punto de vista energético. La fuerte presión gubernamental en favor de la desalinización en España está obligando a la autoridad local de agua a utilizar un recurso mucho más intensivo en energía. Benidorm proporciona un ejemplo de intereses políticos a nivel nacional que interfieren con soluciones en principio más óptimas a nivel local. A la luz de los recientes desarrollos tecnológicos y de gestión, el caso de Benidorm demuestra los desafíos en el nexo agua-energía, especialmente cuando la escasez se transfiere del agua a la energía. A escala micro, los hoteles y actividades recreativas destacan como el uso de energía y agua es esencial para actividades clave como el calentamiento de agua y el vapor, las piscinas y la lavandería. La combinación de distintas fuentes energéticas en los hoteles encuestados se basó en diversos vectores que causan las variaciones de la energía para el agua. El uso de energía renovable i.e. paneles solares térmicos, biomasa y sistemas de bomba de calor de origen terrestre, y el agua regenerada se observan como una nueva tendencia. A pesar de destacar una baja concienciación sobre WEN, sugiero que el uso de la energía para el agua, junto con la intensidad del uso de agua y energía, podría ser un indicador valioso para identificar pérdidas y ganancias asociadas al WEN. El estudio de Barcelona aproxima el WEN a nivel de hogar, agregando una perspectiva social. Examina los hogares que sufren la pobreza energética e hídrica, o la vulnerabilidad, traducida en deficiencias en el flujo de agua y energía en el metabolismo doméstico para las funciones de sustento, cuidado y reproducción. A escala metropolitana, un número considerable de hogares está pagando facturas de agua y energía desproporcionadas en comparación con sus ingresos. La perspectiva de WEN llama la atención sobre aumentos del precio del agua en relación con la energía, ya que la escasez afecta a los requerimientos de energía para el tratamiento y la producción de agua. Además, las existencias de viviendas antiguas y la baja presencia de calefacción central proporcionan condiciones socio-técnicas poco adecuadas para los hogares vulnerables. Por último, la tesis destaca el papel del movimiento social Alianza Contra la Pobreza Energética (APE) que, en Barcelona, cambió el discurso sobre la vulnerabilidad agua-energía. Utilizo el concepto de coproducción de la naturaleza y el conocimiento para explicar cómo APE transformó el discurso en torno a los fallos políticos, institucionales y de gobernanza de las empresas comercializadoras. Sostengo que el tratamiento conjunto de la energía y el agua demuestra con mayor efectividad la realidad que con la que se encuentran los hogares vulnerables. Empíricamente, también proporciona lecciones comparativas para mejorar la comprensión de las diferentes normas institucionales que son propias del denominado ambientalismo de mercado.

The thesis analyzes the Water-Energy Nexus (WEN) by applying mixed methodology and focusing on the urban water metabolism in Benidorm and Barcelona. The case of Benidorm examines water supply at the municipal scale and the hotel and recreational sector, while the case of Barcelona explores the WEN at the household-level. The thesis quantifies energy for water (energy intensity for water) to evaluate different energy requirements for water supply and end-use. In addition, qualitative analyses are needed to apprehend the WEN as being dynamic and relying on evolving relationships; it interacts within and across scales. Following the urban political ecology approach, the empirical findings from the case studies manifest the complex and inequitable socio-natural relations involving the WEN in the urban area, which are influenced by socio-technical conditions as well as ecological, social and political processes manifested through various actors and institutions. In Benidorm, an epitome of mass tourism, energy for water varies considerably according to different precipitation scenarios. Complex social arrangements and power relationships are unveiled in the urban water cycle, which is considered the backbone of tourism development. Desalinated water from the Muchamiel desalination plant increases energy for water significantly. While treated wastewater and emergency interbasin water transfer appear to be a more convenient solution energy-wise and in social terms, the strong governmental push for desalination in Spain forces the local water authority towards the use of a much more energy-intensive resource. It provides an example of political interests at the national level that interferes with probably more optimal solutions at the local level. In light of recent technological and managerial developments, the Benidorm case demonstrates the challenges in the water-energy nexus, whereby scarcity is transferred from water to energy. At the microscale, Benidorm’s hotels and recreational facilities highlight that the use of both energy and water are essential for key activities, such as water heating and steam generation, swimming pool and laundry. The energy-mix of hotels that was surveyed relied on varied energy-carriers, which cause the diversification of energy for water. The use of reclaimed water and renewable energy, i.e. solar thermal panels, biomass and ground source heat pump systems, is observed as a new trend. Despite acknowledging low awareness on the WEN, I suggest that the use of energy for water, along with water- and energy-use intensity, could be a valuable indicator to identify the WEN trade-offs. The Barcelona case study focuses on the WEN at the household-level by adding the social perspective. It examines households suffering from water and energy poverty – or vulnerability, namely those who experience insufficient water and energy flows required in their respective domestic metabolisms for sustenance, care and reproductive functions. At the metropolitan scale, a substantial number of households are paying disproportionately larger water and energy bills compared to their income. The WEN perspective calls attention to understanding water price increases in relation to energy as scarcity affects the energy requirement for water treatment and production. In addition, old housing stocks and the low infiltration rate of central heating provides hostile socio-technical conditions for vulnerable households. Lastly, the thesis highlights the role of a social movement ‘Aliança contra pobresa energètica’ (English: ‘Alliance against Energy Poverty’, APE) in Barcelona in changing the discourse on water-energy vulnerability. I borrow the concept of the co-production of nature and knowledge to explain how APE transformed the discourse on politics, institutional and governance failure concerning commodified utilities. I argue that addressing energy and water issues together more effectively demonstrates the reality faced by vulnerable households. Empirically, it also provides comparative lessons for enhancing the understanding of different institutional norms under market environmentalism.

Vegeu resum-corea-hyyo1de1.pdf