Avaluació de la qualitat de vida dels pacients amb tumor vesical superficial sotmesos a tractament amb BCG o Mitomicina C endovesical

Abstract

Introducció: La neoplàsia vesical superficial té una elevada incidència i el seu tractament moltes vegades requereix de l’ús d’instil·lacions amb BCG o Mitomicina C endovesicals com a tractament adjuvant. Aquests tractaments ocasionen efectes adversos provocant l’abandonament dels mateixos entre un 7-9% del pacients que els reben. Per tot això, és veu afectada la qualitat de vida d’aquest grup de pacients i, en l’actualitat, es disposa de poques eines per a fer-ne una valoració, en termes generals i específics. Hipòtesi i objectius: la hipòtesi és demostrar si un qüestionari de qualitat de vida amb preguntes genèriques i específiques (o de símptomes), no validat, seria útil aplicar-lo a un grup de pacients que reben tractament endovesical per reflectir l’impacte del tractament en comparació a tres qüestionaris ja validats, que mesuren qualitat de vida (SF-36) i afectació miccional (IPSS i OAB-q SF) i que són àmpliament utilitzats. Els objectius principals són demostrar que un qüestionari “ad hoc” i inicialment no validat, tradueix millor l’impacte del tractament en la qualitat de vida d’aquests pacients que els qüestionaris validats. Si els resultats fossin favorables, se’n podria proposar la seva validació. Material i mètodes: S’han administrat els quatre qüestionaris a un total de 94 pacients (78 tractats amb BCG i 16 amb MMC) de cinc hospitals diferents. S’han recollit les respostes a l’inici del tractament i a les sis setmanes. El treball de camp ha durat dos anys (2016 - 2018). L’anàlisi estadístic de les dades s’ha realitzat amb el programari SPSS. L’anàlisi univariada s’ha fet amb els estadístics de resum paramètric per les variables quantitatives i amb freqüències i percentatges per a les qualitatives. L’anàlisi bivariada, per comparar els dos moments del tractament (inicial i final), s’ha fet amb els contrastos per a dades aparellades (T de Wilcoxon). Les variables qualitatives s’han comparat amb la Xi quadrada, o la prova de McNemar per les variables aparellades. Per analitzar la correlació entre les puntuacions i els resultats dels qüestionaris s’ha utilitzat l’anàlisi de la variança (ANOVA) i el coeficient de Pearson. L’acceptació de les hipòtesis alternes s’ha fixat en un nivell d’error inferior al 5% (p<0,05). Resultats: Dels resultats dels qüestionaris validats només s’han obtingut diferències significatives (entre l’abans i el després) en algunes dimensions del SF-36 (p< 0,05), principalment en els pacients tractats amb BCG. Els resultats dels qüestionaris IPSS i OAB-q SF no han donat puntuacions diferents ni entre les sessions ni segons el tractament administrat. El qüestionari de tolerabilitat al tractament, no validat, ha mostrat puntuacions diferents i significatives en totes les seves dimensions quan s’han contrastat l’inici i el final. La comparació entre els qüestionaris validats i el no validat ha mostrat una correlació lineal i una anàlisi de la variança significativa entre la dimensió de rol social del nostre qüestionari i la dimensió de funcionament social del SF-36. La resta de contrastos no han seguit una correlació lineal, malgrat que alguns d’ells han mostrat significació estadística, causat per la limitació de la mostra en algunes respostes. Conclusions: Amb els resultats obtinguts en el qüestionari de tolerabilitat al tractament endovesical es demostra una afectació de la qualitat de vida, però per arribar a una validesa de criteri i fiabilitat seria necessària una major mostra i realitzar el contrast amb aquests i altres qüestionaris validats específics de neoplàsia vesical.

Introduction: There is a high incidence of Superficial Urinary Tract Tumours and they very often require BCG instillations or Intravesical Mitomycin C as an adjuvant therapy. These treatments often have adverse effects and cause 7-9% of patients undergoing them, to cease these treatments. For these reasons, quality of life is affected in this group of patients, and there are currently not many tools to evaluate this, in general and specific terms. Hypothesis and objectives: The hypothesis is to prove if a questionnaire, with standard and specific questions (or symptoms) about quality of life, not validated, would be useful, applied to a group of patients undergoing intravesical treatment, to reflect on the impact of the treatment compared to three questionnaires, already validated and widely used, that measure quality of life (SF-36) and effects on urination (IPSS and OAB-q SF). The main objectives are to demonstrate that an “ad hoc” questionnaire and initially not validated, better translates the impact of the treatment on quality of life in these patients than the validated questionnaires. If the results are favourable, validation could be proposed. Materials and methods: A total of 94 patients completed the 4 questionnaires (78 treated with BCG and 16 with MMC) at 5 different hospitals. Answers were collected at the beginning of the treatment and at six weeks. The field work took two years (2016 - 2018). The statistical analysis of the data was carried out with the SPSS statistical program. The univariate analysis was done with the parametric summary of the statistics for the quantitative variables and with frequencies and percentages for the qualitative variables. Bivariate analysis, to compare the two moments (beginning and end), was done with contrast for the paired data (Wilcoxon T). The qualitative variables were compared with the Chi square or the McNemar test for the paired variables. To analyse the correlation between the scores and the results of the questionnaire, the analysis of variance (ANOVA) and Pearson’s correlation coefficient were used. The acceptance of the alternate hypothesis was set at a level of error lower than 5% (p<0,05). Results: From the results of the validated questionnaires, (between before and after) only some data of the SF-36 (p< 0,05), mainly in patients treated with BCG, were significant. In the results of the IPSS and OAB-q SF questionnaires, no different scores were seen between the sessions nor depending on the treatment administered. The tolerance to the treatment questionnaire, not validated, showed different and significant scores in all variables, when comparing beginning and end of treatment. The comparison between the validated questionnaires and the non-validated ones has shown a significant lineal correlation and an analysis of the significant variance between the social dimension of our questionnaire and the social functional dimension of the SF-36. The rest of the contrasting data have not followed a lineal correlation, even though some have shown a statistical significance, due to the limitation of the sample, in some of the answers. Conclusion: The results obtained from the questionnaires on tolerance of the intravesical treatment show an impact on quality of life. But, to obtain validated and reliable criteria, a larger sample is needed and these and other questionnaires, specifically validated for Urinary tract Tumours, should be contrasted.