Argument realization: grammatical function and case assignment

Author

Yang, Fengrong

Director

Alsina i Keith, Àlex

Date of defense

2019-10-04

Pages

121 p.



Department/Institute

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Doctorate programs

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Abstract

In this dissertation we propose a new mapping theory within the OT-LFG framework to account for the fact that in Catalan and other Romance languages, the direct argument of intransitive verbs (whether unaccusative or unergative), as well as the internal argument of transitive verbs in passive constructions, alternates between subject and object, but is consistently in the nominative case and agrees with the main predicate of the clause. The proposed analysis diverges from standard versions of mapping theories in LFG, as it discards the generally assumed [±r]/[±o] feature decomposition system and the Subject Condition as an inviolable principle, allowing an external argument to map onto an object and permitting a clause to lack a subject. In our new mapping theory, case assignment plays a major role. The theory is a simple one, consisting of a principle mapping a core argument onto a direct grammatical function (DGF), in addition to a small set of case assignment principles, argument-to-grammatical function (GF) mapping rules, and constraints restricting GF assignment on the basis of case features and definiteness of the arguments, as well as morphosyntactic operations such as passivization, causativization, and reflexivization. The subject-object alternation is constrained by definiteness: the argument is a subject if it is definite and is an object if it is indefinite. The claim that verbs agree with a nominative function (either subject or object) is explained by applying a theory of agreement proposed independently of the facts of Catalan, namely, by assuming a set of agreement features (AGR) of the clause that are identified with the AGR of a GF, and not necessarily the subject, by general constraints. One of the implications of our theory is that argument-to-GF realization takes place in the syntax, instead of in the lexicon. The assumption of standard LFG mapping theories that the mapping of arguments to GFs happens in the lexicon implies that languages with expletives should also stipulate the expletive in the lexical entry of the predicate that co-occurs with the expletive. We thus propose a theory for English expletives according to which predicates do not lexically specify whether they take an expletive or what expletive they take, but the distribution of expletives follows from general principles and from the lexical entries of the expletives, thereby opening up new lines of relevant typological research.


En aquesta tesi, proposem una nova teoria de mapeig dins el marc teòric OT-LFG per explicar el fet que en català i altres llengües romàniques, tant l’argument directe dels verbs intransitius (siguin inacusatius o inergatius), com l’argument intern dels verbs transitius en construccions passives alternen entre subjecte i objecte, però tenen invariablement cas nominatiu i concorden amb el predicat principal de l’oració. L’anàlisi proposada difereix de les versions estàndards de les teories de mapeig en LFG pel fet de descartar el sistema de descomposició de trets [±r]/[±o] i la Condició de Subjecte com a principi inviolable. Com a conseqüència, és possible que un argument extern correspongui a un objecte i que una oració no tingui subjecte. En la teoria de mapeig proposada, l’assignació de cas té un paper important. La nostra teoria és simple: l’idea principal és que un argument nuclear es mapeja a una funció gramatical directa (FGD) i es complementa amb uns principis d’assignació de cas, unes regles de mapeig d’arguments a funcions gramaticals (FG) i restriccions que condicionen l’assignació de FG d’acord amb el cas assignat i la definitud dels arguments, a més d’operacions morfosintàctiques, com la passivització, la causativització i la reflexivització. L’alternança entre subjecte i objecte és restringida per la definitud de l’argument: és un subjecte si és definit i és un objecte si és indefinit. El fet que els verbs concordin amb una funció nominativa (sigui subjecte o objecte) s’explica aplicant una teoria de concordança proposada independentment dels fets del català, és a dir, assumint un conjunt de trets de concordança de l’oració (AGR) que s’identifica amb el d’una funció gramatical –que no és necessàriament el subjecte– segons restriccions generals. Una de les implicacions de la nostra teoria és que el mapeig d’arguments a FG té lloc en la sintaxi, en comptes del lexicó. La suposició de les teories estàndards de mapeig en LFG que la realització d’arguments com a FG té lloc en el lexicó implica que les llengües amb expletius han d’especificar la funció expletiva a l’entrada lèxica del predicat que coocorre amb aquesta funció expletiva. Per aquest motiu, proposem una teoria d’expletius per a l’anglès segons la qual no cal que els predicats estableixin lèxicament si demanen una funció expletiva ni quina funció demanen, sinó que es pot derivar la distribució dels expletius de principis generals i de les entrades lèxiques dels expletius. D’aquesta manera, s’obren noves línies d’investigació rellevants per a altres llengües.


En esta tesis, proponemos una nueva teoría de mapeo dentro del marco teórico OT-LFG para explicar el hecho de que en catalán y otras lenguas romances, tanto el argumento directo de los verbos intransitivos (sean inacusativos o inergativos) como el argumento interno de los verbos transitivos en construcciones pasivas alternan entre sujeto y objeto, pero tienen invariablemente caso nominativo y concuerdan con el predicado principal de la oración. El análisis propuesto difiere de las versiones estándares de las teorías de mapeo en LFG en el hecho de descartar el sistema de descomposición de rasgos [±r]/[±o] y la Condición de Sujeto como un principio inviolable. Como consecuencia, es posible que un argumento externo corresponda a un objeto y que una oración carezca de sujeto. En la teoría de mapeo propuesta, la asignación de caso juega un papel importante. Nuestra teoría es simple: la idea principal es que un argumento nuclear se mapea a una función gramatical directa (FGD), y se complementa con unos principios de asignación de caso, unas reglas de mapeo de argumentos a funciones gramaticales (FG) y restricciones que condicionan la asignación de FG de acuerdo con el caso asignado y la definitud de los argumentos, así como operaciones morfosintácticas, como la pasivización, la causativización y la reflexivización. La alternancia entre sujeto y objeto se ve restringida por la definitud del argumento: es un sujeto si es definido y es un objeto si es indefinido. El hecho de que los verbos concuerden con una función nominativa (sea sujeto u objeto) se explica aplicando una teoría de concordancia propuesta independientemente de los hechos del catalán, es decir, asumiendo un conjunto de rasgos de concordancia de la oración (AGR) que se identifica con el de una función gramatical –que no es necesariamente el sujeto– según restricciones generales. Una de las implicaciones de nuestra teoría es que el mapeo de argumentos a FG ocurre en la sintaxis, en lugar de en el léxico. La suposición de las teorías estándares de mapeo en LFG de que el mapeo de argumentos a FG tiene lugar en el léxico implica que las lenguas con expletivos deben especificar la función expletiva en la entrada léxica del predicado que coocurre con dicha función en una oración. Por este motivo, proponemos una teoría de expletivos para el inglés según la cual no es necesario que los predicados establezcan léxicamente si toman una función expletiva ni qué función toman, sino que se puede derivar la distribución de los expletivos de principios generales y de las entradas léxicas de los expletivos. De este modo, se abren nuevas líneas de investigación relevantes para otras lenguas.


本文提出,加泰语及其他一些罗曼语语言中一元谓词的唯一论元(无论是非宾格动词还是非作格动词)及被动结构中二元谓词的内论元可实现为主语或宾语,但该论元恒定获得主格,并与小句主谓词的人称和数目相一致。为解释该现象,我们在优选论–词汇功能语法理论框架下提出了新的映射理论。与传统词汇功能语法的映射理论不同,本文提出的映射理论不再采用 [±r]/[±o] 特征分解系统,也不再假设小句必须包含且仅包含一个主语。由此,外论元可映射至宾语,且小句允许主语缺失。在该映射理论中,格的分配起到了关键作用。其核心思想为,谓词的核心论元(core argument)映射至某一直接语法功能(direct grammatical function, DGF)。该映射理论包含了三条格分配准则,两条论元映射规则,数条规范语法功能实现的制约条件,及包括被动、致使、自复在内的一系列形态–句法层面的操作。主语与宾语之间的切换由相关论元的有定性来决定:若相关论元有定,则其实现为主语;若相关论元无定,则其实现为宾语。我们也对谓词与其主格论元(不管其实现为主语还是宾语)保持人称和数目相一致的现象进行了解释:小句谓词的人称和数目特征构成特征一致组,用AGR表示;小句谓词是否与某个语法功能共享特征一致组取决于该语法功能是否为主格。由此,小句谓词并非一定与主语保持一致。此外,根据本理论,论元至语法功能的映射发生于句法层面,而非传统词汇映射理论所认为的词汇层面。若论元与功能之间的映射发生于词汇层面,则对于包含虚功能词的语言来说,包含虚功能的小句的主谓词必须在其词汇中规定相关虚功能的语法信息。为避免在词汇中作出过多规定,我们为英语虚功能词创立新的理论。在该理论中,小句的虚功能不必在其谓词词汇中作出规定,而是取决于一般性准则以及虚功能词本身的词汇信息。本文提出的映射理论与关于虚功能词的理论为相关跨语言研究提供了新的研究思路。

Keywords

LFG mapping theory; Argument realization; Case assignment

Subjects

81 - Linguistics and languages

Documents

yfy.pdf

1.150Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)