Children at-risk of writing difficulties

Author

Pascual Peñas, Mariona

Director

Salas, Naymé Daniela

Tutor

Ribas, Teresa

Cros, Anna

Date of defense

2020-10-15

ISBN

9788449096648

Pages

253 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Abstract

Les dificultats amb l’escriptura fonamentalment s’han estudiat en relació als trastorns de l’aprenentatge. Així doncs, són normalment relegades a una conseqüència d’un trastorn primari. No obstant, la recerca en dislèxia, trastorn del llenguatge i altres trastorns de l’aprenentatge presenten perfils similars en quant a escriptura. Aquesta tesi proposa un enfocament alternatiu per identificar alumnes amb dificultats amb l’escriptura (DE), els quals poden haver estat diagnosticats o no amb trastorns de l’aprenentatge o del llenguatge. Aquest enfocament pot ajudar a clarificar diferents corrents sobre l’aprenentatge típic i atípic del llenguatge, proveir orientacions per a la pràctica educativa i dissenyar suport clínic per a les necessitats dels estudiants amb dificultats d’escriptura, independentment de l’origen de la seva dificultat. Aquesta tesi està organitzada en tres estudis principals. En el primer estudi, es van examinar una vasta mostra d’estudiants (N=919) de 2n i 4t curs d’educació primària per identificar alumnat amb dificultats amb l’escriptura en català, una llengua que no compta amb tests actualitzats i estandarditzats per avaluar el desenvolupament lingüístic. Aquesta primera exploració va proporcionar un marc de referència per identificar alumnes amb dificultats en l’escriptura en absència de tests estandarditzats, i es van trobar quatre perfils d’alumnes en risc d’aquestes dificultats: (1) alumnes que produïen textos curts consistentment (el grup de Baixa Generació de Text), (2)alumnes que tenien problemes amb la fluïdesa de l’escriptura a mà (el grup Baixa Escriptura a mà), (3) alumnes amb problemes amb habilitats ortogràfiques bàsiques (el grup Baixa Ortografia) i (4) un grup amb múltiples dificultats amb l’escriptura (MDE), els quals mostraven dificultats dues o més dimensions de l’escriptura. El segon estudi adreçava el perfil cognitiu, lingüístic i de les característiques de les produccions textuals (p.ex., precisió gramàtica, vocabulari), dels alumnes en risc en contrast amb un grup control d’alumnes de la mateixa edat. Les característiques textuals divergien entre el grup amb dificultats d’escriptura i el grup d’alumnes amb un desenvolupament típic, especialment amb el grup de MDE, els quals van tenir un rendiment significativament per sota dels seus companys en totes les mesures. No obstant, no es van trobar evidències d’impediments cognitius o lingüístics. El tercer estudi adreçava dues qüestions: (1) un subgrup de l’alumnat en risc va tornar a ser avaluat 18 mesos després, demostrant que havien mantingut el seu perfil de risc, i la majoria havien empitjorat el seu perfil escriptor en comparació amb el grup de la seva mateixa edat. (2) D’aquest mateix subgrup es van avaluar les característiques del procés d’escriptura online amb Smartpens, mostrant que només les mesures de generació de text eren suficientment sensitives per distingir entre l’alumnat en risc i l’alumnat amb un desenvolupament típic. En conclusió, aquesta tesi presenta evidències fonamentades per advocar per l’existència d’un trastorn de l’escriptura que pot aparèixer en absència d’altres trastorns de l’aprenentatge o del llenguatge, el qual no es resol per si mateix sense una intervenció específica. No s’han identificat marcadors lingüístics ni cognitius, i les mesures de procés han estat similars a través dels grups. No obstant, les dificultats en l’escriptura d’aquest alumnat són severes, persistents i és necessària més recerca. La discussió d’aquesta tesi considera les implicacions teòriques i educatives, així com la necessitat d’intervencions primerenques per prevenir que les dificultats en l’escriptura s’agreugin amb el temps.


Las dificultades en la escritura se han estudiado fundamentalmente en relación a trastornos en el aprendizaje i por tanto, normalmente son consideradas como una consecuencia de un trastorno primario. No obstante, la investigación sobre dislexia, trastorno del lenguaje y otros trastornos del aprendizaje presentan perfiles similares en cuanto a la escritura. Esta tesis propone un enfoque alternativo para identificar el alumnado con dificultades en la escritura, hayan sido diagnosticados o no con trastornos del aprendizaje o del lenguaje. Este enfoque puede ayudar a clarificar diferentes enfoques sobre el aprendizaje del lenguaje, tanto típico como atípico, proveer orientaciones para la práctica educativa y diseñar soporte clínico para las necesidades de los estudiantes con dificultades en la escritura, independientemente del origen de su dificultad. Esta tesis está organizada en tres estudios principales. En el primer estudio, se examinó una amplia muestra de estudiantes (N=919) de 2º 4to curso de educación primaria, para identificar alumnado con dificultades en la escritura en catalán, una lengua que no cuenta con test actualizados ni estandarizados para evaluar el desarrollo lingüístico. Esta primera exploración proporcionó un marco de referencia para identificar alumnos con dificultades en la escritura en ausencia de test estandarizados i se encontraron cuatro perfiles de alumnos en riesgo de padecer estas dificultades: (1) alumnos que producían consistentemente textos cortos (el grupo de Baja Generación de Texto), (2) alumnado que tenia problemas de fluidez escribiendo a mano (el grupo de Baja Escritura a mano), (3) alumnado con problemas con habilidades ortográficas básicas (el grupo de Baja Ortografía), i (4) un grupo con múltiples dificultades con la escritura (MDE) que mostraban dificultades en dos o más dimensiones de la escritura. En el segundo estudio se analizaron los perfiles cognitivos y lingüísticos de los alumnos en riesgo, así como las características textuales de sus producciones (p.e., corrección gramatical, vocabulario), comparándolos con un grupo control de alumnos de la misma edad. Las características textuales divergieron entre el grupo con dificultades de escritura y el grupo de alumnos con un desarrollo típico, especialmente con el grupo de MDE, cuyo rendimiento estuvo significativamente por debajo de sus compañeros en todos los resultados. No obstante, no se encontraron evidencias de impedimentos cognitivos o lingüísticos. En el tercer estudio se trataron dos cuestiones: (1) se revaluó un subgrupo de alumnado 18 meses después, demostrando que no solo habían mantenido su perfil de riesgo, sino que la mayoría tenia un perfil escritor empeorado. (2) De este mismo subgrupo se evaluaron las características del proceso de escritura online con Smartpens, demostrando que solo las medidas de generación de texto eran suficientemente sensitivas para distinguir entre el alumnado en riesgo y el alumnado con un desarrollo típico. En conclusión, esta tesis presenta evidencias concluyentes para abogar por la existencia de un trastorno de la escritura que puede aparecer en ausencia de otros trastornos del aprendizaje o del lenguaje y que no se resuelve por si mismo sin una intervención específica. No se han identificado marcadores lingüísticos ni cognitivos, y las medidas de proceso han sido similares en todos los grupos. Sin embargo, las dificultades en la escritura son severas, persistentes y es necesario seguir investigando. La discusión de esta tesis considera las implicaciones teóricas y educativas, así como la necesidad de intervenciones tempranas para prevenir que las dificultades en la escritura se agraven con el tiempo.


Writing difficulties have been mainly studied from the viewpoint of a specific learning disability. They are therefore treated as a byproduct of a primary diagnosis. Interestingly, research on the writing difficulties of children with dyslexia, language disorders, and other learning disabilities, present similar profiles. The thesis proposes an alternative approach to identifying children with writing difficulties, whether or not they have been diagnosed with language or learning disorder. Such an approach should help clarify general trends in the typical and atypical development of writing, help orient educational practices, and tailor clinical support to the needs of struggling writers, independently of the aetiology of their difficulties. The thesis is organized into three main studies. In the first study, a large sample of children (N = 919) in 2nd and 4th grade was examined to identify children who struggle with writing in a language, Catalan, that does not count with updated, standardized language development tests. This first exploration yielded a framework for identifying struggling writers in the absence of standardized test batteries, and found four profiles of at-risk students: (1) children who produce consistently short texts (LowTextGeneration group); (2) children who have handwriting fluency problems (LowHandwriting group); (3) children who have issues with basic spelling skills (LowSpelling group); and (4) a Multiple Writing Difficulties (MWD) group, who showed difficulties across two or more domains. In the second study, the cognitive and linguistic profile of the at-risk children, as well as the characteristics of text-embedded features (e.g., grammatical accuracy, vocabulary) were examined, comparing them to a group of age-matched peers. Text-embedded characteristics differed often between at-risk and typically developing children; in particular, the MWD group performed significantly below their peers across all measures. However, no cognitive or linguistic impairments were evident. The third study addressed two issues: (1) a subgroup of the at-risk children was retested 18 months later, revealing that they had maintained their at-risk status and most had even worsened their writing profile in comparison with same-grade peers. (2) The online characteristics of the writing process of these children were assessed using SmartPens, revealing that only text-generation-related measures were sensitive to distinguish at-risk from typically developing children. To conclude, the thesis presents compelling evidence for the existence of a writing disorder that may appear in the absence of other learning or language impairments, and which does not resolve itself without targeted instruction. No cognitive or linguistic markers were identified, while process measures were similar across the populations compared. However, the writing difficulties of these children are severe, persistent, and call for further research. Several theoretical and educational implications are discussed, including the need for early intervention to prevent writing difficulties from becoming more pervasive with time.

Keywords

Dificultats amb l'escriptura; Dificultades en la escritura; Writing difficulties; Desenvolupament de l'escriptura; Desarrollo de la escritura; Writing development; Trastorns de l'aprenentatge; Trastornos del aprendizaje; Learning disorders

Subjects

373 - Kinds of school providing general education

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

mpp1de1.pdf

2.104Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)