Formación del Pensamiento Histórico en Estudiantes de Formación Inicial Docente

Abstract

La present tesi doctoral se situa des de la triada que es genera entre la formació inicial docent, la didàctica de la història i el desenvolupament del pensament històric. Aquests elements són constitutius del problema d’investigació. Aquest problema consisteix en el fet que la formació inicial docent, per diferents motius, no es forma al professorat per dur a terme un ensenyament de la història que promogui el desenvolupament del Pensament Històric.

Les preguntes de recerca que ens permeten abordar el problema són múltiples. Per exemple:

- Quines dimensions i components del Pensament Històric incorporen quan pensen l’ensenyament de la història, els i les professores de Formació Inicial?

- Què i com s’ensenya a desenvolupar el Pensament Històric en assignatures de Didàctica els i les professores de Formació Inicial?

Els objectius que es proposen són:

- Analitzar les dimensions i components de l’Pensament Històric en explicacions històriques, d’estudiants de formació inicial de pedagogia en història, geografia i ciències socials, a Xile.

- caracteritzar, analitzar i interpretar la formació de l’Pensament Històric en l’assignatura de didàctica, en estudiants de formació inicial de pedagogia en història, geografia i ciències socials, a Xile.

- caracteritzar, analitzar i interpretar les Situació i oportunitats d’aprenentatge de Pensament Històric que desenvolupen, amb estudiants de secundària a sobre centres de pràctica, estudiants de formació inicial de pedagogia en història, geografia i ciències socials, a Xile.

La investigació se situa en el paradigma crític. La metodologia és mixta amb més qualitativa. El disseny de la investigació, es defineix com a estudi de casos múltiples. La mostra la formen 121 professors i professores d’història, geografia i CCSS en formació inicial, pertanyents a sis centres universitaris a Xile. A més, una professora i dos

professors universitaris de Didàctica de les Ciències Socials. Les eines i tècniques de recollida d’informació van ser: narratives, qüestionaris, documents, observacions de classes i una entrevista en profunditat. Per al tractament de les dades es va utilitzar: anàlisi de contingut, anàlisi categorial, anàlisi documental i estadística descriptiva.

La investigació i els seus resultats ens han permès: i) proposar un model per a l’ensenyament del Pensament Històric els elements (dimensions, components i indicadors) han estat utilitzats per analitzar la informació, ii) identificar que les dimensions del Pensament Històric que més presència tenen en l’ensenyament de la història són les dimensions metodològica i cognitiva, mentre que les menys presents són la personal i la social., o iii) advertir que a l’ensenyament de la història es generen poques oportunitats d’aprenentatge perquè l’alumnat per si mateix desenvolupi el Pensament Històric.

La presente tesis doctoral se sitúa desde la triada que se genera entre la formación inicial docente, la didáctica de la historia y el desarrollo del Pensamiento Histórico. Estos elementos son constitutivos del problema de investigación. Problema que consiste en que: en la formación inicial docente, por diferentes motivos, no se forma al profesorado para llevar a cabo una enseñanza de la historia que promueva el desarrollo del Pensamiento Histórico.

Las preguntas de investigación que nos permiten abordar el problema son múltiples. Por ejemplo:

- ¿Qué dimensiones y componentes del Pensamiento Histórico incorporan cuando piensan la enseñanza de la historia, los y las profesoras de formación inicial?

- ¿Qué y cómo se enseña a desarrollar el Pensamiento Histórico en asignaturas de didáctica a los y las profesoras de formación inicial?

Los objetivos que se proponen son:

- Analizar las dimensiones y componentes del Pensamiento Histórico en explicaciones históricas, de estudiantes de formación inicial de pedagogía en historia, geografía y ciencias sociales, en Chile.

- Caracterizar, analizar e interpretar la formación del Pensamiento Histórico en la asignatura de didáctica, en estudiantes de formación inicial de pedagogía en historia, geografía y ciencias sociales, en Chile.

- Caracterizar, analizar e interpretar las situaciones y oportunidades de aprendizaje de Pensamiento Histórico que desarrollan, con estudiantes de secundaria en sus centros de práctica, estudiantes de formación inicial de pedagogía en historia, geografía y ciencias sociales, en Chile.

La investigación se sitúa en el paradigma crítico. La metodología es mixta con peso de lo cualitativo. El diseño de la investigación, se define como estudio de casos múltiples. La muestra la forman 121 profesores y profesoras de historia, geografía y CCSS en formación inicial, pertenecientes a seis centros universitarios en Chile. Además 1 profesora y 2 profesores universitarios de didáctica de las Ciencias Sociales.

Las herramientas y técnicas de regida de información fueron: narrativas, cuestionarios, documentos, observaciones de clases y una entrevista en profundidad. Para el tratamiento de los datos se utilizó: análisis de contenido, análisis categorial, análisis documental y estadística descriptiva.

La investigación y sus resultados nos han permitido: i) proponer un modelo para la enseñanza del Pensamiento Histórico cuyos elementos (dimensiones, componentes e indicadores) han sido utilizados para analizar la información., ii) identificar que las dimensiones del Pensamiento Histórico que más presencia tienen en la enseñanza de la historia son las dimensiones metodológica y cognitiva, mientras que las menos presentes son la personal y la social., o iii) advertir que en la enseñanza de la historia se generan pocas oportunidades de aprendizaje para que el alumnado por sí mismo desarrolle el Pensamiento Histórico.

This doctoral thesis is based on the triad that is generated between initial teacher training, the didactics of history and the development of Historical Thinking. These elements are constitutive of the research problem. The problem is that: in initial teacher training, for different reasons, teachers are not trained to carry out a teaching of history that promotes the development of Historical Thinking.

The research questions that allow us to address the problem are multiple. For example:

- What dimensions and components of Historical Thinking do the Initial Training teachers incorporate when they think about the teaching of history?

- What and how is it taught to develop Historical Thinking in Didactics subjects to Initial Training teachers?

The proposed objectives are:

- Analyze the dimensions and components of Historical Thinking in historical explanations, of students of initial formation of pedagogy in history, geography and social sciences, in Chile.

- Characterize, analyze and interpret the formation of Historical Thinking in the subject of didactics, in students of initial formation of pedagogy in history, geography and social sciences, in Chile.

- Characterize, analyze and interpret the situation and learning opportunities of Historical Thinking that they develop, with high school students in about Practice Centers, students of initial pedagogy training in history, geography and social sciences, in Chile.

The research is based on the critical paradigm. The methodology is mixed with the weight on the qualitative. The research design is defined as a multiple case study. The sample is made up of 121 professors of history, geography and CCSS in initial training, belonging to six university centers in Chile. Also 1 professor and 2 university professors of Didactics of Social Sciences. The information management tools and techniques were: narratives, questionnaires, documents, class observations and an in-depth

interview. For data treatment, the following were used: content analysis, categorical analysis, documentary analysis and descriptive statistics.

The research and its results have allowed us to: i) propose a model for the teaching of Historical Thinking whose elements (dimensions, components and indicators) have been used to analyze the information., ii) identify that the most present dimensions of Historical Thinking in the teaching of history are the methodological and cognitive dimensions, while the least present are the personal and social., or iii) note that in the teaching of history few learning opportunities are self-generated by students regarding Historical Thinking.