Eficàcia d'una intervenció multimodal en la prevenció de la fragilitat en gent gran obesa

Abstract

INTRODUCCIÓ: La població cada cop és més envellida i ens apropem a un repte important a l'hora de millorar la qualitat de vida de la gent gran. La prevalença de fragilitat augmenta progressivament i és una síndrome prevenible i reversible si es diagnostica precoçment. L'obesitat és una epidèmia global que, en el cas de la gent gran, pot generar malalties associades, dificultats a la mobilitat, discapacitat i fragilitat.

OBJECTIUS: Determinar si un programa d'intervenció multimodal és eficaç a mig-llarg plaç, en la prevenció de la fragilitat en gent gran obesa de la comunitat, així com avaluar-ne l'efecte sobre paràmetres físics, funcionals i bioquímics.

METODOLOGIA: Assaig clínic controlat i aleatoritzat, obert i amb dues branques d’intervenció paral·leles, i 2 anys de seguiment, en una mostra de 305 participants d'entre 65 i 75 anys amb un Índex de Massa Corporal (IMC)≥30.

RESULTATS: No es van mostrar diferències en els criteris de Fried ni en la distribució fenotípica per grups (robust, fràgil i pre-fràgil) als 6, 12 ni 24 mesos. Als 6 mesos es va observar una tendència major en el grup intervenció a no empitjorar l'estat de fragilitat en comparació al grup control. La intervenció va ser eficaç als 6 i 12 mesos en la pèrdua de pes (p=0,017 i p=0,025), d'IMC (p=0,011 i p=0,031) , en la perímetria cintura (p=0,010 i p=0,022) i tricipital (p=0,126 i p=0,032). També una salut autopercebuda millor (p<0,001 i p=0,025). A l'any es va evidenciar una reducció de l'índex HOMA (p=0,016) dels nivells d'insulina (p=0,027) i d'IL6 (p=0,030) a nivell plasmàtic. Aquests efectes positius de la intervenció van desaparèixer al cap de dos anys excepte pel que fa a la insulina (p=0,025) i l'índex HOMA (p=0,021).

CONCLUSIONS: la intervenció multimodal no ha estat capaç de demostrar eficàcia en prevenir la fragilitat i la sarcopènia als dos anys de seguiment, tot i que si va aconseguir de manera temporal fer perdre pes, IMC i massa de greix, així com millorar la salut autopercebuda. Cal fer estudis amb intervencions més llargues i continuades per a garantir una bona adherència i uns efectes mantinguts en el temps.

INTRODUCCIÓN: La población cada vez se presenta más envejecida y nos acercamos a un reto importante para mejorar la calidad de vida de las personas mayores. La prevalencia de fragilidad aumenta progresivamente y es un síndrome prevenible y reversible si se diagnostica precozmente. La obesidad es una epidemia global que, en el caso de las personas mayores, puede generar enfermedades asociadas, dificultades en la movilidad, discapacidad y fragilidad.

OBJETIVOS: Determinar si un programa de intervención multimodal es eficaz a medio-largo plazo, en la prevención de la fragilidad en ancianos obesos de la comunidad, así como evaluar su efecto sobre parámetros físicos, funcionales y bioquímicos.

METODOLOGÍA: Ensayo clínico controlado y aleatorizado, abierto y con dos ramas de intervención paralelas, y 2 años de seguimiento, en una muestra de 305 participantes de entre 65 y 75 años con un Índice de Masa Corporal (IMC) &#8805;30 .

RESULTADOS: No se mostraron diferencias en los criterios de Fried ni en la distribución fenotípica por grupos (robusto, frágil y pre-frágil) a los 6, 12 ni 24 meses. A los 6 meses se observó una tendencia mayor en el grupo intervención a no empeorar el estado de fragilidad en comparación al grupo control. La intervención fue eficaz a los 6 y 12 meses en la pérdida de peso (p = 0,017 y p = 0,025), de IMC (p = 0,011 y p = 0,031), en la perímetro cintura (p = 0,010 y p = 0,022) y tricipital (p = 0,126 y p = 0,032). También una salud autopercibida mejor (p <0,001 y p = 0,025). Al año se evidenció una reducción del índice HOMA (p = 0,016) de los niveles de insulina (p = 0,027) y de IL6 (p = 0,030) a nivel plasmático. Estos efectos positivos de la intervención desaparecieron al cabo de dos años excepto en cuanto a la insulina (p = 0,025) y el índice HOMA (p = 0,021).

CONCLUSIONES: la intervención multimodal no ha sido capaz de demostrar eficacia en prevenir la fragilidad y la sarcopenia a los dos años de seguimiento, aunque si consiguió de manera temporal hacer perder peso, IMC y masa de grasa, así como mejorar la salud autopercibida . Hay que hacer estudios con intervenciones más largas y continuadas para garantizar una buena adherencia y unos efectos mantenidos en el tiempo.

INTRODUCTION: The population is getting older and we face a major challenge in improving the quality of life of the elderly. The prevalence of fraility is increasing progressively and is a preventable and reversible syndrome if diagnosed early. Obesity is a global epidemic that, in the case of the elderly, can lead to associated diseases, mobility problems, disability and frailty.

OBJECTIVES: To determine whether a multimodal intervention program is effective in the prevention of frailty in obese elderly people in the community, and to evaluate its effect on physical, functional and biochemical parameters.

METHODOLOGY: A randomized controlled, open-label clinical trial with two parallel branches of intervention and a 2-year follow-up in a sample of 305 participants aged 65 to 75 years with a Body Mass Index (BMI)&#8805;30.

RESULTS: There were no differences in Fried's criteria or in the phenotypic distribution by groups (robust, frail and pre-frail) at 6, 12 or 24 months. At 6 months, a greater tendency was observed in the intervention group to not worsen the frailty status compared to the control group. The intervention was effective at 6 and 12 months in weight loss (p=0.017 and p = 0.025), reduction of BMI (p=0.011 and p=0.031), waist circumference (p=0.010 and p=0.022) and tricipital (p=0.126 and p=0.032). Also better self-perceived health (p<0.001 and p=0.025). After a year showed a reduction in the HOMA index (p=0.016), the plasma level of insulin (p=0.027) and IL6 levels (p=0.030). These positive effects of the intervention disappeared after two years except for levels of insulin (p=0.025) and the HOMA index (p=0.021).

CONCLUSIONS: Multimodal intervention has failed to show efficacy in preventing frailty and sarcopenia at two years of follow-up, though temporarily managing to lose weight, reduce BMI and fat mass, and improve self-perceived health. Studies with longer and continuous interventions need to be performed to ensure good adherence and lasting effects.