La formació inicial en Educació Inclusiva en els Graus d’Educació Primària a les universitats públiques catalanes

Abstract

L’assoliment d’escoles més inclusives ha passat de ser un reclam a ser una qüestió de drets. Així ho demostra l’última llei orgànica sobre Educació a Espanya (Llei Orgànica 3/2020) i els objectius europeus contemplats en l’Agenda 2030. Tanmateix, la literatura ens demostra que encara queda un llarg recorregut per a l’assoliment de centres educatius inclusius. En aquest context, són molts els autors que, tant a escala nacional com internacional, estan d’acord en considerar al mestre com una peça fonamental a l’hora de desenvolupar pràctiques educatives equitatives i inclusives. És per aquest motiu què l’objectiu principal de la tesi és analitzar quina formació inicial en educació inclusiva s’està duent a terme en les universitats públiques catalanes als graus en Educació Primària. Esdevenir docent en un sistema cada vegada més exigent significa preveure les competències que es requereixen per l’assumpció del lideratge educatiu inclusiu. En la tesi, s’han delimitat quines haurien de ser les competències en educació inclusiva dels futurs mestres i s’ha analitzat la percepció de l’alumnat sobre la formació rebuda en el context universitari (a l’aula universitària i en els centres de pràctiques) així com la percepció que té l’alumnat i el professorat universitari del seu domini en aquestes competències. Així mateix, s’han analitzat altres aspectes relacionats amb la formació inicial dels Mestres com l’organització de la formació inicial, les actituds i valors envers l’educació inclusiva per part del professorat i alumnat universitari, la proposta formativa en les diferents guies docents així com els limitadors i facilitadors existents per formar en competències relacionades en educació inclusiva, en el context universitari català. Per tal d’assolir els objectius plantejats, s’ha escollit una metodologia mixta, quantitativa-qualitativa. En una primera fase, i a través de la tècnica Delphi, s’han delimitat les diferents competències en educació inclusiva que haurien de dominar els futurs mestres. La delimitació d’aquestes competències s’ha utilitzat per crear el qüestionari dirigit a l’alumnat i el professorat universitari així com les entrevistes als docents. A partir dels resultats obtinguts, algunes de les conclusions a les quals s’arriba són: 1) els àmbits competencials sobre els quals se sustentaria una formació en educació inclusiva són: treball en equip i cooperació, valors i ètica, pedagògic-didàctic, lideratge, tecnològic, avaluació i personals; 2) pel que fa a les actituds i valors, el professorat universitari i l’alumnat s’identifiquen amb l’etapa inclusiva, tanmateix la seva motivació a l’hora de formar-se en educació inclusiva és baixa; 3) l’alumnat participant en la recerca percep un bon domini competencial en les competències personals, les competències relacionades amb els valors i ètica i en les competències relacionades amb les tecnologies; 4) les percepcions del desenvolupament competencial en el context universitari per part de l’alumnat són similars a les que han indicat el professorat universitari; 5) les guies docents proposades en les diferents universitats indiquen que en els Graus de Magisteri d’Educació Primària es continua perpetuant la visió d’un professorat generalista i professorat especialista; i 6) es delimiten una sèrie de limitadors i afavoridors de la formació inicial en educació inclusiva. Finalment, la recerca conclou oferint una proposta d’accions per a la millora de la formació inicial en educació inclusiva que caldria tenir present en les polítiques universitàries.

La consecución de escuelas más inclusivas ha pasado de ser un reclamo a ser una cuestión de derechos. Así lo demuestra la última ley orgánica sobre Educación en España (Ley Orgánica 3/2020) y los objetivos europeos contemplados en la Agenda 2030. Sin embargo, la literatura nos demuestra que todavía queda un largo recorrido para la consecución de centros educativos inclusivos. En este contexto, son muchos los autores que, tanto a nivel nacional como internacional, están de acuerdo en considerar al maestro como pieza fundamental a la hora de desarrollar prácticas educativas equitativas e inclusivas. Por este motivo, el objetivo principal de la tesis es analizar qué formación inicial en educación inclusiva se está llevando a cabo en las universidades públicas catalanas a los grados en Educación Primaria. Convertirse en docente en un sistema cada vez más exigente significa prever las competencias que se requieren para la asunción del liderazgo educativo inclusivo. En la tesis, se han delimitado cuáles deberían ser las competencias en educación inclusiva de los futuros maestros y se ha analizado la percepción del alumnado sobre la formación recibida en el contexto universitario (en el aula universitaria y en los centros de prácticas) así como la percepción que tiene el alumnado y el profesorado universitario de su dominio en estas competencias. Asimismo, se han analizado otros aspectos relacionados con la formación inicial de los Maestros como la organización de la formación inicial, las actitudes y valores hacia la educación inclusiva por parte del profesorado y alumnado universitario, la propuesta formativa en las diferentes guías docentes así como los limitadores y facilitadores existentes para formar competencias relacionadas en educación inclusiva, en el contexto universitario catalán. Para conseguir los objetivos planteados, se ha escogido una metodología mixta, cuantitativa-cualitativa. En una primera fase, ya través de la técnica Delphi, se han delimitado las diferentes competencias en educación inclusiva que deberían dominar los futuros maestros. La delimitación de estas competencias se ha utilizado para crear el cuestionario dirigido al alumnado y al profesorado universitario así como las entrevistas a los docentes. A partir de los resultados obtenidos, algunas de las conclusiones a las que se llega son: 1) los ámbitos competenciales sobre los que se sustentaría una formación en educación inclusiva son: trabajo en equipo y cooperación, valores y ética, pedagógico-didáctico, liderazgo , tecnológico, evaluación y personales; 2) en cuanto a las actitudes y valores, el profesorado universitario y el alumnado se identifican con la etapa inclusiva, sin embargo su motivación a la hora de formarse en educación inclusiva es baja; 3) el alumnado participante en la investigación percibe un buen dominio competencial en las competencias personales, las competencias relacionadas con los valores y la ética y en las competencias relacionadas con las tecnologías; 4) las percepciones del desarrollo competencial en el contexto universitario por parte del alumnado son similares a las indicadas por el profesorado universitario; 5) las guías docentes propuestas en las diferentes universidades indican que en los Grados de Magisterio de Educación Primaria se sigue perpetuando la visión de un profesorado generalista y profesorado especialista; y 6) se delimitan una serie de limitadores y favorecedores de la formación inicial en educación inclusiva. Finalmente, la investigación concluye ofreciendo una propuesta de acciones para la mejora de la formación inicial en educación inclusiva que debería tenerse presente en las políticas universitarias.

Achieving more inclusive schools has gone from being a claim to a rights issue. This is shown by the latest organic law on Education in Spain (Organic Law 3/2020) and the European objectives set out in the 2030 Agenda. However, the literature shows that there is still a long way to go to achieve schools. inclusive. In this context, many authors, both nationally and internationally, agree in considering the teacher as a key piece in developing equitable and inclusive educational practices. It is for this reason that the main objective of the thesis is to analyze what initial training in inclusive education is being carried out in Catalan public universities in the degrees in Primary Education. Becoming a teacher in an increasingly demanding system means anticipating the competencies required for the assumption of inclusive educational leadership. In the thesis, the competencies in inclusive education of the future teachers have been delimited and the perception of the students on the training received in the university context (in the university classroom and in the centers of internships) as well as the perception that students and university professors have of their domain in these competencies. In addition, other aspects related to the initial training of teachers have been analyzed, such as the organization of the initial training, the attitudes and values towards inclusive education by university teachers and students, the training proposal in the different teaching guides. as well as the existing limiters and facilitators to train in skills related to inclusive education, in the Catalan university context. In order to achieve the objectives set, a mixed, quantitative-qualitative methodology has been chosen. In a first phase, and through the Delphi technique, the different competences in inclusive education that should be mastered by future teachers have been delimited. The delimitation of these competencies has been used to create the questionnaire aimed at students and university teachers as well as interviews with teachers. Based on the results obtained, some of the conclusions reached are: 1) the areas of competence on which training in inclusive education would be based are: teamwork and cooperation, values and ethics, pedagogical-didactic, leadership , technological, evaluation and personnel; 2) in terms of attitudes and values, university teachers and students identify with the inclusive stage, however their motivation when it comes to training in inclusive education is low; 3) students participating in the research perceive a good mastery of skills in personal skills, skills related to values and ethics and skills related to technology; 4) students’ perceptions of competency development in the university context are similar to those indicated by university faculty; 5) the teaching guides proposed in the different universities indicate that in the Primary Education Teaching Degrees the vision of a generalist and specialist teacher continues to be perpetuated; and 6) delimit a series of limiters and proponents of initial training in inclusive education. Finally, the research concludes by offering a proposal for actions to improve initial training in inclusive education that should be borne in mind in university policies.