Los aspectos que influyen en el rol del alumnado mediador de la ESO en Cataluña

Abstract

La convivència als centres educatius és un tema actual que preocupa a tota la comunitat educativa, pels efectes que té en les relaciones socials, en el desenvolupament de la personalitat dels i les estudiants, el clima del centre i, inclús, en els resultats acadèmics. Existeixen diferents metodologies per promoure una convivència pacífica (visió preventiva) i la gestió dialogada i pacífica dels conflictes (visió reactiva). L’estudio es centra en la mediació entre iguals com a metodologia de gestió de conflictes, en la que l’alumnat intervé de forma directa en la gestió dels conflictes, actuant com a persona mediadora. La mediació es caracteritza per la participació d’un tercer extern neutral que actua com a facilitador de la comunicació, essent indispensable la implicació de les parts en el procés i l’acord final. A més a més, per les seves característiques, promou el desenvolupament de les competències curriculars amb les que està estretament relacionada. L’estudi pretén indagar en les vivències de l’alumnat mediador, com es sent, quines habilitats tenen i què necessiten per desenvolupar la pràctica mediadora. A trets generals, s’analitza com es porta a terme la mediació entre iguals als centres d’educació secundària de Catalunya. Es plantegen dos objectius generales que s’operativitzen en 7 objectius específics: A) Analitzar els aspectes que influeixen en el rol de l’alumnat mediador en la ESO i; B) Elaborar orientacions per millorar el funcionament del servei de mediació escolar. Sota un paradigma interpretatiu amb caràcter descriptiu i correlacional, es pretén comprendre la realitat i interpretar-la per, posteriorment, plantejar orientacions i propostes de millora. S’utilitza una metodologia mixta en la que es combina la part quantitativa (té més pes perquè permet contrastar la informació obtinguda d’una mostra gran) i una part qualitativa (permet aprofundir i aclarir els aspectes analitzats). Els instruments utilitzats són: l’anàlisi documental, el qüestionari i la entrevista grupal. L’anàlisi documental s’utilitza per al disseny dels instruments de recollida d’informació. S’utilitzen dos qüestionaris (un adreçat a l’alumnat mediador i, l’altre s’adreça a la coordinació de mediació) i una entrevista grupal amb alumnat mediador. L’estudi es basa en les percepcions, les experiències i las vivències dels agents protagonistes. La mostra de l’estudi està formada per 643 subjectes (456 estudiants al qüestionari, 110 coordinadors/es de mediació al qüestionari i 77 estudiants a les entrevistes), representant a 201 centres educatius de Catalunya. La recollida d’informació, l’anàlisi de la informació i la presentació dels resultats es presenten en base a les 4 categories que s’estableixen a l’estudi: elecció, formació, implementació i propostes de millora. Els resultats de l’estudi analitzen les variables que influeixen en les tasques mediadores que porta a terme l’alumnat, incloent aspectes organitzatius, la formació, la selecció de l’alumnat, el seu perfil i la difusió del servei, entre altres. A més a més, els resultats permeten concloure els aspectes a desenvolupar als centres educatius per facilitar aquesta tasca i potenciar la mediació. Els productes principals de l’estudi són: conèixer la visió i les necessitats de l’alumnat mediador, els aspectes essencials de la formació de l’alumnat, el disseny d’un qüestionari vàlid i fiable que permet analitzar els aspectes que influeixen en la identificació amb el rol de mediador (adaptat per al seu ús als centres educatius) i, les orientacions per facilitar la tasca de l’alumnat mediador i millorar el funcionament del SME.

La convivencia en los centros educativos es un tema actual que preocupa a toda la comunidad educativa, por sus efectos en las relaciones sociales, en el desarrollo de la personalidad de los y las estudiantes, el clima del centro e, incluso, en los resultados académicos. Existen diferentes metodologías para promover una convivencia pacífica (visión preventiva) y la gestión dialogada y pacífica de conflictos (visión reactiva). El estudio se centra en la mediación entre pares como metodología de gestión de conflictos, en la que el alumnado interviene de forma directa en la gestión de conflictos, actuando como persona mediadora. La mediación se caracteriza por la participación de un tercero externo neutral que actúa como facilitador de la comunicación, siendo indispensable la implicación de las partes en el proceso y en el acuerdo final. Además, por sus características, promueve el desarrollo de las competencias curriculares con las que está estrechamente relacionada. El estudio pretende indagar en las vivencias del alumnado mediador, como se sienten, qué habilidades tienen y qué necesitan para desarrollar la práctica mediadora. A rasgos generales, se analizan como se lleva a cabo la mediación entre pares en los centros de educación secundaria de Cataluña. Se plantean dos objetivos generales que se operativizan en 7 objetivos específicos: A) Analizar los aspectos que influyen en el rol del alumnado mediador en la ESO y; B) Elaborar orientaciones para mejorar el funcionamiento del servicio de mediación escolar. Bajo un paradigma interpretativo con carácter descriptivo y correlacional, se pretende comprender la realidad e interpretarla para, posteriormente, plantear orientaciones y propuestas de mejora. Se utiliza una metodología mixta en la que se combina la parte cuantitativa (tiene un peso mayor porque se permite contrastar la información obtenida de una muestra amplia) y una parte cualitativa (permite profundizar y aclarar los aspectos analizados). Los instrumentos utilizados son: el análisis documental, el cuestionario y la entrevista grupal. El análisis documental se utiliza para el diseño de los instrumentos de recogida de información. Se utilizan dos cuestionarios (uno dirigido al alumnado mediador y otro a la coordinación de mediación) y una entrevista grupal con alumnado mediador. El estudio se basa en las percepciones, las experiencias y las vivencias de los agentes protagonistas. La muestra del estudio está formada por 643 sujetos (456 estudiantado en el cuestionario, 110 coordinadores/as de mediación en el cuestionario y 77 estudiantes en las entrevistas), representando a 201 centros educativos de Cataluña. La recogida de información, el análisis de la información y la presentación de los resultados se presentan en base a las 4 categorías que se establecen en el estudio: elección, formación, implementación y propuestas de mejora. Los resultados del estudio analizan las variables que influyen en las tareas mediadoras que lleva a cabo el alumnado, incluyendo aspectos organizativos, la formación, la selección del alumnado, su perfil y la difusión del servicio, entre otros. Además, los resultados permiten concluir los aspectos a desarrollar en los centros educativos para facilitar esta tarea y potenciar la mediación. Los productos principales del estudio son: conocer la visión y las necesidades del alumnado mediador, los aspectos esenciales de la formación del alumnado, el diseño de un cuestionario válido y fiable que permite analizar los aspectos que influyen en la identificación con el rol de mediador (adaptado para su uso en los centros educativos) y, las orientaciones para facilitar la tarea del alumnado mediador y mejorar el funcionamiento del SME.

Coexistence in educational centers is a current issue that concerns the entire educational community, due to its effects on social relationships, on the development of the student’s personality, the climate of the center and even on academic results. There are different methodologies to promote a peaceful coexistence (preventive vision) and the dialogue and peaceful management of conflicts (reactive vision). The study focuses on peer mediation as a conflict management methodology, in which students intervene directly in conflict management, acting as mediators. Mediation is characterized by the participation of a neutral external third party who acts as a facilitator of communication, and the involvement of the parties in the process and in the final agreement is essential. In addition, due to its characteristics, it promotes the development of curricular competencies, as they are closely related. The study aims to investigate the experiences of mediator students, how they feel, what skills they have and what they need to perform the mediator practice. Therefore, we analyze how peer mediation is performed in High Schools in Catalonia. Two general objectives are proposed, that are operationalized in 7 specific objectives: A) Analyze the aspects that influence the role of mediator students in High School and; B) Prepare guidelines to improve the operation of the school mediation service. Under an interpretative paradigm with a descriptive and correlational character, it is pretended to understand reality and interpret it to subsequently propose some guidelines and proposals for improvement. A mixed methodology is used in which the quantitative part is combined (it has a greater weight because it allows contrasting the information obtained from a large sample) and a qualitative part (it allows to deepen and clarify the analyze aspects). The instruments used are the documentary analysis, the questionnaire, and the group interview. The documentary analysis is used for the design of the information collection instruments. Two questionnaires are used (one addressed to mediator students and the other to mediation coordination) and a group interview with mediator students. The study is based on the perceptions, and experiences of the main agents. The study sample is made up of 643 subjects (456 students in the questionnaire, 110 mediation coordinators in the questionnaire and 77 students in the interviews), representing 201 educational centers in Catalonia. The collection of information, the analysis of the information and the presentation of the results are presented based on the 4 categories established in the study: choice, training, implementation, and improvement proposals. The results of the study analyze the variables that influence the mediating tasks done by the students, including organizational aspects, training, the selection of students, their profile, and the dissemination of the service, among others. In addition, the results allow to conclude the aspects to be developed in the educational centers to facilitate this task and promote mediation. The main products of the study are: to know the vision and needs of the mediator students, the essential aspects of student’s training, the design of a valid and reliable questionnaire that allows to analyze the aspects that influence the identification with the mediator’s role (adapted for use in schools) and guidelines to facilitate the work of mediator students and improve the performance of the SME.