¿Contribuye la comunicación entre familia y escuela al éxito educativo? Una propuesta de triangulación

Abstract

Aquesta tesi doctoral explora els processos comunicatius entre les famílies i lescola des duna proposta empírica, sistemàtica i multimodal, pròpia dels estudis dopinió i actitud (Malinverni et al., 2016; Macià, 2019; Suberviola, 2020). La investigació vol aportar reflexions sobre la subjectivitat de les percepcions (qualia) i la dificultat conceptual en la quantificació de dades observables (quanta), alhora que presenta una proposta experimental de triangulació de la informació proporcionada pels principals sectors educatius implicats al centre : alumnat, professorat, famílies i direcció. Aquest estudi ha permès crear una seqüència d’observació participativa, que compara la informació documental de l’escola amb la realitat observada pels diferents protagonistes. L’anàlisi aplicada identifica els components comunicatius més apreciats pels diferents sectors de la comunitat educativa, els mecanismes relacionals que els docents no han de subestimar, i les dinàmiques de canvi i transformació que prioritzen tant les famílies com els docents al centre escolar. El treball de camp parteix de la revisió i l’anàlisi de la documentació rellevant en una mostra de vuit escoles de primària, per recollir la informació que aquests centres educatius prioritzen en relació amb les famílies. A continuació, es fa servir un qüestionari dissenyat per conèixer les opinions dels diferents agents de la comunitat educativa sobre la comunicació família-escola, generat en alineació amb diferents models validats. La recollida de dades finalitza amb un grup de debat i contrast d’informació a cada centre, inspirat en el mètode Delphi (Linstone i Turoff, 1975), que aprofundeix l’anàlisi dels resultats des de l’escolta mútua i la construcció de consensos de futur . L’objectiu és identificar els elements que es consideren fonamentals per a la millora de la relació entre les famílies i els docents al centre escolar, amb la validació de les evidències i els consensos compartits (Landeta, 2006). Els resultats i conclusions, contrastats amb els resultats educatius de l’alumnat, contribueixen a proporcionar un coneixement objectivable de la realitat a l’escola, per ajudar en la comprensió, reflexió i elaboració de plantejaments de futur a la relació escola-família, amb la voluntat de contribuir a l’aprenentatge organitzacional i a l’èxit educatiu

Esta tesis doctoral explora los procesos comunicativos entre las familias y la escuela desde una propuesta empírica, sistemática y multimodal, propia de los estudios de opinión y actitud (Malinverni et al., 2016; Macià, 2019; Suberviola, 2020). La investigación quiere aportar reflexiones sobre la subjetividad de las percepciones (qualia) y la dificultad conceptual en la cuantificación de datos observables (quanta), al tiempo que presenta una propuesta experimental de triangulación de la información proporcionada por los principales sectores educativos implicados en el centro: alumnado, profesorado, familias y dirección. Este estudio ha permitido crear una secuencia de observación participativa, que compara la información documental de la escuela con la realidad observada por los distintos protagonistas. El análisis aplicado identifica los componentes comunicativos más apreciados por los distintos sectores de la comunidad educativa, los mecanismos relacionales que los docentes no deben subestimar, y las dinámicas de cambio y transformación que priorizan tanto las familias como los docentes en el centro escolar. El trabajo de campo parte de la revisión y análisis de la documentación relevante en una muestra de ocho escuelas de primaria, para recoger la información que estos centros educativos priorizan en relación con las familias. A continuación, se utiliza un cuestionario diseñado para conocer las opiniones de los diferentes agentes de la comunidad educativa sobre la comunicación familia-escuela, generado en alineación con distintos modelos validados. La recogida de datos finaliza con un grupo de debate y contraste de información en cada centro, inspirado en el método Delphi (Linstone y Turoff, 1975), que profundiza en el análisis de los resultados desde la escucha mutua y la construcción de consensos de futuro. El objetivo es identificar los elementos que se consideran fundamentales para la mejora de la relación entre las familias y los docentes en el centro escolar, con la validación de las evidencias y los consensos compartidos (Landeta, 2006). Los resultados y conclusiones, contrastados con los resultados educativos del alumnado, contribuyen a proporcionar un conocimiento objetivable de la realidad en la escuela, para ayudar en la comprensión, reflexión y elaboración de planteamientos de futuro en la relación escuela-familia, con la voluntad de contribuir al aprendizaje organizacional y al éxito educativo.

This doctoral thesis explores the school-family communication process with an empirical, systematic, and multimodal approach, common when researching on opinion and attitude (Malinverni et al., 2016; Macià, 2019; Suberviola, 2020). This research aims to provide reflections on the subjectivity of perception (qualia) and the conceptual difficulty when quantifying observable data (quanta), while presenting an experimental proposal for triangulation of the information provided by the main educational sectors involved in the school: students, teachers, families, and management. This study has made it possible to create a sequence of participatory observation to compare the documentary information of the school with the reality observed by the different protagonists. The applied analysis identifies the communicative components most appreciated by the different sectors of the educational community, the relational mechanisms that teachers should not underestimate, and the dynamics of change and transformation that both families and teachers prioritize in the school. The fieldwork starts from the review and analysis of the relevant school’s documentation in a sample of eight primary schools, to collect the information that they prioritize to communicate with the families. Next, a questionnaire - generated in alignment with several validated models- is used to collect the opinion of the different sectors of the educational community on family-school communication process. The data gathering ends with a focus group in each school to discuss and contrast information, adapted from the Delphi method (Linstone and Turoff, 1975) which delves into the analysis of results from mutual listening. The aim is to construct a future consensus, identifying elements that are considered fundamental for the improvement of the relationship between families and teachers in the school, putting the value on evidence and consensus (Landeta, 2006). The results and conclusions, contrasted with the educational results of the students, help provide knowledge to support the understanding, reflection, and elaboration of future approaches in the school-family relationship, with the intention of contributing to organizational learning and educational success.