Detección de necesidades de formación pedagógica del profesorado universitario en el marco del enfoque de formación profesional basado en competencias: el caso de la Universidad Católica Boliviana San Pablo

Abstract

Quan els organismes internacionals van analitzar l’educació superior, van establir els objectius de la mateixa en paral·lel al impacte dels canvis en els entorns socials, polítics, econòmics, tecnològics i culturals que es donen en la humanitat. D’aquesta manera, es van determinar necessitats de canvi importants en la forma en que es prepara als professionals. Una de les respostes per afrontar aquests canvis va ser el plantejament de l’enfocament de formació basat en competències, que planteja un viratge en la formació, el perfil professional, els mètodes pedagògics i en les funcions docents, entre d’altres. Amb l’objectiu d’acostar l’educació als canvis contextuals, la vinculació sociolaboral i una formació més integral. Aquest enfocament assumit per la Universitat Catòlica Boliviana “San Pablo”, Seu de La Paz, que és el cas d’estudi d’aquesta investigació, ha reclamat canvis en el rol del docent, entre ells canvis pedagògics. Després d’uns anys d’aplicació a la universitat de l’esmentat enfocament, es busca detectar quines son aquestes necessitats `pedagògiques en el professorat. Es tracta d’una investigació qualitativa que utilitza l’estudi de cas i la investigació avaluativa com a referents metodològics de recollida d’informació, i amb eines com entrevistes i grups focals, que inclouen als membres implicats en aquest fenomen com per exemple directius, docents, estudiants i titulants. Per analitzar les necessitats pedagògiques del professorat s’ha pres com a referència la tipologia de Bradshaw que les classifica en normatives, expressades, percebudes i comparatives, però també s’ha pres com a base el model de diagnòstic i intervenció de necessitats ANISE, proposat per Perez-Campanero, qui estudia el fenomen des d’una perspectiva socioeducativa en fases seqüencials. La informació obtinguda respecte a l’enfocament mostra que en aquests darrers anys ha existit un procés d’aprenentatge per part del professorat marcant estils i formes de dur a terme la formació professional. Els resultats indiquen que respecte a l’aplicació d’aquest nou enfocament no nomes existeixen necessitats en el professorat sinó també institucionals i curriculars. Tot i que existeix una aplicació de l’enfocament en la formació de competències, principalment en la didàctica, també el professorat té necessitats pedagògiques relacionades amb la vinculació amb el context i l’avaluació de competències, entre elles l’avaluació autèntica, la pràctica pre-professional i la interdisciplinarietat. Es constata que encara es requereix claredat i formació per al desenvolupament de competències genèriques. Per últim, s’estableix la importància d’incorporar en la formació docent no només la qüestió del que en l’enfocament per competències, sinó també el com d’algunes pràctiques d’ensenyament relacionades amb mètodes de desenvolupament de competències, així com també atorga’ls-hi incentius i retroalimentació constant als seus objectius per part de les institucions.

Cuando los organismos mundiales analizaron la educación superior establecieron los propósitos y alcances de la misma a la luz del impacto de los cambios en los entornos sociales, políticos, económicos, tecnológicos y culturales que se dan en la humanidad. De esta manera se determinaron necesidades de cambio importantes en la forma en que se preparan a los profesionales. Una de las respuestas para afrontar estos cambios fue el planteamiento del enfoque de formación basado en competencias, que plantea un viraje en la formación, el perfil profesional, los métodos pedagógicos, en las funciones docentes, entre otros. Buscando acercar la enseñanza a los cambios contextuales, la vinculación socio-laboral y una formación más integral. Este enfoque asumido por la Universidad Católica Boliviana “San Pablo”, Sede La Paz, caso de estudio de esta investigación, ha demandado modificaciones en el rol del docente, entre ellos cambios pedagógicos. Después de unos años de aplicación de este enfoque en la universidad se busca detectar cuáles son estas necesidades pedagógicas en el profesorado. Se trata de una investigación cualitativa, que utiliza el estudio de caso y la investigación evaluativa como referentes metodológicos de recogida de información, con estrategias métodos como entrevistas y grupos focales, que incluyen a los miembros implicados en este fenómeno, vale decir directivos, docentes, estudiantes y titulados. Para analizar las necesidades pedagógicas del profesorado se ha tomado en cuenta la tipología de Bradshaw que las clasifica en normativas, expresadas, percibidas y comparativas pero también con base en el modelo de diagnóstico e intervención de necesidades ANISE propuesto por Perez-Campanero, que estudia el fenómeno desde una perspectiva socio-educativa en fases secuenciales. La información recuperada muestra que en estos últimos años respecto al enfoque ha existido un proceso de aprendizaje por parte del profesorado marcando estilos y formas de llevar a cabo la formación profesional. Los resultados indican que respecto a la aplicación de este nuevo enfoque no solo existen necesidades en el profesorado sino también institucionales y curriculares. Si bien hay una aplicación del enfoque en la formación de competencias sobre todo en la didáctica, también el profesorado tiene requerimientos pedagógicos relacionados a la vinculación con el contexto, la evaluación de competencias, entre ellas la evaluación auténtica, la práctica pre-profesional y la interdisciplinariedad. Se constata que aún se requiere claridad y formación para el desarrollo de competencias genéricas. Por último, se establece la importancia de incorporar en la formación docente no solamente el qué del enfoque por competencias sino el cómo de algunas prácticas enseñanza relacionadas a métodos de desarrollo de competencias y por otro lado, también brindarles incentivos y retroalimentación constante a sus alcances de parte de la institución.

When world organizations analyzed higher education, they established its’ purposes and scope in light of the impact of changes in the social, political, economic, technological and cultural environments that occur in humanity. In this way, important changes were identified in the way professionals are trained. One of the responses to deal with these changes was the approach to training based on competencies, which proposes a shift in training, the professional profile, pedagogical methods, and in teaching functions, among others in order to bring teaching closer to contextual changes, socio-labour linkage and a more comprehensive training. This approach assumed by the Bolivian Catholic University “San Pablo”, La Paz campus, case study of this research, has demanded changes in the role of the teacher, including pedagogical changes. After a few years of applying this approach in the university, the aim is to detect what these pedagogical needs are in the teaching staff. It is qualitative research, which uses the case study and evaluative research as methodological references for collecting information, with methodological strategies such as interviews and focus groups, which include the members involved in this phenomenon, that are, managers, teachers, students and graduates. To analyze the pedagogical needs of teachers, Bradshaw’s typology has been taken into account, which classifies them into normative, expressed, perceived and comparative. It is also based on the ANISE needs diagnosis and intervention model proposed by Perez-Campanero, who studies the phenomenon from a socio-educational perspective in sequential phases. The information retrieved shows that in recent years regarding the approach, there has been a learning process on the part of the teaching staff, marking styles and ways of carrying out professional training. The results indicate that regarding the application of this new approach, there are not only needs in the teaching staff, but institutional and curricular needs. Although there is an application of the approach in the formation of competences, especially in didactics, teachers also have pedagogical requirements related to the link with the context, the evaluation of competences including authentic evaluation, pre-professional practice and interdisciplinarity. It is confirmed that clarity and training are still required for the development of generic skills. Finally, the importance of incorporating in teacher training of is not just the what of the competency-based approach, but also the how of some teaching practices related to competency development methods. On the other hand, it also provides them with incentives and constant feedback to their scope of learning that is established part of the institution.