Learning and Assessment of Content and Language in EMI in Higher Education: Is Integration Possible? Multiple Case Study

Author

Andjelkov, Sonja

Director

Escobar Urmeneta, Cristina

Date of defense

2022-09-09

Pages

381 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Abstract

La DUA (Docència Universitària en Anglès) fa referència a l’anglès com a llengua vehicular en assignatures acadèmiques als països on l’anglès no es parla com a idioma principal. En el cas d’Espanya, i d’altres països de parla no anglesa, la DUA ha estat adoptada pels responsables de nombroses universitats amb l’objectiu de contribuir al domini d’aquest idioma com a llengua addicional (ILA) per part dels estudiants. Aquest enfocament educatiu plurilingüe és també conegut pel terme “Integració de continguts i llengua a l’educació superior” (ICLES). No obstant això, es discuteix la utilitat d’aquest enfocament en el foment de l’aprenentatge de l’idioma, ja que, la bibliografia disponible diu que els especialistes en les matèries corresponents rebutgen de manera sistemàtica incorporar el desenvolupament lingüístic dels seus estudiants com una de les seves responsabilitats docents. Aquest estudi exploratori se centra en els programes de Grau d’Educació Primària-Docència en Anglès (GEP-DUA), amb la finalitat de donar llum sobre els enfocaments específics adoptats en aquests programes de formació de futurs docents de primària i, molt probablement, dels futurs docents AICLE. En altres paraules, aquest estudi pretén proporcionar informació sobre els principis pedagògics dels docents sobre l’ensenyament, l’avaluació DUA, i les pràctiques explícites en aquest tipus de programes. Concretament, l’estudi té com a objectiu explorar les percepcions del professorat DUA sobre la funcionalitat de la llengua addicional en el procés d’ensenyament i avaluació, així com l’impacte del component de l’idioma als resultats acadèmics dels estudiants. Per abordar el tema, es va optar per una metodologia qualitativa. Es van seleccionar sis informants no nadius d’anglès, de tres diferents programes GEP-DUA de Catalunya, en funció de la seva experiència en l’ensenyament de les assignatures en anglès. Les seves percepcions es van recopilar per mitjà d’entrevistes semiestructurades en profunditat amb preguntes obertes, documents institucionals, evidències d’avaluació, així com exàmens omplerts per l’alumnat. Després de la transcripció de les entrevistes, es van identificar i interpretar patrons o temes dins del discurs docent, seguint el procediment suggerit per Miles i Huberman (1994). Entre altres resultats, l’anàlisi inicial proposa que les assignatures DUA no es van estipular ni objectius ni resultats explícits relacionats amb l’aprenentatge de l’anglès. D’altra banda, la majoria del professorat entrevistat va rebutjar ser considerat “docent d’anglès”, i va declinar explícitament actuar com a tal. Tot i això, després de reflexionar sobre algunes de les seves pràctiques específiques, els docents van admetre que la qualitat de l’anglès dels seus alumnes va jugar un paper rellevant en les assignatures DUA que ells van impartir. Aquest posicionament paradoxal, juntament amb la reticència del professorat per acceptar responsabilitats envers l’aprenentatge d’idiomes dels seus alumnes, semblen estar relacionades amb la seva identitat professional. En tot cas, pel que fa als contextos DUA analitzats, s’aprecien evidències que mostren que l’ensenyament integrat de continguts i llengua juguen un paper destacat, encara que la integració no sigui una prioritat pel docent. De l’anàlisi també s’infereix que desconnectar la llengua i el contingut és difícil, gairebé impossible. L’avaluació és el context precís on aquesta realitat emergeix de manera particularment evident. Finalment, hi ha indicis clars que els especialistes en continguts podrien beneficiar-se de l’ajuda d’experts en educació plurilingüe, que contribueixin a orientar-los en la presa de decisions, en l’adaptació d’estratègies docents i criteris d’avaluació als contextos de DUA.


Las últimas décadas han traído muchos cambios en la educación superior. En Europa, por ejemplo, tanto el Proceso de Bolonia, como el programa de intercambio interuniversitario “Erasmus”, han ampliado las oportunidades educativas y han creado una perspectiva diferente sobre el perfil de la universidad para el siglo XXI. Una de las tendencias que tienen lugar en los países de habla no inglesa tanto en Europa como en otras partes, es la oferta de programas de grado en inglés, en su totalidad o de forma parcial, que promueven la diversidad cultural e internacional. Las razones de esta tendencia son variadas, y van desde la preocupación por los rankings universitarios o el crecimiento derivado de los intercambios internacionales del estudiantado y profesorado universitario, hasta el deseo de contribuir al desarrollo de habilidades en idiomas extranjeros de los estudiantes, preparándolos mejor para el mercado laboral. La DUI (Docencia Universitaria en Inglés), hace referencia al inglés como lengua vehicular en asignaturas académicas en los países donde el inglés no se habla como idioma principal. En el caso de España, y otros países de habla no inglesa, la DUI ha sido adoptada por los responsables de numerosas universidades con el objetivo de contribuir al dominio de dicho idioma como lengua adicional (ILA) por parte de los estudiantes. Este enfoque educativo plurilingüe es también conocido por el término “Integración de contenidos y lengua en la educación superior” (ICLES). Sin embargo, la utilidad de este enfoque en el fomento del aprendizaje del idioma y el contenido en está discutida, ya que, la bibliografía disponible informa de que los especialistas en las materias rechazan de forma sistemática incorporar el desarrollo lingüístico de sus estudiantes como una de sus responsabilidades docentes. Este estudio exploratorio se centra en los programas de Grado de Educación Primaria-Docencia en Inglés (GEP-DUI), con el objetivo de arrojar luz sobre los enfoques específicos adoptados en estos programas de formación de futuros docentes de primaria y, muy probablemente, de los docentes AICLE del futuro próximo. En otras palabras, este estudio pretende proporcionar información sobre los principios pedagógicos de los docentes sobre la enseñanza, la evaluación DUI, así como sus prácticas declaradas en dicho tipo de programas. En particular, este estudio tiene como objetivo explorar las percepciones del profesorado DUI sobre el papel que juega la lengua adicional en el proceso de enseñanza y evaluación, así como el impacto del componente del idioma en los resultados de los estudiantes. Para el abordaje del tema se optó por una metodología cualitativa. Se seleccionaron seis informantes no nativos de inglés, de tres programas GEP-DUI diferentes de Cataluña, en función de su experiencia en la enseñanza de sus asignaturas en inglés. Sus percepciones se recopilaron por medio de entrevistas semiestructuradas en profundidad con preguntas abiertas, evidencias de evaluación, tales como exámenes completados por los estudiantes, y documentos institucionales. Tras la transcripción de las entrevistas, se identificaron e interpretaron patrones o temas dentro del discurso docente, siguiendo el procedimiento sugerido por Miles y Huberman (1994). Entre otros resultados, el análisis inicial sugiere que en las asignaturas DUI no se estipularon ni objetivos ni resultados explícitos relacionados con el aprendizaje del inglés. Por otra parte, la mayoría del profesorado entrevistado rechazó ser considerada “docente de inglés”, y declinó explícitamente actuar como tal. Sin embargo, tras reflexionar sobre algunas de sus prácticas específicas, los docentes admitieron que la calidad del inglés de sus alumnos jugó un papel relevante en las asignaturas DUI que ellos impartieron. Este posicionamiento paradójico, junto con la reticencia del profesorado a aceptar responsabilidades en el aprendizaje de idiomas de sus alumnos parecen estar relacionadas con su identidad profesional. No obstante, se aprecian evidencias de que la enseñanza integrada de contenidos y lengua efectivamente juegan un papel destacado en los contextos DUI estudiados, aunque la integración no sea una prioridad docente. Del análisis también se infiere que disociar lengua y contenido es difícil, si no imposible. La evaluación es el contexto preciso donde esta realidad emerge de forma particularmente evidente. Por último, existen claros indicios de que los especialistas en contenidos podrían beneficiarse de la ayuda de expertos en educación plurilingüe, que contribuya a orientarlos en su toma de decisiones en relación con la adaptación de estrategias docentes y criterios de evaluación a los contextos de DUI.


One of the trends taking place in non-English-speaking countries in both Europe and elsewhere, which promotes cultural and international diversity, is the offering of degree programmes either partly or wholly in English. The reasons for this trend are varied and range from a concern with university rankings and the enrichment deriving from international exchanges of both students and university professors to a desire to provide students with foreign language skills to better prepare them for the labour market. English Medium Instruction (EMI) refers to the use of English to deliver academic subjects in countries where English is not spoken as an L1. In the case of Spain and several other non-English speaking countries, EMI has been adopted by policy makers by many universities, the goal being to develop students’ command of English as an additional language (EAL). This plurilingual educational approach is often referred to as ‘Integrating Content and Language in Higher Education’ (ICLHE). Yet, the ability of this approach to foster the learning of language and content in equal measure is debatable, as the literature available reports that subject-matter specialists consistently refuse to take into account their students’ language development into their teaching duties. The focus of this exploratory study is EMI primary teacher education degree (PTED) programmes, the goal being to shed light on the specific approaches taken in these programmes to educating future primary teachers, and most probably future CLIL teachers. In other words, this study sought to provide insights into instructors’ teaching and assessment principles and declared practices in EMI teacher-education programmes. In particular, this study aimed at exploring the EMI instructors’ perceptions of the role the additional language plays in the process of teaching and assessment, as well as the impact of the language component on their students’ outcomes. A qualitative methodology was chosen to approach the issue. Six informants, none of them native English speakers, from three different PTED programmes in Catalonia were selected on the basis of their experience in teaching their academic courses in English. Their insights were collected by means of in-depth, semi-structured interviews with open-ended questions, assessment evidence such as students’ exam papers, and institutional documents. After the interviews were transcribed, patterns or themes were identified within the discourse and interpreted following the analytical steps suggested by Miles and Huberman (1994). Among other results, the analysis initially appeared to show that, on the one hand, no explicit language-related goals or expected outcomes were stipulated for these EMI courses, and, on the other, a majority of the instructors rejected being considered “English teachers” and explicitly refused to act as such. However, after reflecting on some of their specific practices, the instructors admitted that the quality of their students’ English did play a role in the EMI courses they taught. This paradoxical stance and the instructors’ reluctance to accept any responsibility for their students’ language learning seem to be related to their professional identity. However, there is evidence that the integrated teaching of content and language does play a prominent role in the EMI contexts under research, even if not a priority one. From the analysis, it is also clear that separating content from language is in many cases difficult if not impossible. Assessment is the one context where this becomes particular evident. Finally, there are strong indications that content specialists might benefit from the assistance of experts in plurilingual education to help them orient their decision-making in relation to the adjustment of teaching strategies and assessment criteria to EMI contexts.

Keywords

Docència universitària en anglès; Docencia universitaria en inglés; English medium instruction; Integració del contingut i la llengua a l'educació superior; Integración del contenido y la lengua en la educación superior; Integrating content and language in higher education; Avaluació; Evaluación; Assessment

Subjects

37 - Education

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

soan1de1.pdf

3.845Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)