La influencia de los hábitos tecnológicos y los problemas de sueño en la psicopatología y la conducta en población clínica infantojuvenil. Influencia del confinamiento
llistat de metadades
Author
Director
Servera Barceló, Mateu
Montaño Moreno, Juan José
Tutor
Servera Barceló, Mateu
Date of defense
2025-09-25
Pages
158 p.
Department/Institute
Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
Doctorate programs
Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
Abstract
[spa] Esta tesis analiza la compleja interacción entre los hábitos tecnológicos, las alteraciones del sueño y la expresión psicopatológica en niños y adolescentes de las Islas Baleares, con especial atención al impacto del confinamiento por la pandemia de COVID-19. El objetivo principal fue explorar cómo estos factores modulan el funcionamiento adaptativo y la regulación emocional en población infantojuvenil. Se llevó a cabo un estudio de casos y controles, comparando un grupo clínico (niños y adolescentes diagnosticados con Trastorno del Espectro Autista [TEA], Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad [TDAH] y Trastornos de Ansiedad) con un grupo control sin psicopatología. La evaluación incluyó variables relacionadas con el sueño, uso de pantallas (en distintas etapas del desarrollo y en los padres), y sintomatología psicopatológica. Los datos se recogieron en dos momentos: antes del confinamiento (abril 2019 - marzo 2020, n=163) y durante la desescalada (mayo 2020, n=265). Se utilizaron instrumentos estandarizados como la SDSC, SSR, CBCL, Kidscreen-10 y APQ, además de escalas ad hoc para evaluar uso de pantallas y percepción del confinamiento. Los resultados revelaron una asociación significativa y bidireccional entre el uso de pantallas, las alteraciones del sueño y la psicopatología. El uso de dispositivos móviles antes o durante la noche se asoció con peor calidad de sueño e incremento de síntomas ansiosos, depresivos y atencionales. Los niños con alteraciones del sueño mostraron mayor uso nocturno de pantallas, y aquellos con psicopatología tuvieron mayor disfuncionalidad tecnológica. El grupo clínico, especialmente los pacientes con TEA, presentó mayores trastornos del sueño, con dificultades para iniciar o mantener el sueño, somnolencia diurna y mayor sensibilidad al uso nocturno de pantallas. Estas alteraciones se relacionaron con menor calidad de vida, mayor psicopatología comórbida y disfunción ejecutiva. El inicio temprano del uso de dispositivos (antes de los dos años) se asoció con síntomas internalizantes y ansioso-depresivos. Además, estilos parentales marcados por falta de supervisión y normas inconsistentes se vincularon a mayor dependencia tecnológica y peor higiene del sueño. En contraste, prácticas como la lectura de cuentos mostraron un efecto protector frente a la ansiedad. Los niños con TDAH fueron los que menos adherencia mostraron a esta práctica. Durante el confinamiento se observaron cambios relevantes en los hábitos y el bienestar emocional, especialmente en el grupo clínico. Aumentó el tiempo de exposición a pantallas, su uso se generalizó en edades tempranas y se evidenciaron cambios negativos en el sueño. Sin embargo, también se registraron efectos positivos: muchos niños, especialmente aquellos sin patología previa, valoraron el confinamiento como una experiencia globalmente positiva. El fortalecimiento de las relaciones paternofiliales y una estructura familiar sólida fueron claves en el desarrollo de la resiliencia. En conjunto, los hallazgos subrayan la necesidad de un abordaje integral de la salud mental infantojuvenil, considerando la regulación del uso tecnológico, la promoción de una adecuada higiene del sueño y el fortalecimiento de las relaciones familiares. Se destaca la importancia de restringir el uso de pantallas en la primera infancia y fomentar un uso supervisado posteriormente. Asimismo, se enfatiza la relevancia del diagnóstico precoz y la intervención temprana para optimizar la calidad de vida y el desarrollo evolutivo de los menores. Las implicaciones de esta investigación son relevantes tanto para la práctica clínica como para el diseño de políticas públicas, proponiendo la implementación de programas de prevención e intervención centrados en hábitos saludables, sueño de calidad y vínculos familiares positivos.
[cat] Aquesta tesi doctoral examina la interacció complexa entre l’ús de la tecnologia digital, les alteracions del son i l’expressió psicopatològica en infants i adolescents residents a les Illes Balears, amb una atenció especial a l’impacte del confinament derivat de la pandèmia per SARS-CoV-2. L’objectiu principal ha estat analitzar com aquests factors interactuen i influeixen en el desenvolupament emocional, conductual i adaptatiu de la població infantojuvenil, especialment en casos amb psicopatologia prèvia. S’ha dut a terme un estudi de casos i controls, comparant un grup clínic —amb diagnòstics de trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns d’ansietat— amb un grup control sense diagnòstic psiquiàtric. La mostra es va avaluar en dos períodes: abans del confinament (abril de 2019 – març de 2020; n=163) i durant la fase inicial de la desescalada (maig de 2020; n=265). Es van emprar instruments estandarditzats, com l’Sleep Disturbance Scale for Children (SDSC), l’Sleep Self-Report (SSR), el Child Behavior Checklist (CBCL), el Kidscreen-10 i el Alabama Parenting Questionnaire (APQ), així com escales ad hoc per avaluar els patrons d’ús de pantalles i la percepció del confinament. Els resultats mostren una associació significativa i bidireccional entre l’ús disfuncional de dispositius electrònics, les alteracions del son i l’augment de la simptomatologia psicopatològica. L’ús de pantalles abans de dormir o durant els desperts nocturns es va associar amb una pitjor qualitat subjectiva del son i amb nivells més elevats d’ansietat, depressió i dificultats atencionals. Els infants amb més alteracions del son feien un ús nocturn més freqüent de dispositius, especialment al grup clínic, el qual presentava també una major disfunció tecnològica, pitjor higiene del son i més vulnerabilitat emocional. Els participants amb TEA van ser els més afectats durant el postconfinament, amb dificultats en la transició son-vigília i somnolència diürna excessiva. L’inici precoç de l’exposició a pantalles (abans dels dos anys) es va associar amb simptomatologia internalitzant i ansiosodepressiva. A més, els estils parentals caracteritzats per manca de supervisió i inconsistència normativa es van relacionar amb un ús problemàtic dels dispositius i una qualitat del son inferior. En contrast, la lectura de contes abans d’anar a dormir va mostrar un efecte protector, associant-se a una menor simptomatologia ansiosa, tot i que va ser menys present en infants amb TDAH. El confinament va provocar canvis notables en els hàbits tecnològics, els patrons de son i el benestar emocional, especialment en menors amb diagnòstic clínic previ. Tanmateix, també es van recollir experiències positives: la majoria dels infants sense psicopatologia prèvia van viure el confinament de manera globalment favorable. La millora en les relacions familiars es va identificar com a factor mediador clau, i la presència d’una estructura familiar sòlida i d’un suport parental actiu es va revelar com a element essencial per a la resiliència en la infància i l’adolescència. En conclusió, els resultats posen de manifest la necessitat d’un enfocament integral en la salut mental infantojuvenil, que inclogui la regulació de l’ús tecnològic, la promoció d’hàbits saludables de son i el reforç dels vincles familiars. Es destaca la importància del diagnòstic precoç i de la intervenció terapèutica a temps en els trastorns psiquiàtrics del desenvolupament. Així mateix, es proposa el desenvolupament de polítiques públiques orientades a fomentar estils de vida saludables i estratègies de protecció emocional des de la primera infància.
[eng] This doctoral dissertation explores the complex interplay between digital technology use, sleep disturbances, and psychopathological expression in children and adolescents residing in the Balearic Islands, with particular attention to the impact of the SARS-CoV-2 pandemic lockdown. The primary objective was to analyze how these factors interact and influence emotional, behavioral, and adaptive development in children and adolescents, particularly in the context of pre-existing psychopathology. A case-control design was employed, comparing a clinical group—comprising individuals diagnosed with Autism Spectrum Disorder (ASD), Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder (ADHD), and Anxiety Disorders—with a control group without psychiatric diagnoses. Participants were assessed at two time points: prior to the lockdown (April 2019 – March 2020; n=163) and during the early phase of the post-lockdown period (May 2020; n=265). Validated instruments were used, including the Sleep Disturbance Scale for Children (SDSC), Sleep Self-Report (SSR), Child Behavior Checklist (CBCL), Kidscreen-10, and the Alabama Parenting Questionnaire (APQ), as well as ad hoc scales to evaluate screen use patterns and perceptions of the lockdown experience. Findings revealed a significant and bidirectional association between dysfunctional screen use, sleep disturbances, and increased psychopathological symptoms. The use of digital devices before sleep or during nocturnal awakenings was linked to poorer subjective sleep quality and higher levels of anxiety, depressive symptoms, and attentional difficulties. Children with more severe sleep disturbances reported increased nocturnal screen use. This relationship was particularly pronounced in the clinical group, who exhibited greater technological dysfunction, poorer sleep hygiene, and heightened emotional vulnerability. ASD participants were especially affected during the post-lockdown period, showing more pronounced difficulties in sleep-wake transitions and excessive daytime sleepiness. Early initiation of screen exposure (before the age of two) was associated with internalizing and anxious-depressive symptoms. Furthermore, parenting styles characterized by lack of supervision and inconsistent rule enforcement were associated with problematic screen use and poorer sleep quality. In contrast, the practice of bedtime storytelling showed a protective effect, being associated with lower levels of anxiety symptoms, although it was less frequently observed among children with ADHD. The lockdown period brought about notable changes in screen-related habits, sleep patterns, and emotional wellbeing, particularly in children with pre-existing clinical conditions. However, positive experiences were also reported: most children without prior psychiatric diagnoses perceived the lockdown positively, with strengthened family relationships identified as a key mediating factor. A solid family structure and proactive parental support emerged as critical components of child and adolescent resilience during adverse circumstances. In conclusion, the findings of this research highlight the need for an integrative approach to child and adolescent mental health, encompassing the regulation of digital technology use, the promotion of healthy sleep habits, and the reinforcement of positive family dynamics. The study emphasizes the importance of early diagnosis and timely therapeutic interventions in developmental psychiatric disorders. It also underscores the relevance of designing public health policies aimed at fostering healthy lifestyle habits and emotional protection strategies from early childhood.
Keywords
Psicopatología; Sueño; Tecnología digital; Pantallas; Salud mental infanto-juvenil; Lectura; TDAH; TEA; Ansiedad; Confinamiento; Resiliencia; Calidad de vida; Salut mental infantojuvenil; Tecnologia digital; Pantalles; Trastorns del son; TDAH; TEA; Ansietat; Confinament; Qualitat de vida; Vincles familiars; Resiliència; Child and adolescent mental health; Digital technology; Screen use; Sleep disorders; ADHD; ASD; Anxiety; Lockdown; Quality of life; Family relationships; Resilience
Subjects
159.9 - Psychology; 616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology



