Miradas fenomenológicas y corpoafectivas para una redefinición de la comunicación en la cultura de las lógicas digitales. Una propuesta radical e interdisciplinaria
llistat de metadades
Director
Rizo García, Marta
Gayà Morlà, Catalina
Tutor
Ferré Pavia, Carme, 1969-
Date of defense
2025-10-24
Pages
515 p.
Doctorate programs
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura
Abstract
Davant l’absència de diàleg entre la comunicació i la corpoafectivitat, aquesta tesi descriu les lògiques digitals en plena foscor de la nit capitalista. Com a teló de fons, es proposa reflexionar, amb l’ajuda de la visió nocturna de la crítica i de la perspectiva materialista –i de manera conjunta– sobre el context social, cultural, antropològic i simbòlic, així com sobre els materials, els desigs, els poders i els seus patrons, els moviments, els espais de reproducció i la seva filtració en la vida quotidiana. L’objectiu és esmicolar com aquestes lògiques, en el pla del que anomenem digitocapitalisme –la ingerència del tecnocapitalisme en l’experiència viscuda–, impulsen el sofriment de l’ontogènesi relacional dels subjectes. No pas per l’extensió tecnològica del món –inherent a l’ésser humà que imagina i s’organitza–, sinó pel funcionament sistèmic que explota i violenta la carn i el seu sentir. El capitalisme de les lògiques digitals ha generat un espai desvinculat del seu temps; un espai-escuma que impedeix donar-se, posar-se en comú, formalitzar una comunitat d’amor; un temps deslligat, o un temps se temps. Davant la incommensurabilitat imposada, hem proposat la mesurabilitat humana com a resposta. Suggerim despullar la configuració espai-temporal dissenyada, de manera sofisticada, pel mandat digital, ja que entenem que només en un espai-temps articulat podem organitzar l’acció política, això és, la comunicació. Així, tot recorrent diversos escenaris com el moviment d’autodesconnexió momentània de l'scroll, l’externalització de la memòria, l’aprehensió de l’amor que es desplega digitalment, la consolidació d’un nou sensorium o la trobada amb l’altre en el flux de les imatges, hem proposat una fenomenologia radical del trobar-nos. Per a tot això, primer hem elaborat una trena interdisciplinària que travessa l’antropologia del cos, la sociologia del cos i les emocions, el Gir Afectiu, la filosofia fenomenològica i els esforços de la teorització feminista, d’on provenen moltes de les eines conceptuals. A continuació, la tesi presenta una proposta teòric-conceptual-analítica que intenta complicar el que entenem i sentim com a comunicació. A més, aquesta tesi incorpora un glossari que és, en realitat, una invitació a anomenar la violència de la mutació digital i, per tant, a desentranyar-la tot assenyalant-la. Tot aquest recorregut –la descripció, la complexificació i la proposta– ens ha portat a plantejar una nova mirada corporal: una mirada encarnada, una mirada experiencial, una mirada de tots i totes nosaltres. En definitiva, es tracta d’una tesi teòrica de caràcter argumentatiu que parteix d’una pregunta cultural per intentar esbrinar si la comunicació i la corpoafectivitat dialoguen a l’hora de desentranyar la mutació digital. La intenció principal d’aquesta recerca, per tant, és revelar l’esquerda carnal de la comunicació mateixa per suggerir un nou punt de partida; és a dir, descobrir –a partir de la reflexió sobre la seva redefinició en curs– la multiplicitat de relacions, estructures, matèries i dimensions que comporta.
Ante la ausencia de diálogo entre comunicación y corpoafectividad, esta tesis describe las lógicas digitales en mitad de la negrura de la noche capitalista. Como telón de fondo, se propone reflexionar, con ayuda de la visión nocturna de la crítica y perspectiva materialista –y conjuntamente– el contexto social, cultural, antropológico, simbólico, los materiales, los deseos, los poderes y sus patrones, los movimientos, los espacios de reproducción y su filtración en la vida cotidiana. El objetivo es desmenuzar cómo dichas lógicas, en el plano de lo que hemos llamado digitocapitalismo –la injerencia de tecnocapitalismo en la experiencia vivida–, impulsan el sufrimiento de la ontogénesis relacional de los sujetos. Pero no por la extensión tecnológica del mundo, inherente al ser humano que imagina y se organiza, sino por el funcionamiento sistémico que explota y violenta la carne y su sentir. El capitalismo de las lógicas digitales ha impulsado un espacio desgajado de su tiempo; un espacio-espuma que impide dar-se, ponerse en común, formalizar una comunidad de amor; un tiempo descoyuntado o un tiempo de destiempos. Ante la inconmensurabilidad impuesta hemos propuesto la mensurabilidad humana como respuesta. Sugerimos desnudar la configuración espaciotemporal diseñada, sofisticadamente, por el mandato digital. Solo en un espaciotiempo articulado podemos organizar la acción política, esto es, la comunicación. En definitiva, y recorriendo varios escenarios como el movimiento de autodesconexión momentánea del scroll, la externalización de la memoria, la aprehensión del amor deslizable, la consolidación de un nuevo sensorium o el encuentro con el otro en el flujo de las imágenes, hemos propuesto una fenomenología radical del encontrarnos. Para todo ello, primero hemos elaborado una trenza interdisciplinar que recorre la antropología del cuerpo, la sociología del cuerpo/emociones, el Giro Afectivo, la filosofía fenomenológica y los esfuerzos de la teorización feminista, de donde proceden muchas de las herramientas conceptuales. Tras ello, la tesis recoge una propuesta teórico-conceptual-analítica que trata de complejizar lo que entendemos y sentimos como comunicación. Además, esta tesis recoge un glosario que es, realmente, una invitación a nombrar la violencia de la mutación digital, y, por tanto, a desentrañarla señalándola. Todo ello, la descripción, la complejización y la propuesta, nos ha llevado a plantear una nueva mirada corporal: un mirar encarnado, un mirar experiencial, un mirar del todos nosotros. En definitiva, esta es una tesis teórica de carácter argumentativo que proviene de una pregunta cultural para tratar de conocer si dialogan la comunicación y la corpoafectividad a la hora de desentrañar la mutación digital. La intención principal de esta investigación, por tanto, es revelar la hendidura carnal de la comunicación misma para sugerir un nuevo punto de arranque, esto es, descubrir, reflexionando su redefinición en curso, la multiplicidad de relaciones, estructuras, materias y dimensiones que lleva consigo.
In the absence of dialogue between communication and corpoaffectivity, this thesis describes the digital logics in the midst of the blackness of the capitalist night. As a backdrop, it proposes to reflect, with the help of the nocturnal vision of critique and materialist perspective –and together– the social, cultural, anthropological, symbolic context, the materials, the desires, the powers and their patterns, the movements, the spaces of reproduction and their filtration in everyday life. The aim is to unpack how such logics, on the plane of what we have called digitocapitalism –the interference of technocapitalism in the lived experience– drive the suffering of the relational ontogenesis of subjects. But not because of the technological extension of the world, inherent to the human being who imagines and organizes himself, but because of the systemic functioning that exploits and violates the flesh and its feeling. The capitalism of digital logics has promoted a space detached from its time; a space-foam that prevents us from giving ourselves, from putting ourselves in common, from formalizing a community of love; a disjointed time or a time of mismatches. In the face of imposed incommensurability we have proposed human measurability as a response. We suggest stripping the spatio-temporal configuration designed, sophisticately, by the digital mandate. Only in an articulated space-time can we organize political action, that is, communication. In short, and going through various scenarios such as the movement of momentary self-disconnection of the scroll, the externalization of memory, the apprehension of sliding love, the consolidation of a new sensorium or the encounter with the other in the flow of images, we have proposed a radical phenomenology of encountering each other. For all this, we have first elaborated an interdisciplinary braid that runs through the anthropology of the body, the sociology of the body/emotions, the Affective Turn, phenomenological philosophy and the efforts of feminist theorizing, from which many of the conceptual tools come. After that, the thesis gathers a theoretical-conceptual-analytical proposal that tries to complexify what we understand and feel as communication. In addition, this thesis includes a glossary that is, really, an invitation to name the violence of digital mutation, and, therefore, to unravel it by pointing it out. All this, the description, the complexification and the proposal, has led us to propose a new bodily gaze: an embodied gaze, an experiential gaze, a gaze of all of us. In short, this is a theoretical thesis of argumentative character that comes from a cultural question to try to know if communication and corpoaffectivity are in dialogue when it comes to unraveling the digital mutation. The main intention of this research, therefore, is to reveal the carnal cleavage of communication itself in order to suggest a new starting point, that is, a new point of departure.
Keywords
Comunicació; Communication; Comunicación; Fenomenologia; Phenomenology; Fenomenología; Corpoafectivitat; Corpoaffectivity; Corpoafectividad
Subjects
316 – Sociology. Communication



