Modelos de representación LGBTIQ+ en las ficciones audiovisuales seriadas y respuestas de las audiencias adolescentes: un análisis cross-cultural

Abstract

Aquesta investigació explora la representació LGBTIQ+ en ficcions seriades disponibles en serveis de vídeo sota demanda (VOD) des de la perspectiva de les audiències adolescents d’Espanya i Mèxic, amb l’objectiu de comprendre la manera com interpreten aquests continguts, quins models de representació reconeixen i en quina mesura aquestes narratives poden incidir en la reducció del prejudici. Per això, aquest treball adopta un disseny metodològic mixt compost per dos estudis. El primer, qualitatiu, va recórrer a grups focals amb persones adolescents, on van participar un total de 35 persones (20 a Espanya i 15 a Mèxic), amb edats entre els 14 i els 21 anys (mitjana = 17,5). Aquest estudi permet identificar les característiques de representació més valorades per les joventuts, així com els contextos socioculturals que configuren els seus punts de vista. El segon, de tipus quasi-experimental, va avaluar els efectes actitudinals de dos tipus de relats específicament (victimització i no victimització de personatges lèsbics) mitjançant l’exposició a escenes audiovisuals breus de 3 minuts. Hi van participar 492 persones adolescents tardanes, amb edats entre els 18 i els 22 anys (mitjana = 20,16, DE = 1,4, Mdn = 20). Els resultats mostren que ambdues formes narratives poden activar processos d’implicació cognitiva i emocional, mediats per l’empatia, cosa que afavoreix actituds més positives envers les lesbianes. A més, a partir d’aquest estudi es van identificar patrons d’interpretació coincidents entre les persones adolescents d’ambdós països, la qual cosa suggereix que comparteixen formes similars d’interpretar les ficcions amb diversitat sexual-afectiva i de gènere. Aquesta tesi contribueix als estudis sobre representació LGBTIQ+ i recepció juvenil en mostrar, des d’un disseny mixt i comparat, que les audiències adolescents d’Espanya i Mèxic interpreten de manera activa i situada les històries LGBTIQ+ en la ficció seriada i que les seves respostes presenten coincidències rellevants. Així mateix, aquesta tesi evidencia que el potencial transformador d’aquestes representacions no resideix únicament en l’exposició al trauma, sinó també en la capacitat de les ficcions per generar ressonància emocional mitjançant relats quotidians, complexos i afectius. Finalment, aquest treball planteja la necessitat d’analitzar els processos de recepció com una qüestió culturalment compartida entre joventuts de diferents contextos, especialment en l’àmbit hispanoparlant, un dels entorns encara poc explorats i infrarepresentats en la literatura acadèmica internacional.

Esta investigación explora la representación LGBTIQ+ en ficciones seriadas disponibles en servicios de video bajo demanda (VOD) desde la perspectiva de las audiencias adolescentes de España y México, con el objetivo de comprender la manera en que interpretan estos contenidos, qué modelos de representación reconocen y en qué medida dichas narrativas pueden incidir en la reducción del prejuicio. Para ello, este trabajo adopta un diseño metodológico mixto compuesto por dos estudios. El primero, cualitativo, recurrió a grupos focales con personas adolescentes, donde participaron un total de 35 personas (20 en España y 15 en México), con edades entre los 14 y 21 años (media = 17.5). Este estudio permite identificar las características de representación más valoradas por las juventudes, así como los contextos socioculturales que configuran sus puntos de vista. El segundo, de tipo cuasi-experimental, evaluó los efectos actitudinales de dos tipos de relatos específicamente (victimización y no victimización de personajes lésbicos) mediante la exposición a escenas audiovisuales breves de 3 minutos. Participaron 492 personas adolescentes tardías, con edades entre los 18 y 22 años (media = 20.16, DE = 1.4, Mdn = 20). Los resultados muestran que ambas formas narrativas pueden activar procesos de implicación cognitiva y emocional, mediados por la empatía, lo que favorece actitudes más positivas hacia las lesbianas. Además, a partir de este estudio se identificaron patrones de interpretación coincidentes entre las personas adolescentes de ambos países, lo que sugiere que comparten formas similares de interpretar las ficciones con diversidad sexual-afectiva y de género. Esta tesis contribuye a los estudios sobre representación LGBTIQ+ y recepción juvenil al mostrar, desde un diseño mixto y comparado, que las audiencias adolescentes de España y México 9 interpretan de forma activa y situada las historias LGBTIQ+ en la ficción seriada y que sus respuestas presentan coincidencias relevantes. Asimismo, esta tesis evidencia que el potencial transformador de estas representaciones no reside únicamente en la exposición al trauma, sino también en la capacidad de las ficciones para generar resonancia emocional mediante relatos cotidianos, complejos y afectivos. Finalmente, este trabajo plantea la necesidad de analizar los procesos de recepción como una cuestión culturalmente compartida entre juventudes de distintos contextos, especialmente en el ámbito hispanohablante, uno de los entornos aún poco explorados e infrarrepresentados en la literatura académica internacional.

This research explores LGBTIQ+ representation in serialized fiction available on video-on- demand (VOD) platforms from the perspective of adolescent audiences in Spain and Mexico. The aim is to understand how these audiences interpret such content, with which models of representation they identify, and to what extent these narratives may contribute to prejudice reduction. To address this, a mixed-methods research design was employed, comprising two studies. The first, qualitative in nature, involved focus groups with adolescents — a total of 35 participants (20 in Spain and 15 in Mexico), aged between 14 and 21 years (mean = 17.5). This study enabled the identification of the most valued representational features, as well as the sociocultural contexts shaping young people’s interpretations. The second study, quasi- experimental, assessed the attitudinal effects of two specific narrative types (victimization and non-victimization), using short audiovisual clips (3 minutes). A total of 492 late adolescents participated, aged between 18 and 22 years (mean = 20.16, SD = 1.4, Mdn = 20). Results indicate that both narrative types can activate cognitive and emotional engagement processes, mediated by empathy, which in turn promote more positive attitudes toward lesbians. Moreover, similar patterns of interpretation were identified among adolescents in both countries, suggesting shared ways of making sense of sexual and gender diversity in fiction. This thesis contributes to research on LGBTIQ+ representation and youth reception by showing — through a mixed and comparative design — that adolescent audiences in Spain and Mexico interpret LGBTIQ+ stories in serialized fiction in active and situated ways, and that their responses reveal relevant points of convergence. Furthermore, it demonstrates that the transformative potential of these narratives 11 lies not only in the portrayal of trauma, but also in the capacity of fiction to elicit emotional resonance through everyday, complex, and affective storytelling. Finally, this work highlights the need to approach reception processes as culturally shared experiences among youth from different backgrounds — particularly within the Spanish-speaking world, a context still underexplored and underrepresented in international academic literature.