TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Anglesa

Abstract

Cada any milers d'adolescents espanyols marxen a l’estranger durant un curs acadèmic per fer viure en context d’immersió amb l’esperança d’obtenir un "bon" anglès. Espanya té, actualment, una relació "febril" amb la llengua anglesa, la qual cosa explica que la pràctica d'enviar adolescents a l’estranger sigui central en les polítiques lingüístiques familiars de les classes mitjanes/mitjanes-altes. Aprendre la llengua vivint entre parlants nadius és considerat un ritu de pas que proporcionarà als adolescents capitals simbòlics distintius, i que els convertirà en ciutadans neoliberals autogestionats i en membres de la seva classe social. Aquest estudi és una etnografia sociolingüística crítica de les experiències d’adolescents espanyols que viuen un any fent immersió lingüística en dos internats públics nord-irlandesos, Imperial i Chester. Es tracta de dues escoles que, per raons històriques, són escoles selectives d’estil "grammar school", amb un rigorós procés d’admissió i que compten amb una residència privada a través de la qual acullen estudiants estrangers. Per mitjà de dades d’observació, escrites, visuals i d’entrevistes, generades durant un any de residència i treball de camp en aquestes escoles, es mostra com la immersió es planteja com la forma més natural i fàcil d’aprendre anglès, i com aquests espais s'imaginen com a ideals per la seva autenticitat i pel fet que encara no s’han vist afectats per la globalització. Malauradament, però, la realitat amb què es troben els adolescents espanyols és molt diferent de les seves expectatives i l'oportunitat que tenen per interaccionar en anglès està modulada per les condicions ideològiques, estructurals i materials d'aquests espais. Això es deu al fet a que aquestes escoles estan vivint canvis profunds provocats per la modernitat tardana, un fet que els costa d’acceptar en tant que posa en entredit el seu ethos i la seva mateixa supervivència. Aquesta tesi analitza les dificultats a les quals s'enfronten tant les famílies espanyoles de classe mitjana/mitjana-alta com els centres educatius objecte d’estudi de reproduir-se i de mantenir el seu rol social i revela les interdependències que s’estableixen. Les experiències d’adolescents espanyols en aquest context d’immersió mostren com les seves necessitats i les de les institucions que els acullen es troben confrontades, la qual cosa genera diverses tensions. Imperial i Chester s'autorepresenten com a espais meritocràtics d'excel·lència acadèmica per a estudiants locals i no com a espais de lleure per aprendre-hi anglès. Com a resultat, les experiències dels adolescents espanyols es veuen travessades per ideologies respecte de què s’aprèn i qui té dret a aprendre "seriosament". Els adolescents espanyols gestionen aquests reptes al mateix temps que naveguen els règims afectius de les seves famílies, i les expectatives moralitzades que tenen les escoles respecte a la seva conducta, actitud, i pràctiques lingüístiques. Com es mostra, aquestes expectatives sorgeixen de la idea és l’aprenent el qui s’ha d’assimilar, i que el que els adolescents busquen és "una immersió en nosaltres". Aquest estudi aporta un enfocament etnogràfic crític a la immersió lingüística i una lectura de classe social respecte al valor de l'anglès i als intents de capitalització dels adolescents espanyols actuals. També proporciona una visió político-econòmica sobre les condicions dels internats públics a Irlanda del Nord, en perill d’extinció, i les complexitats que els suposa intentar sobreviure.

Cada año, miles de adolescentes españoles se van al extranjero durante un curso académico para vivir en contexto de inmersión con la esperanza de obtener un "buen" inglés. España tiene actualmente una relación "febril" con la lengua inglesa, lo cual explica que la práctica de enviar adolescentes al extranjero sea central en las políticas lingüísticas familiares de las clases medias/medias-altas. Se considera que aprender la lengua viviendo entre hablantes nativos es un rito de paso que proporcionará a los adolescentes capitales simbólicos distintivos y que los convertirá en ciudadanos neoliberales autogestionados y en miembros de su clase social. Este estudio es una etnografía sociolingüística crítica de las experiencias de adolescentes españoles que viven un año haciendo inmersión en dos internados públicos norirlandeses, Imperial y Chester. Se trata de dos colegios que, por razones históricas, son escuelas de estilo "grammar school", con un riguroso proceso de selección y una residencia privatizada a través de la que admiten a estudiantes extranjeros. Mediante datos observacionales, escritos, visuales y de entrevistas, generados durante un año de residencia y trabajo de campo en estas escuelas, se muestra cómo la inmersión se plantea como la forma más natural y fácil de aprender inglés, y cómo estos espacios se imaginan como ideales por su autenticidad y por el hecho de que todavía no han sido afectados por la globalización. Sin embargo, la realidad que se encuentran los adolescentes españoles dista mucho de sus expectativas y las oportunidades que tienen para interaccionar en inglés están moduladas por las condiciones ideológicas, estructurales y materiales de estos espacios. Ello se debe a que estas escuelas están viviendo cambios profundos provocados por la modernidad tardía, lo que les cuesta aceptar, por cuanto pone en entredicho su etos y la supervivencia misma de estas instituciones. Esta tesis analiza las dificultades a las que se enfrentan tanto las familias españolas de clase media/media-alta como los centros educativos objeto de estudio a la hora de reproducirse socialmente y mantener su rol social, y revela las interdependencias que se establecen. Las experiencias de los adolescentes españoles en este contexto de inmersión muestran cómo sus necesidades y las de las instituciones que los acogen se encuentran confrontadas, lo cual genera varias tensiones. Imperial y Chester se autorrepresentan como espacios meritocráticos de excelencia académica para estudiantes locales y no como espacios de ocio para aprender inglés. Como consecuencia, las experiencias de adolescentes españoles se ven atravesadas por ideologías respecto a qué se aprende y quién tiene derecho a aprender "seriamente". Los adolescentes españoles gestionan estos retos al mismo tiempo que navegan los regímenes afectivos de sus familias y las expectativas moralizadas que tienen las escuelas respecto a su conducta, actitud y prácticas lingüísticas. Como se muestra, estas expectativas surgen a partir de la idea de que es el aprendiz el que se tiene que asimilar y de que lo que los adolescentes buscan es "una inmersión en nosotros". Este estudio aporta un enfoque etnográfico crítico a la inmersión lingüística y una lectura de clase social acerca del valor del inglés y de los intentos de capitalización de los adolescentes españoles actuales. También proporciona una visión político-económica sobre las condiciones de los internados públicos en Irlanda del Norte, en peligro de extinción, y de las complejidades que implica intentar sobrevivir.

Annually, thousands of Spanish teenagers uproot for an academic year to experience immersion abroad hoping that it will endow them with "good" English for life. This is because Spain has a feverish relationship with English, where the practice of sending teenagers abroad for immersion has currently become central to (upper) middle class family language policies. Living and learning among native speakers is a rite-of-passage which families believe will provide their children with distinctive symbolic capitals, and which will socialise them into becoming self-governing neoliberal citizens and members of their social class. This study is a critical sociolinguistic ethnography of Spanish teenage immersion experiences at two state-funded boarding schools in Northern Ireland, Imperial and Chester. For historical reasons, these institutions have a publicly funded, selective grammar day school and a privatised boarding department via which they can host incoming overseas students. Through a variety of observational, written, interview, and visual data generated over a year of live-in fieldwork at these schools, I show how immersion is posed as the most natural and effortless way to learn the language and how such spaces are imagined to possess infinite language learning potential due to their appeal as authentic local schools still unspoiled by the effects of globalisation. Nevertheless, the reality Spanish teenagers encounter there is considerably different from their initial expectations, and their access to natural interactional opportunities in English is severally impacted by the ideological, structural, and material conditions of these spaces, which are undergoing profound changes in late modernity, but which do not and cannot accept this fact as it compromises their ethos and survival. This is the story of the struggle both Spanish (upper) middle-class families and the focal educational institutions face trying to socially reproduce and maintain their place in the social space by depending on each other. Nevertheless, the situated accounts of Spanish teenage immersion experiences show how their needs and those of the institutions in practice clash, leading to several tensions. Fundamentally, grammar schools like Imperial and Chester understand themselves to be meritocratic spaces of academic excellence for local students and not language learning playgrounds for overseas sojourners. As a result, hierarchies of learning and deservingness traverse the experiences of Spanish teens, whose language learning pursuits are deemed "unserious" and consequently not the responsibility of the schools to provide. I illustrate the ways in which Spanish teenagers manage these challenges, while also navigating the affective regimes of their families and the moralised linguistic, behavioural, and attitudinal expectations placed upon them by the schools for them to assimilate, based on the ideologically loaded understanding that Spanish teens come for "an immersion of them". This study contributes a critical ethnographic approach to immersion as a language (learning) ideology, and a social class reading of the value of English and teenage capitalisation attempts in Spain today. It also provides unique political economic insights into the current conditions of state-funded boarding schools in Northern Ireland as a dying breed and the complexities of trying to remain afloat under neoliberalism.

Keywords

Etnografia crítica; Critical ethnography; Etnografía crítica; Immersió; Immersion; Inmersión; Internats; Boarding schools; Internados

Subjects

Knowledge Area

Ciències Humanes