La dinámica de la agenda en Ecuador entre 2007 y 2016

Abstract

[spa] Esta tesis doctoral explora la dinámica de la agenda en Ecuador entre 2007 y 2016, contribuyendo a la literatura sobre establecimiento de la agenda (agenda-setting). En concreto, se analizan los temas a los que el expresidente Rafael Correa presta atención en sus discursos y su encuadre (framing); la congruencia temática entre las agendas pública (opinión pública), simbólica (discursos) y decisional (leyes); y los temas más destacados en la agenda mediática, así como su relación con la opinión pública. El análisis se basa en bases de datos inéditas creadas de acuerdo con la metodología del Proyecto de Agendas Comparadas (Comparative Agendas Project). Estas incluyen 3298 cuasi oraciones de discursos presidenciales, 473 leyes, 7.118 noticias de medios de comunicación y 9600 encuestas realizadas por el Latinobarómetro. Este trabajo representa el primer estudio realizado en Ecuador utilizando esta metodología, con el propósito de comprender los mecanismos que guían la definición de la agenda, así como reflexionar sobre la calidad de la democracia en el país. Los resultados demuestran que la atención que el expresidente Correa dedica a ciertos temas en sus discursos no puede explicarse mediante la teoría de la propiedad de temas, y que los cambios en la agenda responden, en parte, a eventos externos. A diferencia de lo que ocurre en otros países, los temas que aborda concuerdan solo parcialmente con los relacionados con las funciones centrales del gobierno. En cambio, incluyen una dimensión retórica característica, relacionada con su naturaleza populista. En relación con el encuadre, se pone de manifiesto que los discursos cumplen con las características que se atribuyen a los enmarcados substantivos. La combinación de la metodología del CAP con la desarrollada por Entman para el estudio de este tipo de enmarcados permite, a través de un enfoque innovador, entender cómo el expresidente define los principales problemas del país, sus causas y soluciones. El análisis del encuadre revela también un discurso marcado por la resonancia cultural, donde predomina el uso de un lenguaje emocional, coherente con su dimensión populista. El estudio comparado de los discursos de Correa con los de los expresidentes Morales de Bolivia y Chávez de Venezuela demuestra que estas características no son exclusivas del caso de Ecuador. El análisis de la congruencia temática entre la agenda pública, simbólica y decisional pone de manifiesto que, a diferencia de todos los estudios previos sobre esta cuestión, en Ecuador la congruencia es baja y no está relacionada con los niveles de fricción institucional. Es decir, no

existe mayor congruencia entre las prioridades de la opinión pública y las expresadas por el expresidente en sus discursos, en comparación con las expresadas en la agenda decisional. La congruencia es baja en todos los casos. La agenda pública prioriza la economía, mientras que las otras agendas se enfocan en cuestiones distintas. Curiosamente, problemas de gran magnitud como la corrupción no constituyen una prioridad ni para la opinión pública ni para la agenda política (ya sea simbólica o decisional). Por último, el análisis de la agenda mediática pone de manifiesto que los medios de comunicación privados publican más noticias suaves (soft news) en comparación con los públicos, y que el sistema mediático de Ecuador se caracteriza por elevados niveles de paralelismo político. Los resultados demuestran también, en línea con investigaciones previas, que la influencia de los medios en la opinión pública varía en función del tema.

[cat] Aquesta tesi doctoral explora la dinàmica de l'agenda a l'Equador entre els anys 2007 i 2016, contribuint a la literatura sobre l'establiment de l'agenda (agenda-setting). En concret, s’analitzen els temes als quals l’expresident Rafael Correa presta atenció en els seus discursos i el seu emmarcat (framing); la congruència temàtica entre les agendes pública (opinió pública), simbòlica (discursos) i decisional (lleis); i els temes més destacats de l'agenda mediàtica, així com la seva relació amb l'opinió pública. L’anàlisi es basa en bases de dades inèdites creades d’acord amb la metodologia del Projecte d’Agendes Comparades (Comparative Agendas Project). Aquestes inclouen 3.298 quasi-frases de discursos presidencials, 473 lleis, 7.118 notícies de mitjans de comunicació i 9.600 enquestes realitzades pel Latinobarómetro. Aquest treball representa el primer estudi realitzat a l’Equador utilitzant aquesta metodologia, amb l'objectiu de comprendre els mecanismes que guien la definició de l'agenda i reflexionar sobre la qualitat de la democràcia al país. Els resultats demostren que l'atenció que l'expresident Correa dedica a certs temes en els seus discursos no pot explicar-se mitjançant la teoria de la propietat dels temes, i que els canvis en l'agenda responen, en part, a conjuntures crítiques. A diferència del que succeeix en altres països, els temes que tracta només coincideixen parcialment amb aquells relacionats amb les funcions centrals del govern. En canvi, inclouen una dimensió retòrica característica, relacionada amb la seva naturalesa populista. Pel que fa a l’emmarcat, es posa de manifest que els discursos compleixen amb les característiques que s'atribueixen als emmarcats substantius. La combinació de la metodologia del CAP amb la desenvolupada per Entman per a l'estudi d'aquest tipus d'emmarcats permet, a través d’un enfocament innovador, entendre com l'expresident defineix els principals problemes del país, les seves causes i solucions. L’anàlisi de l’emmarcat revela també un discurs marcat per la ressonància cultural, on predomina l’ús d’un llenguatge emocional, coherent amb la seva dimensió populista. L’estudi comparatiu dels discursos de Correa amb els dels expresidents Morales de Bolívia i Chávez de Veneçuela demostra que aquestes característiques no són exclusives del cas de l'Equador. L’anàlisi de la congruència temàtica entre l'agenda pública, simbòlica i decisional posa de manifest que, a diferència de tots els estudis previs sobre aquesta qüestió, a l'Equador la congruència és baixa i no està relacionada amb els nivells de fricció institucional. És a dir, no hi ha una major congruència entre les prioritats de l'opinió pública i les expressades pel president en els seus discursos en comparació amb les

prioritzades a l'agenda decisional. La congruència és baixa en tots els casos. L'agenda pública prioritza l’economia, mentre que les altres agendes se centren en qüestions diferents. Curiosament, problemes de gran magnitud com la corrupció no constitueixen una prioritat ni per a l'opinió pública ni per a l'agenda política (ja sigui simbòlica o decisional). Finalment, l’anàlisi de l'agenda mediàtica posa de manifest que els mitjans de comunicació privats publiquen més notícies suaus (soft news) en comparació amb els públics, i que el sistema mediàtic de l'Equador es caracteritza per alts nivells de paral·lelisme polític. Els resultats també demostren, en línia amb investigacions prèvies, que la influència dels mitjans en l'opinió pública varia segons el tema.

[eng] This doctoral thesis explores agenda dynamics in Ecuador between 2007 and 2016, contributing to the literature on agenda-setting. Specifically, it examines the issues to which former president Rafael Correa devoted attention in his speeches and their framing; the issue congruence among the public agenda (public opinion), symbolic agenda (speeches), and decisional agenda (laws); and the most prominent issues in the media agenda, as well as their relationship with public opinion. The analysis is based on original databases created according to the methodology of the Comparative Agendas Project. These databases include 3,298 quasi-sentences from presidential speeches, 473 laws, 7,118 news articles from media outlets, and 9,600 surveys conducted by Latinobarómetro. This study represents the first research conducted in Ecuador using this methodology, aiming to understand agenda setting mechanisms and reflect on the quality of democracy in the country. The findings show that issue attention in Presidential speeches cannot be explained by the issue ownership theory and that variations in the agenda respond, in part, to external events. Contrary to other countries, the issues he addressed only partially align with those related to core governmental functions. Instead, his speeches include a distinctive rhetorical dimension linked to his populist nature. Regarding the framing, the analysis reveals that his speeches exhibit characteristics attributed to substantive frames. The combination of the CAP methodology with Entman’s approach to studying such frames provides an innovative perspective to understand how the former president defined the country’s main problems, their causes, and solutions. The framing analysis also highlights a discourse marked by cultural resonance, with a strong use of emotional language, consistent with its populist dimension. A comparative study of Correa’s speeches with those of former presidents Morales of Bolivia and Chávez of Venezuela shows that these characteristics are not exclusive to Ecuador but are shared with other Latin American presidential agendas. The analysis of thematic congruence among the public, symbolic, and decisional agendas reveals that, unlike all previous studies on this issue, congruence in Ecuador is low and is not related to levels of institutional friction. In other words, there is no greater congruence between the priorities of public opinion and those expressed by the president in his speeches compared to

those prioritized in the decisional agenda. Congruence is low across all cases. The public agenda prioritizes economic issues, while the other agendas focus on different issues. Interestingly, significant problems such as corruption are not a priority for public opinion or the political agenda (whether symbolic or decisional). Finally, the analysis of the media agenda shows that private media outlets publish more soft news compared to public ones, and that Ecuador's media system is characterized by high levels of political parallelism. The findings also confirm, in line with previous research, that the influence of media on public opinion varies by issue.