Bridging Judicial and Political Arenas: The Political Dynamics of Abstract Judicial Review in Spain

Abstract

[eng] This dissertation examines the role of abstract constitutional review, focusing on how the political context and the dynamics it generates transform the role of constitutional courts and their influence on the legislative process. Through three interconnected empirical studies, it analyzes the bidirectional relationship between judicial behavior and the legislative strategies of political parties, offering new empirical and theoretical perspectives on the judicialization of politics, the dynamics of the separation of powers, and the mutual influence between the political and judicial spheres.

The first article demonstrates that judicial polarization in Spain’s Constitutional Court mirrors societal and party-system polarization, with judges’ ideological preferences in-creasingly influencing rulings. Using an original dataset of judicial decisions (1996–2023) and a methodology grounded in Item Response Theory (IRT), the study reveals that judicial interventions in constitutional disputes are shaped by the court’s ideological alignment with governing or opposition parties—a dynamic that fluctuates with the political context. These findings refine theories of judicial behavior and the judicialization of politics by offering a dynamic, context-sensitive perspective.

The second article shifts focus to opposition parties, arguing that abstract review, in contexts of intense partisan competition, is instrumentalized for short-term electoral gains. Employing Firth’s logistic regression, the study analyzes whether legal or political incentives better explain the decision to challenge legislation. Results show that opposition parties escalate constitutional litigation during critical electoral periods, prioritizing media visibility and voter mobilization over legal viability. This instrumentalization exacerbates judicial workloads and public perceptions of the politicization of justice.

The third article investigates strategic legislative autolimitation, whereby governments preemptively modify legislation to avoid judicial rejection. Combining quantitative metrics of legislative amendments with multivariate regression models, the study reveals that governments strategically moderate bills when facing ideologically hostile courts. This “shadow of judicial review” distorts legislative bargaining, favoring risk aversion over policy innovation. The article contributes to separation of powers theories by empirically validating how judicial constraints alter legislative negotiations—a dynamic previously theorized but rarely tested.

Collectively, this research advances two core arguments. First, rising partisan competition transforms abstract review into a political weapon: opposition parties exploit litigation to craft electoral narratives, while judicial appointments and legislative agendas become politicized tools for consolidating power. Second, the court’s effectiveness as a check on power depends asymmetrically on its ideological composition. When aligned with the government, its oversight role becomes symbolic; when favoring the opposition, legislative gridlock and perceptions of judicial overreach emerge. These dynamics destabilize democratic accountability, particularly in contexts of fragmented parliaments and illiberal threats.

By integrating judicial politics, legislative strategy, and partisan competition frameworks, this thesis redefines abstract review as a double-edged institution—essential for constitutional governance yet vulnerable to politicization. It underscores the urgent need to acknowledge the erosion of judicial independence and re-imagine how to bolster its democratic legitimacy in an era of growing polarization and institutional distrust.

[cat] Aquesta tesi examina el paper del control de constitucionalitat abstracte, centrant-se en com el context polític i les dinàmiques que aquest genera transformen el paper dels tribunals constitucionals i la seva influència en el procés legislatiu. A través de tres estudis empírics interconnectats, analitza la relació bidireccional entre el comportament judicial i les estratègies legislatives dels partits polítics, oferint noves perspectives empíriques i teòriques sobre la judicialització de la política, la dinàmica de la separació de poders i la influència mútua entre les esferes política i judicial.

L'Article Primer demostra que la polarització judicial al Tribunal Constitucional d’Espanya reflecteix la polarització social i del sistema de partits, amb les preferències ideològiques dels jutges influïnt cada vegada més en les seves decisions. Utilitzant una base de dades original de decisions judicials (1996-2023) i una metodologia basada en la Teoria de Resposta a l’Ítem (TRI), l’estudi revela que les intervencions judicials en disputes constitucionals estan marcades per l’alineació ideològica del tribunal amb partits governants o d’oposició—una dinàmica que varia segons el context polític. Aquests descobriments refinen les teories del comportament judicial i de la judicialització de la política en oferir una perspectiva dinàmica i sensible al context.

L'Article Segon centra la seva atenció en els partits d’oposició, argumentant que la revisió abstracta, en contextos de forta competència partidista, s’instrumentalitza per obtenir guanys electorals a curt termini. Emprant la regressió logística de Firth, l’estudi analitza si els incentius legals o polítics expliquen millor la decisió de desafiar una llei. Els resultats mostren que els partits d’oposició intensifiquen la litigació constitucional durant períodes electorals crítics, prioritzant la visibilitat mediàtica i la mobilització de votants per sobre de la viabilitat legal. Aquesta instrumentalització exacerba la càrrega de treball judicial i les percepcions públiques de parcialitat, qüestionant radicalment el mite de la neutralitat judicial.

L'Article Tercer investiga l’autolimitació legislativa estratègica, mitjançant la qual els governs dilueixen preventivament legislació controvertida per evitar rebuigs judicials. Combinant mètriques quantitatives d’acceptació d’esmenes legislatives amb models de regressió multivariable, l'estudi revela que els governs moderen estratègicament els seus projectes de llei enfront de tribunals ideològicament hostils. Aquesta “ombra del control judicial” distorsiona la negociació legislativa, privilegiant l’aversió al risc per sobre de la innovació política. L’article contribueix a les teories de separació de poders en validar empíricament com els condicionants judicials alteren les negociacions legislatives—una dinàmica prèviament teoritzada però rarament provada.

En conjunt, aquesta investigació sosté dos arguments centrals. Primer, l’augment de la competència partidista transforma la revisió abstracta en una arma política: els partits d’oposició exploten la litigació per construir narratives electorals, mentre que els nomenaments judicials i les agendes legislatives es polititzen com a eines per consolidar el poder. Segon, l’efectivitat del tribunal com a contrapoder depèn asimètricament de la seva composició ideològica. Quan s’alinea amb el govern, la seva funció de supervisió esdevé simbòlica; quan afavoreix l’oposició, poden aparèixer bloquejos legislatius i percepcions d’activisme excessiu. Aquestes dinàmiques desestabilitzen la rendició de comptes democràtica, especialment en contextos de parlaments fragmentats i amenaces iliberals.

En integrar marcs teo`rics de pol´ıtica judicial, estrate`gia legislativa i compete`ncia par-tidista, aquesta tesi redefineix la revisio´ abstracta com una institucio´ de doble tall—essencial per a la governanc¸a constitucional, pero` vulnerable a la polititzacio´. Subratlla la neces-sitat urgent de recone`ixer l’erosio´ de la independe`ncia judicial i replantejar com dotar-la d’una major legitimitat democra`tica en una era de creixent polaritzacio´ i desconfianc¸a in-stitucional.

[spa] Esta tesis examina el papel del control de constitucionalidad abstracto, centrándose en cómo el contexto político y las dinámicas que este genera transforman el papel de los tribunales constitucionales y su influencia en el proceso legislativo. A través de tres estudios empíricos interconectados, analiza la relación bidireccional entre el comportamiento judicial y las estrategias legislativas de los partidos políticos, ofreciendo nuevas perspectivas empíricas y teóricas sobre la judicialización de la política, la dinámica de la separación de poderes y la influencia mutua entre las esferas política y judicial.

El primer artículo demuestra que la polarización judicial en el Tribunal Constitucional de España refleja la polarización social y del sistema de partidos, con las preferencias ideológicas de los jueces influyendo cada vez más en sus fallos. Utilizando un conjunto de datos originales de decisiones judiciales (1996-2023) y un método basado en la Teoría de Respuesta al Ítem (TRI), el estudio revela que las intervenciones judiciales en disputas constitucionales están marcadas por la alineación ideológica del tribunal con partidos gobernantes o de oposición, dinámica que varía según el contexto político. Estos hallazgos refinan las teorías del comportamiento judicial y de la judicialización de la política al ofrecer una visión que es dinámica y que varía de la mano del contexto político.

El segundo artículo centra su atención en los partidos de oposición, argumentando que la revisión abstracta, en contextos de alta competición partidista, se instrumentaliza para obtener réditos electorales a corto plazo. El estudio emplea regresión logística de Firth para analizar qué tipo de incentivos —legales o políticos— explican mejor la decisión de presentar un recurso. Los resultados muestran que los partidos de oposición intensifican la litigación constitucional durante períodos electorales críticos, priorizando la visibilidad mediática y la movilización de votantes sobre la viabilidad legal. Esta instrumentalización agrava la carga de trabajo judicial y las percepciones públicas de parcialidad, cuestionando radicalmente el mito de la neutralidad judicial.

El tercer artículo investiga la autolimitación legislativa estratégica, mediante la cual los gobiernos diluyen preventivamente legislación controvertida para evitar rechazos judiciales. Combinando métricas cuantitativas de aceptación de enmiendas legislativas con modelos de regresión multivariable, el estudio revela que los gobiernos moderan sus proyectos de ley al enfrentar tribunales ideológicamente hostiles. Esta “sombra del control judicial” distorsiona la negociación legislativa, privilegiando la aversión al riesgo sobre la innovación política. El artículo contribuye a las teorías de separación de poderes al cuantificar cómo los condicionantes judiciales alteran las negociaciones legislativas, validando empíricamente una dinámica antes solo teorizada.

En conjunto, esta investigación sostiene dos argumentos centrales. Primero, el aumento de que la competencia partidista transforma la revisión abstracta en un arma de guerra política: los partidos de oposición explotan la litigación para construir narrativas electorales, mientras las designaciones judiciales y agendas legislativas se politizan en busca de poder político. Segundo, la efectividad del tribunal como contrapoder depende asimétricamente de su composición ideológica. Cuando se alinea con el gobierno, su función de supervisión legislativa deviene simbólica; cuando favorece a la oposición, pueden aparecer bloqueos legislativos y percepciones de activismo excesivo. Estas dinámicas desestabilizan la rendición de cuentas democrática, particularmente en contextos de parlamentos fragmentados y amenazas iliberales.

Al integrar marcos teóricos de política judicial, estrategia legislativa y competencia partidista, esta tesis redefine la revisión abstracta como una institución de doble filo —esencial para la gobernanza constitucional, pero vulnerable a la politización—. Subraya la necesidad urgente de reconocer la erosión de la independencia judicial y replantear cómo dotarla de mayor legitimidad democrática en una era de creciente polarización y desconfianza institucional