La muerte asistida en Cataluña: experiencias de los profesionales implicados y bases para una guía de buenas prácticas en el marco de la entrada en vigor de la Ley de Regulación de la Eutanasia

Abstract

El 24 març de 2021 es va publicar la Llei de Regulació de l'Eutanàsia (LORE) que va suposar la despenalització de l'ajuda per a morir sempre que es complissin els requisits marcats per aquesta llei. Va entrar en vigor el 24 de juny de 2021 sense un pressupost econòmic ni una dotació de recursos humans, per la qual cosa els professionals que es van veure involucrats es van trobar amb un escenari nou en el final de la vida per al qual hi havia poca formació i pocs protocols per a posar-la en marxa. En aquest context s'ha plantejat un estudi qualitatiu amb professionals que han acompanyat alguna sol·licitud d'eutanàsia per a analitzar les experiències i possibles barreres derivades del procediment a partir de les quals poder elaborar una proposta de bones pràctiques. Segons els resultats obtinguts en l'estudi, des de la perspectiva dels professionals, es pot dividir la prestació d'ajuda per a morir en quatre processos fonamentals: l'acollida, quan el professional rep la sol·licitud d'una persona; el procediment mèdic-burocràtic que fa referència als tràmits i terminis determinats per la llei; la prestació en sí, que inclou la coordinació i realització de l'eutanàsia; i el tancament del cas amb les reflexions i necessitats tant dels professionals com de les famílies després de la prestació. Les experiències dels professionals són variades influïdes per factors clínics; de context social; de formació acadèmica i idees del que suposa la professió i el provocar la mort; factors emocionals i psicològics; i factors relacionats amb les institucions i la burocràcia del procediment. Com a barreres a la prestació destaquen la falta d'informació; la falta de formació i capacitació en comunicació i escenaris de final de la vida i en el procediment en sí; la manca de temps i la sobrecàrrega laboral; l'ambigüitat de la llei respecte als rols professionals i la vivència de solitud. També és important la relació amb el pacient i la seva família i la necessitat de realitzar un bon acompanyament. Malgrat els reptes als quals s'han enfrontat els professionals, molts descriuen l'experiència d'acompanyar una prestació com una experiència transformadora. La proposta de bones pràctiques sorgida del treball de camp realitzat també es pot aplicar a les etapes descrites i destaquen la necessitat de formació i accés a la informació; l'acompanyament dels professionals que rebin una sol·licitud; la importància del treball en equip i el reconeixement dels rols professionals; una supervisió externa i accés a ajuda psicològica; la importància de donar temps als professionals per a acompanyar una sol·licitud i poder tancar el cas i recompondre's; i, finalment el reconeixement del que suposa participar en una prestació per part de la institució. En definitiva, és important abordar les dificultats i oferir intervencions per a poder acompanyar als professionals en casos futurs i, en últim terme, poder assegurar el dret dels ciutadans a aquesta nova prestació.

El 24 marzo de 2021 se publicó la Ley de Regulación de la Eutanasia (LORE) que supuso la despenalización de la ayuda para morir siempre que se cumplieran los requisitos marcados por dicha ley. Entró en vigor el 24 de junio de 2021 sin un presupuesto económico ni una dotación de recursos humanos, por lo que los profesionales que se vieron involucrados se encontraron con un escenario nuevo en el final de la vida para el que había poca formación y pocos protocolos para ponerla en marcha. En este contexto se ha planteado un estudio cualitativo con profesionales que han acompañado alguna solicitud de eutanasia para analizar las experiencias y posibles barreras derivadas del procedimiento a partir de las cuales poder elaborar una propuesta de buenas prácticas. Según los resultados obtenidos en el estudio, desde la perspectiva de los profesionales, se puede dividir la prestación de ayuda para morir en cuatro procesos fundamentales: la acogida, cuando el profesional recibe la solicitud de una persona; el procedimiento médico-burocrático que hace referencia a los trámites y plazos determinados por la ley; la prestación en sí, que engloba la coordinación y realización de la eutanasia; y el cierre del caso con las reflexiones y necesidades tanto de los profesionales como de las familias después de la prestación. Las experiencias de los profesionales son variadas influidas por factores clínicos; de contexto social; de formación académica e ideas de lo que supone la profesión y el provocar la muerte; factores emocionales y psicológicos; y factores relacionados con las instituciones y la burocracia del procedimiento. Como barreras a la prestación destacan la falta de información; la falta de formación y capacitación en comunicación y escenarios de final de la vida y en el procedimiento en sí; la falta de tiempo y la sobrecarga laboral; la ambigüedad de la ley respecto a los roles profesionales y la vivencia de soledad. También es importante la relación con el paciente y su familia y la necesidad de realizar un buen acompañamiento. A pesar de los retos a los que se han enfrentado los profesionales, muchos describen la experiencia de acompañar una prestación como una experiencia transformadora. La propuesta de buenas prácticas surgida del trabajo de campo realizado también se puede aplicar a las etapas descritas y sobresalen la necesidad de formación y acceso a la información; el acompañamiento de los profesionales que reciban una solicitud; la importancia del trabajo en equipo y el reconocimiento de los roles profesionales; una supervisión externa y acceso a ayuda psicológica; la importancia de dar tiempo a los profesionales para acompañar una solicitud y poder cerrar el caso y recomponerse; y, finalmente el reconocimiento de lo que supone participar en una prestación por parte de la institución. 16 En definitiva, es importante abordar las dificultades y ofrecer intervenciones para poder acompañar a los profesionales en casos futuros y, en último término, poder asegurar el derecho de los ciudadanos a esta nueva prestación.

On March 24, 2021 the Spanish government decriminalized Medical Assistance in Dying (MAID) through the euthanasia regulation law as long as the requirements of due criteria were met. It was the first time MAID was regulated in a Mediterranean setting. It came into practice on June 24, 2021 without an economic budget or human resources allocation, meaning that the professionals involved were faced with a new end-of-life scenario for which there was little training and few protocols to implement it. In this context, a qualitative study was carried out among professionals who have accompanied a request for euthanasia to analyze the experiences and possible barriers derived from the procedure in order to develop a proposal for good practices. According to the results obtained in the study, the provision of MAID can be divided into four fundamental stages: the initial stage, when the professional receives a person's request; the medical-bureaucratic procedure that refers to the formalities and deadlines determined by the law; the actual performance of euthanasia which encompasses the coordination and medical act; and the closing of the case with the feedback and emotional needs after the performance. The experiences narrated by the professionals are varied and are influenced by clinical factors; social context; academic training and ideas of what the profession entails and the idea of causing death; emotional and psychological factors; and factors related to the institutions and the bureaucracy of the procedure. Barriers to the provision of the procedure include lack of education and training in communication skills and end-of-life scenarios and in the procedure itself; lack of time and work overload; the ambiguity of the law regarding professional roles; and the loneliness of the professionals. The relationship with the patient and their families and the need for good accompaniment is also important. Despite the difficulties encountered by professionals in these first stages after the approval of the law, many of them describe the experience as transformative. The proposal of good practices can also be applied in these four stages and highlights the need for training and access to information; the mentoring of professionals who receive a request, the importance of teamwork and recognition of professional roles, external supervision and access to psychological help; the importance of giving professionals time to accompany a request and be able to close the case and recompose themselves; and finally recognition by the institution of the implications of being part of a MAID request. It is important to address the barriers and offer interventions to be able to accompany professionals in future cases and to be able to ensure the right of citizens to this new scenario.