Discurs i gramaticalització: verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral.

Author

Marín Jordà, Maria Josep

Director

Cuenca Ordinyana, Maria Josep

Date of defense

2003-12-16

ISBN

8437058988

Legal Deposit

V-3103-2004



Department/Institute

Universitat de València. Departament de Filologia Catalana

Abstract

Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta d'un grup d'elements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a l'organització de l'intercanvi comunicatiu i a l'argumentació. <br/><br/>L'estudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics d'aquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com, des del punt de vista semàntic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepció física visual i auditiva) a un significat metafòric relacionat amb la percepció intel·lectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexió i amb la subjectivitat del parlant. El treball mostra també com, paral·lelament al canvi de significat, aquestes formes perden (en major o menor grau) les característiques categorials que les definien com a verbs, de manera que deixen de funcionar com a predicats per a realitzar una funció connectiva en el nivell textual. <br/><br/>Quant a les funcions pragmàtiques i discursives dels elements estudiats, directament relacionades amb els aspectes semàntics i formals descrits, es concreten en dos nivells: el de l'organització discursiva i el de les relacions que s'estableixen entre els participants en el debat. Com a organitzadors del discurs, aquests marcadors estructuren el diàleg i gestionen l'intercanvi, i, al mateix temps, realitzen funcions vinculades al torn de parla o al tema. Com a indicadors de les relacions entre els participants, aquests elements ens situen en el terreny de la cortesia lingüística, ja que s'utilitzen fonamentalment per a introduir actes que amenacen la imatge positiva de l'interlocutor. <br/><br/>El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra aportacions diverses basades en enfocaments teòrics centrats en l'ús lingüístic. Per una part, la lingüística cognitiva i la teoria de la gramaticalització acullen l'evolució semanticosintàctica dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Per una altra, l'anàlisi del discurs, i particularment l'anàlisi de la conversa i els estudis sobre cortesia lingüística, proporcionen explicacions adients al paper discursiu d'aquestes formes en el debat electoral.


This doctoral dissertation deals with discourse markers that derive from Catalan verbs of perception in the political debate. The study focuses on the forms aviam, a veure, miri and escolti, whose origin is to be found in veure, mirar and escoltar. In addition, it analyzes the function of these elements in the electoral debate. <br/><br/>The research presents two interrelated facets. In a primary plane, it treats semantic and morphosyntactic aspects; in a secondary plane, pragmatic-discoursive ones. From the semantic point of view, the aforementioned markers go from the literal meaning they had as verbs of perception (visual and auditive physical perception) to a metaphorical and discoursive meaning related to intelectual perception. Along with the semantic change, these forms lose (to a smaller or greater degree) the categorial characteristics that defined them as verbs, and stop working as predicates to carry out a connective function in the textual plane. At the pragmatic level, the functions of the analyzed elements can be spelled out in the following way: firstly, they manage the interactional exchange; secondly, they indicate the relations of power that are established between the participants of the debate. <br/><br/>The theoretical frame on which this work is grounded integrates a diversity of approaches that focus on language use: cognitive linguistics and the theory of grammaticalization explain the semantic-syntactic evolution of the markers; discourse analysis and, particularly, conversational analysis and the studies on linguistic politeness provide adequate answers to the discourse role carried out by these forms in the electoral debate.

Keywords

marcadors discursius; gramaticalització; debat electoral; cortesia

Subjects

80 - Qüestions generals de la lingüística i la literatura. Filologia

Knowledge Area

Filologia

Documents

marin.pdf

2.976Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)