Les traduccions catalanes del "Liber de moribus hominum et de officiis nobilium super ludum scachorum" de Jacobus de Cessulis.

Author

Bataller Catalá, Alexandre

Director

Hauf i Valls, Albert

Date of defense

2002-03-20

ISBN

9788437075792

Legal Deposit

V-833-2010



Department/Institute

Universitat de València. Departament de Filologia Catalana

Abstract

La tesi es planteja una aproximació a les dues traduccions catalanes medievals del Liber de Moribus (ca. 1300) del dominic piemontés Jacobus de Cèssulis i l'edició crítica de la primera d'elles (ca. 1385), transmesa a través del ms. M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 925). <br/>L'edició és precedida d'un estudi que s'inicia amb la contextualització de la funció del joc dels escacs en la vida social i literària medieval. Aspectes com ara la transformació del caràcter militar del joc en cortesà, la possessió de taulers d'escacs, les condemnes socials als jocs, la presència de tractats tècnics d'escacs i de textos literaris on el joc és present, proven l'arrelament dels escacs a tot l'occident medieval i, molt especialment, a la Corona d'Aragó.<br/>Pel que fa al Liber, es fa un repàs biogràfic a la vida del seu autor i es valora la seua vigència durant més de dos segles a través de les seues múltiples traduccions (quatre alemanyes, tres franceses, dues italianes i una holandesa, txeca i sueca, respectivament) i edicions, especialment en el perídode 1474-1551. En aquest sentit, es localitza i descriu una traducció castellana del s. XV no coneguda fins ara, diferent al Dechado de 1549.<br/>S'estudia l'obra des de diferents perspectives, que caracteritzen el tractat successivament com un pseudosermó, un mostrari de vicis i virtuts, un art de la memòria, una col·lecció d'exemples i sentències, un regiment de prínceps que descriu un model social jerarquitzat i, finalment, un llibre d'escacs. S'hi arrepleguen les fonts bàsiques del Líber (en especial Vicent de Beauvais), el context genovés de la seua redacció i la influència posterior de l'obra. <br/>A partir de documentació procedent d'inventaris, s'estudia l'enorme difusió del Líber, almenys en tres llengües (llatí, català i francés) formant part de les biblioteques de les diferents categories socioprofessionals en la Corona d'Aragó durant el període 1349-1527. Entre els possesors, són importants els conjunts de la Casa Reial i dels centres monàstics diversos, però hi destaca el grup dels notaris i escrivans i el dels nobles i cavallers, amb una forta presència entre els mercaders.<br/>Es descriuen codicològicament els cinc ms. coneguts que transmeten les traduccions catalanes. Una traducció, que anomenem A, de mitjan s. XIV, amb el testimoni del còdex de Madrid. I una segona traducció, que anomenem B, de finals del s. XV, tranmesa pels manuscrits següents: Carpentràs, Biblioteca Inguimbertina, ms. 951, el ms. 58 de l'Arxiu Capitular de Girona, l'incomplet ms. 41 de l'ACA, procedent de Sant Cugat i el ms. 4.801 de la Biblioteca Vaticana, copiat el s. XVIII pel canonge Antoni de Basteró a la compilació del ms. 239 de la Biblioteca Universitària de Barcelona.<br/>La compilació on es troba el ms. M hauria estat encarregada pel rei Pere III amb la finalitat de servir a la formació del seu fill primogènit, l'infant Joan (ca. 1370-1385). El traductor, per les característiques de producció del volum, el suposem un membre de la Cancelleria Reial.<br/>Es caracteritza lingüísticament el ms. M, amb constància de l'ús asistemàtic de les correspondències gràfiques, i de les formes consonàntiques i morfosintàctiques, i s'hi analitzen les seues particularitats traductològiques i estilístiques. El text editat destaca per la convivència de formes, entre cultes i populars dins un model prosa cancelleresc i és prou més fidel respecte al text llatí, que no pas el de la traducció B, més tardana, i amb un grau d'intervenció major respecte a l'original. <br/>L'edició es completa amb una síntesi dels errors accidentals de còpia motivats pels fenòmens de l'addició, omissió, alteració i substitució. S'hi acompanya del text llatí i s'hi anoten les fonts llatines constatades. A l'aparat crític es contrasten les lliçons dubtoses amb el text llatí i, subsidiàriament, amb les traduccions romàniques més pròximes. Tanca el treball un índex de noms, un glossari de lèxic, una taula sistemàtica amb els diferents exempla i sententiae, amb anotació de les fonts clàssiques i tardanes i les indicacions bibliogràfiques particulars, i un annex amb la reproducció de fulls manuscrits dels volums descrits i una selecció de motius iconogràfics, comuns en múltiples còpies.


The objective of this work, is the study of the two Middle Age Catalan translations of the Liber de Moribus (ca. 1300) of the Dominican Jacobus de Cessulius from Piedmont, Italy, and a review of the first of them, which was diffused through the ms M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms 925). The publication is preceded by a survey, which begins with the conceptualisation of the role of the game of chess within the medieval social and literary life. In regards to the Liber, the work includes a review of the author's life and its influence during more than two centuries, through its various translations and editions. In this vein, the study has identified Castilian translation from the 15th century, which was unknown till our days. The study reviews the edition from different perspectives, which describe it as a pseudo sermon; an inventory of virtues and vices; an art of memory; a compilation of models and sentences; a regiment of princes that describes a hierarchic social model; and eventually, a chess book. The study also compiles the fundamental sources of the Liber, its Genoa context in its writing, and the later influence of the work. It studies the large diffusion of the Liber, which is available at the different socio-professional libraries within the Kingdom of Aragon during the period 1349-1527. It also includes a codified description of the five well-known ms., which diffuse the Catalan translation. The ms M is linguistically characterised, and its translation and style peculiarities are analysed. The various copying errors are also described. Finally, the edition includes Latin text, with annotations of the Latin sources (with special attention to the ones coming from the Speculum maius of Vincent of Beauvais) and ends with a systematic table of exempla and sententiae and one selection of iconographic motifs witch appear in many editions.

Subjects

80 - Qüestions generals de la lingüística i la literatura. Filologia

Knowledge Area

Facultat de Filologia

Documents

bataller.pdf

12.86Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)