La mesura del patró d'activitat física de la població ha esdevingut un factor fonamental en l'epidemiologia del comportament, per entendre la relació que existeix entre aquesta variable i la prevenció de nombroses malalties cròniques, de gran prevalença en la societat. No existeix un mètode únic, vàlid i fiable que sigui aplicable a tota la població. Això dificulta la comparació entre països, el seguiment de les dades, i la determinació de la relació causa - efecte, entre activitat física i salut.

L'objectiu d'aquesta tesi ha estat aportar més informació sobre el patró d'activitat física de la població infantil, juvenil, i adulta espanyola, i validar el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la població adulta. Aquest qüestionari ha estat desenvolupat per a la seva aplicació a nivell internacional, permetent la comparació de les dades obtingudes sobre patró d'activitat física a la població.

Els objectius s'han anat assolint a través de cinc publicacions. Tres publicacions es basen en dades de l'estudi enkid, estudi representatiu de la població espanyola que avalua els hàbits alimentaris, l'estat nutricional i el patró d'activitat física de la població de 2 a 24 anys (1998-2000). Una altra publicació avalua la tendència en els hàbits d'activitat física en els catalans, en un periode de 10 anys (1992-93/2002-03). La darrera publicació, presenta dades procedents de la validació del Qüestionari Internacional d'Activitat Física, en la seva versió traduida al castellà.

Els resultats mostrats ens indiquen, segons l'estudi enKid, que menys d'un 50% de la població de 6 a 18 anys, acompleix les recomanacions sobre activitat física saludable, és a dir, seixanta minuts d'activitat física diaria, d'intensitat moderada. En quant a activitat física en el temps de lleure, tan sols un 36% de la població realitza esport al menys dos dies a la setmana, i més del 50%, està més de dues hores realitzant activitats sedentàries. Entre els més grans, el 58% dels nois i el 80% de les noies, no fa cap mena d'esport en el temps de lleure, o el fa amb una freqüència d'un cop per setmana. Entre els més petits, els nens i nenes de 2 a 5 anys, dediquen una part important del dia a mirar la televisió. Entre les noies, l'hàbit de realitzar esport en el temps de lleure és més baix que entre els nois. Algunes variables socioeconòmiques com ara el nivell d'estudis de la mare i l'estat socioeconòmic de la familia i la regió geogràfica tenen força influència en els hàbits de la població. Les regions del Sud d'Espanya i Canàries son les més sedentàries.
L'estudi enKid serveix també, per validar un qüestionari curt d'activitat física, el Test Krece Plus. Els resultats mostren que és apte per la seva aplicació entre els nens i nenes de 4 a 14 anys. És una eina molt vàlida per la seva capacitat d'aplicació i avaluació immediata, fet que ha de facilitar la seva aplicació en les consultes pediàtriques.

La tendència en els hàbits d'activitat física de la població catalana mostren que s'ha produit una lleugera millora en els hàbits d'activitat física en el temps de lleure, en el periode de 10 anys analitzat. Malgrat això, el 45% dels homes i el 63% de les dones, catalanes eren fonamentalment sedentaris en el temps de lleure, en l'avaluació del 2002-2003. Altrament, l'anàlisi de les actituts enfront a possibles canvis en els seus hàbits, mostren una baixa predisposició de la població, per afrontar un canvi i augmentar el seu nivell d'activitat física.

El Qüestionari Internacional d'Activitat Física, IPAQ, en la seva versió llarga autoadministrada ha mostrat ser vàlid per la seva aplicació en població espanyola. Ara bé, és fonamental desenvolupar tècniques que permetin avaluar mès acuradament tota aquella activitat física d'intensitat moderada que tant costa de detectar amb els mètodes disponibles fins al moment.

L'anàlisi de les dades obtingudes a l'Enquesta de Nutrició de Catalunya, utilitzant el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la seva versió curta, indica que els nivells més baixos d'activitat física, es registren a Catalunya, comparat amb altres països Europeus.

Els resultats d'aquesta tesi indiquen que és necessari desenvolupar politiques de promoció de l'activitat física destinats a la familia, l'individu, la comunitat, el món sanitari, etc. Si s'aconsegueix un treball en equip i multidisciplinari, que lluiti contra els nivells baixos d'activitat física, és possible que s'arribi a remontar aquests patrons tant sedentaris de la població espanyola analitzada.