Ètica i política del risc. La regulació dels productes químics

Abstract

El propòsit d'aquest treball és explorar els aspectes morals i polítics de la gestió dels riscos tecnològics, en especial els riscos de la producció i ús dels productes químics industrials, des del punt de vista del republicanisme democràtic. La tesi que es defensa és que els riscos tecnològics s'han de regular com a resultat d'una deliberació democràtica. Deliberació significa que les raons compten, que la decisió no consisteix només en l'agregació dels interessos o de les preferències, com fa l'anàlisi cost-benefici. I aquest debat col•lectiu s'ha de basar en una ciència independent o desinteressada – desvinculada dels interessos particulars.

La recerca intenta prosseguir les línies iniciades principalment per Nicholas Rescher, Kristin Shrader-Frechette, Carl Cranor i Sven Ove Hansson. Des de diferents perspectives aquests autors han mostrat la necessitat de refinar el criteri tècnic de decisió (la maximització de la utilitat esperada) amb la consideració dels possibles resultats catastròfics i de les probabilitats negligibles, i de les conseqüències d'un fals positiu i les d'un fals negatiu en la regulació del risc; i d'ampliar-lo amb la incorporació de criteris explícitament morals, com la justícia en la distribució de beneficis i riscos, o el dret a la salut.

Cass Sunstein ha estat molt bel•ligerant contra el que ell considera que són irracionalitats que es produeixen en la regulació dels riscos quan es fa massa cas de les pressions populars i es promulguen lleis “dictades per la por” seguint alguna variant del principi de precaució. I ha propugnat, almenys en part, que l'anàlisi cost-benefici pot ser la solució per restaurar la racionalitat. L'anàlisi que se'n fa en aquest text vol argumentar que l'anàlisi cost-benefici no està justificat moralment i que el principi de precaució no s'ha d'entendre com un criteri de decisió alternatiu al de maximització de la utilitat esperada sinó com una regla heurística.

La proposta de gestió democràtica dels riscos que es vol justificar es basa en la concepció de la democràcia d'Amy Gutmann i Dennis Thompson, i de Henry Richardson, entre d'altres; i en la caracterització de les funcions dels comitès d'assessorament científic independents que han fet Wiebe Bijker, Roland Bal i Ruud Hendriks.

La implantació dels objectius de la química verda –reforma de la indústria química per tal de fer-la més benigne per a la salut– podria ser la concreció en el cap dels riscos dels productes químics dels principis de gestió democràtica. En aquest context, s'analitza l'avenç que pot representar la nova regulació europea del 2006 (reglament REACH) que traspassa la càrrega de la prova de no toxicitat al fabricant.

The aim of this dissertation is to explore the moral and political aspects of the management of technological risks, particularly the risks of production and use of industrial chemicals, from the point of view of democratic republicanism. The thesis of the author is that technological risks should be regulated as a result of democratic deliberation. Deliberation means that reasons matter: the decision is not only the aggregation of interests or preferences, as is the case with cost-benefit analysis. And this collective discussion should be based on independent science.

The research attempts to continue the lines primarily initiated by Nicholas Rescher, Kristin Shrader-Frechette, Carl Cranor and Sven Ove Hansson. From different perspectives these authors have shown the need to refine technical decision criteria (maximizing expected utility) with the consideration of possible catastrophic results and negligible probabilities, and the consequences of a false positive and a false negative in risk regulation; and extend them by explicitly incorporating moral criteria, such as justice in the distribution of benefits and risks, and the right to health.

Cass Sunstein has been very belligerent against what he considered “laws of fear” enacted under irrational popular pressures. He advocated that, at least in part, costbenefit analysis may be the solution to restore rationality. The analysis in this text argues that cost-benefit analysis is not morally justified and that the precautionary principle may be a rational heuristic rule.

The proposed democratic management of risks to be justified is based on the concept of democracy that Amy Gutmann and Dennis Thompson, and Henry Richardson, among others, have developed. And on the type of independent scientific advisory committees characterised by Wiebe Bijker, Roland Bal and Ruud Hendriks.

The implementation of the goals of green chemistry –the reform of the chemical industry to make it more benign to health– could be a good opportunity for democratic risk management.