Aquesta obra sobre la violencia que s'exercí en la reraguarda catalana durant la revolució i guerra civil que visqué Catalunya de juliol de 1936 a febrer de 1939 és difícil, complexa i plena de tota mena de contradiccions. El propi títol ja és difícil d'escollir, perquè analitzar la violència a la reraguarda dins d'una guerra -el grau màxim de destrucció i mort- no deixa de ser un contrasentit. Però la reraguarda catalana, el món civil allunyat dels fronts de guerra, visqué un grau tan gran d'enfrontaments i tensions que sovint van acabar amb represàlies, repressió, morts i assassinats.

L'estudi de la violència en la reraguarda catalana és necessari per conèixer què fou, quan, fins on arribà, quins sectors foren colpits, quin temps tingué, com reaccionaren els qui la visqueren, per apropar-nos a la més variada motivació dels qui l'exerciren, per concretar quants en foren víctimes, per diferenciar les seves professions, opcions politiquees o circumstàncies més diverses. Tot aquest complex món de repressió i violència, mort i represàlia, cal computar-lo d'una manera on les contradiccions de signe polític, període o època en què es produeix, responsabilitat o circumstància sigui possible interpretar-ho dins la vida revolucionària o de guerra que va viure Catalunya de juliol de 1936 a febrer de 1939. D'aquí que la metodologia que hem aplicat es basi en el criteri de fer la recerca més exhaustiva a totes les fonts i documents que hem pogut treballar.

En primer lloc hem seguit tots i cada un dels Registres Civils (Secció de Defuncions) de totes les poblacions de Catalunya, tasca que ens permet elaborar una primera relació de víctimes de repressió i la data del traspàs. També ens permet conèixer la identitat de la majoria de les morts, així com l'edat, el lloc d'origen i el de residència, la professió, l'estat civil, la causa de la mort i, sovint, ens és indicat el lloc i l'hora. Pel que fa als desconeguts, la Generalitat republicana va crear en plena Guerra Civil una comissió que dirigia un Jutge especial, Bertran de Quintana, per la investigació de "Exhumació d'assassinats i inhumacions clandestines", que reuní un important aplec de documentació i realitzà algunes passes importants per a la clarificació de les morts, incloent-hi expedició d'actes de defunció. Tot i així, continuaven fent-se paleses algunes llacunes importants, de manera que en alguns casos vam recòrrer a fons alternatives, com l'Hospital Clínic, on eren conduïts els cadàvers que es trobaven a l'extraradi de Bacelona, o al registre del Dipòsit Judicial.

Un cop analitzades les fonts provinents del costat republicà, ens vam concentrar en l'anàlisi de les fonts sorgides al bàndol dels sublevats, dit "nacional". Després d'acabada la Guerra Civil, el Ministeri de Justícia va posar en marxa l'anomenada "Causa Nacional", que avui es troba dipositada a l' "Archivo HistóricoNacional", radicat a Madrid. Els expedients, força complets, es troben organitzats per províncies i contenen una informació sovint molt exhaustiva de tot allò que succeí durant "la dominación roja", amb l'objectiu d'identificar i de depurar les corresponents responsabilitats político-judicials de les persones que es van veure implicades en els fets violents que tingueren lloc durant tot el període bèl·lic. Tot i la riquesa documental d'aquest fons, el regime franquista només n'usà una petita part i d'una forma absolutament tendenciosa, exagerant els episodis de violència, els abusos i els assassinats.

Altres fons del mateix bàndol, igualment valuoses, sòn per exemple la premsa periòdica (on després del conflicte es van publicar nombrosos articles i esqueles en record de determinats difunts) i un gens menyspreable aplec documental generat per recordatoris, opuscles, butlletins o fins i tot llibres on es recorda les víctimes de la reraguarda (membres de congregacions religioses, càrrecs d'ajuntaments, professionals o simples particulars) basant-se més en una relació directa de coincidència personal, familiar o professional que no pas en una simple voluntat propagandística. De fet, aquesta mena de fonts aporta unes cifres que resulten força ajustades sobre l'abast repressiu en l'àmbit que estudiaven. També cal considerar altres obres monogràfiques sobre la repressió en un àmbit geogràfic concret, on els historiadors locals, tot i manifestar prejudicis ideològics que no tenen res a veure amb la professió historiogràfica, realitzen algunes aportacions que cal tenir en compte.

Els resultats finals de la recerca s'han presentat en tres blocs organitzats de la manera següent: la primera part fa un repàs exhaustiu de la situació general a Catalunya des del juliol del 1936 fins a la fi de la guerra, la segona part fa una anàlisi de la violència i de la repressió a la reraguarda catalana durant el període bèl.lic, i finalment la tercera presenta una proposta de conclusions i un complet annex documental, on es presenten les dades recollides agrupades en funció de les Regions en què fou organitzada Catalunya segons la divisió territorial proposada per la Generalitat republicana. Una bibliografia i una relació de les fonts documentals consultades completen el present treball, que es presenta ara en versió digitalitzada mercès a la còpia dipositada al Centre d'Estudis Històrics Internacionals.