Distribució de l'impediment visual a la població adulta de Catalunya

Abstract

La visió és considerada un important indicador de salut i qualitat de vida tant de les persones com de les comunitats. El coneixement de les xifres de distribució de l’impediment visual poblacional, esdevé una eina de planificació imprescindible per l’elaboració de polítiques públiques de salut. L’objectiu principal de l’estudi, és pal·liar la situació de buit de dades referents a l’impediment visual a Catalunya i millorar l’efectivitat de la seva recol·lecció, per orientar la planificació de polítiques públiques i els protocols de les societats de prevenció de riscos laborals. Aquest estudi conclou en 4 principals resultats: a) proporciona per primera vegada, dades de l’impediment visual en adults a Catalunya que indiquen majors prevalences entre les dones, la gent gran i els col·lectius de pitjor posició socioeconòmica; b) introdueix noves preguntes de visió, conferint a l’Enquesta de Salut Catalunya la capacitat d’orientar la planificació de polítiques de salut; c) determina que en una població laboral, l’error refractiu corregit es concentra majoritàriament entre les dones i els treballadors no manuals; d) conclou que la utilització de correcció òptica és més comú entre els grups socialment més avantatjats i en determinades ocupacions amb majors requeriments de visió.

Vision is considered an important indicator of the health status and quality of life of both individuals and communities, and reliable data on the distribution of visual impairment is an essential planning tool for the development of public health policies. The overall aim of this study was to resolve the problem of lack of data on visual impairment in Catalonia, and to improve the effectiveness of data collection on visual health for public policy planning. This study produced four main findings: a) for the first time, it provides data on visual impairment in adults in Catalonia, showing a higher prevalence among women, seniors and people of lower socioeconomic status; b) it introduces new questions on vision, giving ESCA the capacity to influence health policy planning; c) it reveals that corrected refractive error in the working population is concentrated mainly among women and non-manual workers; and d) it confirms that the use of optical correction is more common among socially advantaged groups and in certain occupations with greater vision requirements