Representación del afrocolombiano inmerso en conclicto armado a través de la prensa: caso Bojayá

Abstract

La tesi aborda la representació de l'afrocolombià immers en conflicte armat a través de la premsa colombiana, usant com a cas d'estudi la Massacre de Bojayá. Per a això, es va desenvolupar un component històric de context al voltant de la situació econòmica, política i religiosa, que ha incidit en la construcció de significats i discursos sobre l'afrocolombià; una anàlisi crítica del discurs i entrevistes a professionals de la informació. L'anàlisi discursiva es va desenvolupar amb una mostra de 126 peces periodístiques entre notícies, columnes d'opinió, reportatges i cròniques dels diaris El Tiempo, El Colombiano i El Espectador, els quals van fer una representació de l'afrocolombià com un agent passiu i exòtic emmarcat en una condició de pobresa i conformisme, associant-lo igualment a espais inhòspits, allunyats, mancats de desenvolupament. Des de l'exercici d'entrevistes realitzades als professionals de la informació es va identificar una representació estereotipada, majorment negativa, com a subjecte sense capacitat d'acció, exclòs i invisible, al qual se li naturalitzen certes característiques com l'abandonament, l'oblit i la pobresa. S'estableix, des de l'anàlisi de les seves percepcions sobre el cas concret d'estudi, que aquest va estar intervingut per la indiferència i la negligència institucionals. Els entrevistats eviten emprar la paraula racisme, però són conscients del procés d'exclusió i abandonament històric d'aquestes poblacions, el qual es veu reflectit en la seva representació mediàtica.

La tesis aborda la representación del afrocolombiano inmerso en conflicto armado a través de la prensa colombiana, usando como caso de estudio la Masacre de Bojayá. Para ello, se desarrolló un componente histórico de contexto en torno a la situación económica, política y religiosa, que ha incidido en la construcción de significados y discursos sobre el afrocolombiano; un análisis crítico del discurso y entrevistas a profesionales de la información. El análisis discursivo se desarrolló con una muestra de 126 piezas periodísticas entre noticias, columnas de opinión, reportajes y crónicas de los periódicos El Tiempo, El Colombiano y El Espectador, los cuales hicieron una representación del afrocolombiano como un agente pasivo y exótico enmarcado en una condición de pobreza y conformismo, asociándolo igualmente a espacios inhóspitos, alejados, carentes de desarrollo. Desde el ejercicio de entrevistas realizadas a los profesionales de la información se identificó una representación estereotipada, mayormente negativa, como sujeto sin capacidad de acción, excluido e invisible, al que se le naturalizan ciertas características como el abandono, el olvido y la pobreza. Se establece, desde el análisis de sus percepciones sobre el caso concreto de estudio, que éste estuvo mediado por la indiferencia y la negligencia institucionales. Los entrevistados evitan emplear la palabra racismo, pero son conscientes del proceso de exclusión y abandono histórico de estas poblaciones, el cual se ve reflejado en su representación mediática.

The thesis deals with the representation of Afro-Colombian immersed in armed conflict through the Colombian press, using as a case study the Massacre of Bojayá. For this, we have developed an historical component of context around economic, political and religious situation, which has affected the construction of meanings and discourses about Afro-Colombian; a critical discourse analysis and interviews with information professionals. The discursive analysis was developed with a sample of 126 journalistic pieces among news, opinion columns and reports from the newspapers El Tiempo, El Colombiano and El Espectador, which made a representation of Afro-Colombian as a passive and exotic agent framed in a poverty status and conformism, also associated to inhospitable, remote, lacking development spaces. From the exercise of interviews with information professionals, it was identified an stereotypical representation, mostly negative, as a subject incapable of action, excluded and invisible, which will naturalize certain characteristics such as abandonment, neglect and poverty. It is established from the analysis of their perceptions of the case study, that it was mediated by institutional indifference and neglect. Interviewees avoid using the word racism, but are aware of the historical process of exclusion and abandonment of these populations, which is reflected in its media representation.