Sarraïns d'Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l'aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials

Abstract

La conquesta feudal de la plana lleidatana comportà el trasllat d’un important contingent poblacional indígena al Baix Segre que s’hagué d’adaptar a la realitat del sistema feudal. Al segle XV l’aljama d’Aitona és hereva d’aquella realitat. Sota el domini dels Montcada l’aljama s’articula internament, utilitza l’àrab i les seves pròpies lleis, però està sotmesa al domini senyorial. L’accés a la terra i les cases en règim emfitèutic és igual per a cristians i musulmans. Aquests posseeixen abundants terres a l’horta (31ha), en parcel•les petites i disperses, regades per la séquia Major. A horta els Montcada introdueixen la vinya i el cereal, assegurant-ne la collita. La diferència entre cristians i sarraïns és règim rendístic, ja que l’aljama abona més rendes en moneda i està obligada a treballs per a la casa senyorial. Els Montcada van fer treballar un engranatge que funcionava abans de la seva arribada al territori tot aprofitant-lo, modificant-lo i adaptant-lo a les seves necessitats de renda com a senyors feudals.

La conquista feudal del la zona de Lleida supuso el traslado de un abundante contingente poblacional indígena al Bajo Segre que tuvo que adaptarse a la realidad del sistema feudal. En el siglo XV la aljama de Aitona era heredera de esa realidad. Bajo el dominio de los Montcada la aljama se articula internamente, utiliza el árabe y sus propias leyes pero se encuentra bajo dominio señorial. El acceso a la tierra y las casas en régimen de enfiteusi es igual para cristianos y musulmanes. Éstos poseen abundantes tierra de huerta (31ha), en pequeñas parcelas dispersas, regada por la acequia Major. En la huerta los Montcada introducen la vid y el cereal, asegurando su cosecha. La diferencia entre cristianos y musulmanes es el régimen de rentas, ya que la aljama abona más renta en moneda y está obligada a trabajos para la casa señorial. Los Montcada hicieron trabajar un engranaje que funcionaba antes de su llegada al territorio, aprovechándolo, modificándolo y adaptándolo a sus necesidades de renta como señores feudales.

The feudal conquest of Lleida’s downlands entailed the transfer of a significant indigenous population contingent in Baix Segre which had to adapt to the feudal system. In the XV century Aitona’s aljama inherited that reality. Under the rule of the Montcada’s family the aljama used Arabic language and its own laws, but it’s under feudal legality. Access to land and houses by emfiteusi is equal to Christians and Muslims. These lands have an abundant irrigated area (31ha) with small proprieties, irrigated by the canal Major. I this irrigated areas Montcada’s family has introduced vineyards and grain. The difference between Christians and Muslims is economic regime, since the aljama paids more money and is forced to work for the lord. The Monctada did work a gear that worked before his arrival to the territory taking advantage of it, modifying it and adapting it to their needs of income as feudal lords.