Amb aquest Treball de Recerca ens hem volgut aproximar a la morfologia històrica del territorium de l'antiga ciuitas de Tarraco durant el període tardo-republicà romà (o Ibèric Final), mitjançant una anàlisi arqueomorfològica de l'hinterland rural més immediat a la seva urbs, l'extensa plana agrícola coneguda com a Camp de Tarragona.

En primer lloc, en aquest treball hem procurat recollir i considerar les dades atorgades per les fonts literàries antigues, l'epigrafia, la numismàtica i l'arqueologia, i del seu estudi creiem que es desprèn com durant el període tardo-republicà van esdevenir dins el Camp de Tarragona significatius canvis a tots els nivells, a partir dels quals podem afigurar que estem davant d'un "moment de transició" enormement dinàmic.
Aquest fet es fa especialment visible en les notables variacions esdevingudes a nivell de patró d'assentament, que hem detectat mitjançant un acurat estudi dels jaciments arqueològics constatats a la nostra àrea de treball amb cronologies compreses entre l'Ibèric Ple i el període alto-imperial (III Part, capítol 4; Annex I) (Mapes 1-6; Gràfiques 1-7).
De l'estudi es desprèn, fonamentalment, que el gran moment de la transformació del món indígena a causa de l'intervencionisme romà no va arribar fins a la segona meitat del s. II a.C. (III Part, capítol 4, apartat 4.3.) (Mapa 4; Gràfica 5), doncs observem com esdevenen al Camp de Tarragona tot un conjunt de canvis de gran magnitud a nivell de patró d'assentament, que caldria interpretar com el resultat de l'establiment al territori d'una autèntica estructura cadastral romana, que serviria, principalment, per a traslladar a la població ibèrica a nous hàbitats (d'acord amb el nou sistema d'explotació del territori implantat per Roma).
Del nostre estudi es desprèn també la significació que tingué per a Tarraco la segona meitat del s. I a.C. i l'època augustiana (III Part, capítol 4, apartat 4.5.) (Mapa 6; Gràfica 7), un període al llarg del qual es consolida com a veritable ciuitas romana, observant-se a nivell territorial l'aparició de centres terrissaires productors d'àmfores vinícoles i de nous assentaments rurals (alguns ja qualificables de villae), clars indicadors dels inicis i del desenvolupament de la producció de vi a la regió (III Part, capítol 4, apartat 4.5.1.) i de la implantació del "sistema de la vil·la", sens dubte, el fenomen més important que esdevé al territorium de Tarraco a partir de les darreries del s. I a.C. i que es va desenvolupar al llarg de tot el període alto-imperial (III Part, capítol 4, apartat 4.5.2.).

Una vegada s'han recollit i estudiat les dades arqueològiques i s'han posat en relació amb les aportades per les fonts literàries antigues, les epigràfiques i les numismàtiques, la qual cosa ens ha possibilitat una aproximació a l'evolució del poblament al Camp de Tarragona durant el període tardo-republicà (o Ibèric Final), hem centrat plenament els nostres esforços en conèixer les característiques morfològiques del susdit territori a l'Antiguitat a partir dels possibles elements antics observables encara al paisatge actual (és a dir, en realitzar l'estudi arqueomorfològic pròpiament dit) (III Part, capítol 5) (Mapes 7-17; Gràfiques 8-12).
Seguint les directrius establertes per la metodologia d'estudi desenvolupada al Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, França), hem aconseguit detectar una orientació dominant al parcel·lari que respon a unes coordenades de 27º E respecte al nord geogràfic i es correspon relativament bé amb la xarxa teòrica de la centuriació de 20 X 20 actus i 710 m. Malgrat tot, no es descarta que algun altre mòdul de la centuriació pugui ser restituït sobre aquesta orientació, doncs (a partir de les restes detectades) es fa difícil establir la modulació de la centuriatio amb precisió, en referència tant al mòdul mètric (comprés entre 705 i 710 m. per centúria), com al propi mòdul de l'estructura intermèdia. Tampoc es descarta l'existència d'una altra orientació que respongui a un altre cadastre, però sempre haurem de considerar la detectada com la principal al nostre territori (que, per aquesta raó, i després de contemplar diverses possibilitats, hem decidit qualificar com a "dominant") (Mapes 7-10 i 17).
Respecte a la cronologia, hem de concloure que, en principi, caldria donar a aquesta estructura cadastral romana una datació de segona meitat del s. II a.C., una datació que no respon a la pròpia estructura de la limitatio (és a dir, al seu mòdul, al tipus de xarxa establerta), doncs la centuriació de 20 X 20 actus fou la més àmpliament utilitzada per Roma, sense una cronologia determinada, i que, fonamentalment, es basa en les variacions constatades al patró d'assentament, doncs la instauració del cadastre romà va comportar una profunda transformació a les pautes d'ocupació del territori.

The aim of this PhD thesis is to present an 'archaeomorphological' and historical study of the rural hinterland of the ancient ciuitas of Tarraco during the Late Republican or Late Iberian period. Geographically called Camp de Tarragona, this plain runs between a chain of mountains and the Mediterranean coastline, drained by the rivers Francolí and Gaià.

A wide range of historical sources (literature, epigraphy, numismatics and archaeology) have been considered, suggesting several changes in this landscape in many respects. Especially significant are the variations in the 'settlement pattern' from the Middle Iberian Period to the Early Empire, as shown from our archaeological data, listing sites and their chronology (III Part, chapter 4; Annex I) (Maps 1-6; Graphics 1-7). The latter half of the Second Century BC (III Part, chapter 4, 4.3.) (Map 4; Graphic 5) becomes crucial in order to explain these changes as severe transformations in the 'settlement pattern' may be attached to it. Probably, they were related to a Roman cadaster, whose objective was to settle down indigenous populations in new locations, according to Rome's main policy, at the time, on provincial exploitation. Equally important is how Tarraco consolidated itself as a real Roman ciuitas. From the second half of the First Century BC to the time of Augustus (III Part, chapter 4, 4.5.) (Map 6; Graphic 7), pottery production (esp. wine amphorae) (III Part, chapter 4, 4.5.1.) and new rural settlements started to develop increasing. This development was the result of the implementation of the wine industry, clearly supported by a widespread expansion of the new 'villae system' in Tarraco's territorium (III Part, chapter 4, 4.5.2.).

As soon as the archaeological material had been studied and related to the rest of our historical information, the attention focused on the morphological patterns of this region in Antiquity, from the evidence available in the present landscape (the so called 'archaeomorphologic study') (III Part, chapter 5) (Maps 7-17; Graphics 8-12). Following the methodology established by the Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, France), a main orientation (27º E to the North) has been detected in the landscape. This seems to correspond to a theoretical 'orthogonal net' of a centuriatio measuring 20 X 20 actus and 710 m. However, another modulation of the same centuriatio and even other orientations corresponding to other cadasters might be traced on the same landscape (Maps 7-10 and 17).

I believe that this cadaster should be dated to the latter half of the Second Century BC Unfortunately, we cannot fix such a date due to the modulation of the cadaster itself, because this kind of limitatio (20 X 20 actus) does not provide a precise chronology. Thus, our dating has to take into account the changes in the 'settlement pattern', namely the establishment of a cadaster, produced by the Roman intervention in the area.