Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003: antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas

Abstract

Una de les grans dificultats en l'anàlisi del fenomen coalicional és la manca d'homogeneïtat en l’objecte d'estudi per part de les diferents teories sobre coalicions polítiques, a més de l’absència de consens a l'hora de definir que cal entendre per coalició política (Matas, 2000: 11). Per això una part dels investigadors s’ha centrat en l’anàlisi de les coalicions governamentals o executives i una altra en les coalicions polítiques en un sentit ampli.

De tota manera, per a molts estudiosos, com ara Sartori, existeix una definició mínima de coalició, i es basaria en el fet que les coalicions resulten de l'acord entre dos o més organitzacions que tenen la voluntat de fer coses en comú. Aquesta conceptualització permet de realitzar diferents tipologies, atenent criteris com la dimensió dels partits coalitzats, la seva ideologia o el moment en que es coalitzen. Un altre criteri prou apropiat per a la comprensió de les diferents accepcions que caracteritzen el fenomen coalicional es el que pren en consideració l'arena política en la qual es desenvolupa la col.laboració entre els partits polítics (Reniu, 2002: 63).

En el nostre cas, ens trobem davant un estudi comparatiu sobre coalicions governamentals en l’arena executiva catalana entre 1980 i 2003, a partir de considerar els governs de CiU (fruit de coalicions electorals que després van passar a ser governamentals, tot i que, com han intentat demostrar Matas i Reniu, també en aquest cas es va produir una dinàmica coalicional incontestable) de CiU i ERC (1984), i un estudi de cas sabre la coalició catalanista i d’esquerres (2003), formada per PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA.