Translació a l'atenció primària d'una intervenció sostenible sobre l'estil de vida per reduir l'impacte de la diabetis tipus 2. Factibilitat i implementació del projecte DP-Transfers a Catalunya.

Abstract

La translació de la prevenció de la diabetis mitjançant canvis d’estil de vida és complicada i amb prou feines s’avalua durant la pràctica real. L’objectiu de la tesi fou dissenyar, adaptar, desenvolupar i avaluar un programa de cribratge i intervenció presencial a gran escala adreçat a subjectes de risc (FINDRISC>11 i/o prediabetis). Es descriu l’estudi DPTRANSFERS (translació del model DE-PLAN a l’atenció primària catalana) i l’anàlisi de procés dut a terme en finalitzar el cribratge (2 anys). La translació va ser factible en 95 (77,2%) de 123 centres inscrits per l’aportació de 343 (53%) professionals. Van participar en el cribratge 2381 usuaris i 1713 (72%) van accedir a la intervenció (190 grups; 9±0,8 participants/grup). La translació va ser catalogada com a possible (1 grup d’intervenció) en 39 centres (31,7%); probable (2 grups) en 37 (30%) o bé com a efectiva (3 o més grups) en 19 centres (15,5%), sense diferències per àmbit geogràfic. Es van produir 469 abandonaments, 279 (59,5%) a causa del participant i 190 (40,5%) per impossibilitat tècnica de l’equip, amb una adscripció inferior en centres urbans. Implementar a gran escala la intervenció és factible amb recursos públics però una quarta part de centres i la meitat de professionals mostren una resistència substancial. Per tal d’expandir el programa caldria diversificar els canals de transferència.

La traslación de la prevención de la diabetes mediante cambios en el estilo de vida es complicada y en raras ocasiones se evalúa durante la práctica real. El objetivo de la tesis fue diseñar, adaptar, desarrollar y evaluar un programa de cribado e intervención presencial a gran escala, dirigido a sujetos de riesgo (FINDRISC>11 y/o prediabetes). Se describe el estudio DP-TRANSFERS (translación del modelo DE-PLAN a la atención primaria catalana) y el análisis del proceso realizado tras finalizar el cribado (2 años). La translación fue factible en 95 (77,2%) de 123 centros inscritos por la aportación de 343 (53%) profesionales. Participaron el cribado 2381 usuarios y 1713 (72%) accedieron a la intervención (190 grupos; 9±0,8 participantes/grupo). La translación fue catalogada como posible (1 grupo de intervención) en 39 centros (31,7%); probable (2 grupos) en 37 (30%) o efectiva (3 o más grupos) en 19 centros (15,5%), sin diferencias por ámbito geográfico. Se produjeron 469 abandonos, 279 (59,5%) a causa del participante y 190 (40,5%) por imposibilidad técnica del equipo, con una adscripción inferior en centros urbanos. Implementar a gran escala la intervención es factible con recursos públicos pero una cuarta parte de los centros y la mitad de los profesionales muestran una resistencia sustancial. Para expandir el programa habría que diversificar los canales de transferencia.

Translating diabetes prevention based on lifestyle changes is complicated and has hardly been evaluated during reallife clinical practice. The aim of the thesis was to design, adapt, develop and evaluate a large-scale face-to-face screening and intervention program focused on at-risk subjects (FINDRISC>11 and/or prediabetes). The DPTRANSFERS study (translation of the DE-PLAN model into Catalan primary care) is described, as well as the process analysis carried out at the end of the screening period (2 years). The translation was feasible in 95 (77,2%) of 123 registered centers with the contribution of 343 (53%) professionals. 2381 users participated in the screening and 1713 (72%) accessed intervention (190 groups; 9 ± 0.8 participants/group). The translation process was classified as possible (1 intervention group) in 39 centers (31,7%); probable (2 groups) in 37 (30%) or as effective (3 or more groups) in 19 centers (15,5%). No statistical differences were found according to the geographic location of the centers. There were 469 dropouts, 279 (59.5%) due to the discontinuity of the participants and 190 (40.5%) due to technical problems of the health team with a lower adherence in urban settings. Implementing the intervention on a large scale is feasible with public resources but a quarter of centers and half of professionals show a substantial resistance. In order to expand the program, transfer channels should be diversified.