Epidemiologia de la peste porcina clásica en Colombia. Evaluación de brotes, impacto económico y vigilancia epidemiológica en zonas libres

Author

Pineda Ortíz, María del Pilar

Director

Casal i Fàbrega, Jordi

Date of defense

2021-09-21

Pages

109 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animals

Abstract

La present tesi doctoral té com a objectiu incrementar els coneixements sobre l'epidemiologia de la pesta porcina clàssica a Colòmbia, per tal de millorar les actuacions de prevenció i control de la malaltia que es duen a terme al país. En el primer estudi es vàren n caracteritzar dels 134 brots de PPC que van ocórrer entre 2013 i 2018. Els resultats van reflectir que els departaments afectats tenen una alta proporció de granges familiars (93.2%), sent aquestes les més afectades per la malaltia (127 brots, 94.8%). El 84% dels brots es van detectar per vigilància passiva. L'entrada de virus a les explotacions es va atribuir a la introducció de porcs infectats, entrades de persones, origen desconegut i altres vies com contacte a la pastura amb porcs asilvestrats i vehicles de transport. El brot índex va aparèixer en el municipi de Urumita - La Guajira prop de la frontera amb Veneçuela, sent l'origen més probable la introducció il·legal de porcs infectats des de Veneçuela. Les taxes d'atac i mortalitat en les explotacions van ser de 39% i 32% respectivament i la major proporció de porcs malalts es va presentar en animals de 2-6 mesos d'edat. Els signes clínics més comuns identificats van ser febre, incoordinació, prostració. En el 73% dels brots no s'havia vacunat contra PPC i el 17% estaven parcialment vacunats. L'anàlisi espaciotemporal va revelar dos conglomerats amb alt risc, el primer va tenia un risc relatiu (RR) de 13.4 i el segon conglomerat tenia un RR de 9.6. En el segon estudi es va valorar l'impacte econòmic de 156 focus que es van presentar entre 2013 i 2020, Els resultats van reflectir que els focus van causar un cost total d'US $ 10.200.000, on el cost de la malaltia i activitats de control de brots va ser US $ 466.473 concentrats principalment en visites a granges veïnes i contactes, mort d'animals, pagament de compensacions per sacrifici i visites a les granges amb brots. En 37 brots es va realitzar compensació d'animals amb un cost mitjà per brot de $ 2.674. No obstant això, el cost més alt van ser les mesures de control en granges no afectades, especialment la vacunació ja que es van vacunar entre 23.000 i 235.000 explotacions cada any amb un cost anual mitjà d'US $ 1.150.000 (US $ 8.5 per granja). El cost es va concentrar principalment en la contractació dels vacunadors. Les pèrdues directes als productors per mort d'animals pvan ser de US $ 148.059 La presència d'una zona endèmica suposa un risc per a la zona lliure d'infecció, donat aquest risc, en el tercer estudi es va avaluar la sensibilitat de la vigilància en granges i escorxadors per detectar granges infectades en 2 zones: una reconeguda per OIE ( zona 1) i una altra en procés d'eradicació amb suspensió de la vacunació (zona 2). Es van emprar arbres d'escenaris i models estocàstics per descriure l'estructura de la vigilància i per determinar la probabilitat de detecció de granges infectades. La sensibilitat de sistema per detectar una granja infectada a Zona 1 va ser 31.4% i a zona 2 va ser 27.8% . La vigilància passiva en granges va presentar major sensibilitat en ambdues zones respecte als altres components. La probabilitat de detecció va ser més gran en granges familiars respecte a les comercials. La vigilància passiva en escorxadors va tenir una sensibilitat de 5.3% i 4.5% per a la detecció d'una granja a les Zones 1 i 2 respectivament. La vigilància activa en granges va presentar una sensibilitat general entre 2.2% i 4.5%.


La presente tesis doctoral tiene como objetivo incrementar los conocimientos sobre la epidemiologia de la peste porcina clásica en Colombia, con el fin de mejorar las actuaciones de prevención y control de la enfermedad que se llevan a cabo en el país. En el primer estudio se realizó una caracterización de los 134 brotes de peste porcina clásica que ocurrieron entre 2013 y 2018, basados en la información del Servicio Veterinario Oficial – ICA. Los resultados reflejaron que los departamentos afectados tienen una alta proporción de predios traspatio (93.2%), siendo estos los más afectados por la enfermedad (127 brotes, 94.8%). El 84% de los brotes fueron detectados por vigilancia pasiva. La entrada del virus a las explotaciones se atribuyó a la introducción de cerdos infectados, ingresos de personas, origen desconocido y otras vías como contacto en pastoreo con cerdos ferales y vehículos de transporte. El brote índice apareció en el municipio de Urumita – La Guajira cerca de la frontera con Venezuela, siendo el origen más probable la introducción ilegal de cerdos infectados desde Venezuela. Las tasas de ataque y mortalidad en las explotaciones fueron de 39% y 32% respectivamente y la mayor proporción de cerdos enfermos se presentó en animales de 2-6 meses de edad. Los signos clínicos más comunes identificados fueron fiebre, incoordinación, postración. En el 73% de los brotes no se había vacunado contra PPC y el 17% estaban parcialmente vacunados. El análisis espaciotemporal mediante modelo de regresión poisson revelo dos conglomerados con alto riesgo, el primero tuvo un riesgo relativo (RR) de 13.4 y el segundo conglomerado tuvo un RR de 9.6. En el segundo estudio se valoró el impacto económico de 156 focos que se presentaron entre 2013 y 2020, Los resultados reflejaron que los focos causaron un costo total de US $10.2 millones, donde el costo de la enfermedad y actividades de control de brotes fue US $466.473 concentrados principalmente en visitas a predios vecinos y contactos, muerte de animales, pago de compensaciones por sacrificio y visitas a las granjas con brotes. En 37 brotes se realizó compensación de animales con un costo promedio por brote de $2.674. Sin embargo, el mayor costo fueron las medidas de control en granjas no afectadas, especialmente la vacunación ya que se vacunaron entre 23.000 y 235.000 explotaciones cada año con un costo anual medio de US $1.15 millones (US $8.5 por granja). El costo se concentró principalmente en la contratación de los vacunadores. Los brotes causaron pérdidas directas a los productores por muerte de animales por US $148.059 La presencia de una zona endémica supone un riesgo para la zona libre de infección, dado este riesgo, en el tercer estudio se evaluó la sensibilidad de la vigilancia en granjas y mataderos para detectar granjas infectadas en 2 zonas: una reconocida como libre por OIE (Zona 1) y otra en proceso de erradicación con suspensión de la vacunación (Zona 2). Se emplearon árboles de escenarios y modelos estocásticos para describir la estructura de la vigilancia y para determinar la probabilidad de detección de granjas infectadas. La sensibilidad del sistema para detectar una granja infectada en Zona 1 fue 31.4% y en Zona 2 fue 27.8%.La vigilancia pasiva en granjas presento mayor sensibilidad para la detección de una granja infectada en ambas zonas respecto a los demás componentes. La probabilidad de detección fue mayor en granjas familiares/traspatio respecto a las comerciales. La vigilancia pasiva en mataderos tuvo una sensibilidad de 5.3% y 4.5% para la detección de una granja en las Zonas 1 y 2 respectivamente. La vigilancia activa en granjas presento una sensibilidad general entre 2.2% y 4.5%.


This dissertation aims to increase knowledge about the epidemiology of classical swine fever in Colombia, in order to improve the actions of prevention and control of the disease that are carried out in the country. The first study characterization of the 134 outbreaks of classical swine fever that occurred between 2013 and 2018, based on information from the Official Veterinary Service – ICA. The results reflected that the affected departments have a high proportion of backyard properties (93.2%), being the most affected by the disease (127 outbreaks, 94.8%). 84% of outbreaks were detected by passive surveillance. The entry of the virus into farms was attributed to the introduction of infected pigs, human income, unknown origin and other routes such as grazing contact with feral pigs and transport vehicles. The index outbreak appeared in the municipality of Urumita – La Guajira near the border with Venezuela, the most likely origin being the illegal introduction of infected pigs from Venezuela. The attack and mortality rates on farms were 39% and 32% respectively and the highest proportion of sick pigs occurred in animals aged 2-6 months. The most common clinical signs were fever, incoordination, prostration. In 73% of the outbreaks, PPC had not been vaccinated and 17% were partially vaccinated. Spatiotemporal analysis using poisson regression model revealed two high-risk clusters, the first one had a relative risk (RR) of 13.4 and the second had an RR of 9.6. The second study assessed the economic impact of 156 outbreaks that occurred between 2013 and 2020, the outbreaks caused a total cost of US $10.2 million, where the cost of the disease and the outbreak control activities was US $466,473 concentrated mainly on visits to neighboring and contact farms , death of animals, payment of compensation for slaughter and visits to farms with outbreaks. In 37 outbreaks, animal compensation was applied with an average cost per outbreak of $2,674. However, the biggest cost were the control measures on unaffected farms, especially the vaccination of 23,000 - 235,000 farms each year that had average annual cost of US$1.15 million (US$8.5 per farm). The cost was mainly due to hiring the vaccinators. The outbreaks caused direct losses to producers due to animal deaths of US $148,059 The presence of an endemic area supposes a risk to the infection-free zone, given this risk, the third study assessed the sensitivity of surveillance on farms and slaughterhouses to detect infected farms in 2 areas: one recognized as free by OIE (Zone 1) and another in the process of eradication (Zone 2). Scenario trees and stochastic models were used to describe the structure of surveillance and to determine the likelihood of detection of infected farms. The sensitivity of the system to detect an infected farm in Zone 1 was 31.4% and in Zone 2 it was 27.8%. Passive surveillance on farms presented greater sensitivity for the detection of an infected farm in both areas compared to the other components. The probability of detection was higher in family farms/backyards compared to commercial ones. Passive surveillance in slaughterhouses had a sensitivity of 5.3% and 4.5% for the detection of a farm in Zones 1 and 2 respectively. Active surveillance on farms presented an overall sensitivity between 2.2% and 4.5%.

Keywords

Pesta porcina clàssica; Peste procina clasica; Classical swine fever; Colòmbia; Colombia; Epidemiologia; Epidemiología; Epidemiology

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

mdppo1de1.pdf

1.910Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)