Condicions socials i de vida dels estudiants, trajectòries acadèmiques i modalitat d'universitat: una aproximació a l'abandonament universitari

Abstract

En les darreres dècades, un conjunt de canvis i reformes han configurat un nou escenari d’educació superior caracteritzat per un increment de l’heterogeneïtat dels perfil d’estudiants, un augment del percentatge d’estudiants majors de 30 anys i un increment de l’edat mitjana de graduació. Aquest procés evidencia una creixent diversitat de les condicions socials i de vida de la població universitària i posa de manifest una major complexitat en les formes de participació i en les trajectòries acadèmiques dels estudiants. Diverses evidències internacionals mostren com les oportunitats educatives divergeixen entre els estudiants segons aquestes condicions socials perjudicant especialment a estudiants no tradicionals, és a dir, aquells estudiants adults i/o amb responsabilitats externes a la universitat. L’emergència i consolidació dels models d’educació a distància, caracteritzats per una major flexibilitat, poden jugar un paper crucial entre els estudiants amb múltiples responsabilitats externes a la universitat minimitzant els riscos d’abandonament i facilitant la participació i la graduació. L’objectiu d’aquesta tesi en format de compendi d’articles és aprofundir en els processos de desigualtat educativa a la universitat a partir de l’anàlisi de les condicions socials dels estudiants i de la modalitat d’universitat. Amb aquest objectiu, el desenvolupament teòric ofereix un conjunt d’explicacions per entendre els efectes de les condicions socials dels estudiants tant, per una banda, en el rendiment i en les trajectòries universitàries com, per altra banda, en el procés de presa de decisió de continuar o d’abandonar. Els resultats constaten l‘existència d’efectes múltiples de les condicions socials dels estudiants que perjudiquen l’assoliment universitari en el cas dels estudiants no tradicionals. Per una banda, es constata un efecte sobre el rendiment de manera que els estudiants no tradicionals tenen un rendiment inferior que els seus companys tradicionals. Al mateix temps, s’evidencia com les condicions socials tenen un efecte sobre la presa de decisions de continuar a la universitat. En concret, es posa de manifest com el rendiment acadèmic és interpretat de manera diferent segons les condicions socials, penalitzant als estudiants no tradicionals que no continuen tot i tenir un bon rendiment. A partir de l’anàlisi longitudinal de les trajectòries en tres universitats, dues presencials i una en línia, es mostren diferències en les trajectòries d’abandonament segons modalitat d’universitat. Així mentre que l’abandonament dels estudiants no tradicionals és molt superior en el cas de les universitats presencials, a la modalitat d’universitat a distància es constata com l’abandonament no és un fenomen exclusiu dels estudiants no tradicionals sinó que té un impacte similar entre tot el conjunt d’estudiants que hi accedeixen. Aquests resultats constaten l’especificitat de la modalitat a distància en relació amb l’abandonament amb gairebé un abandonament que afecta a dos de cada tres estudiants que hi accedeixen. Per tal d’aprofundir en aquests resultats, s’analitzen les característiques socials dels estudiants a la universitat a distància i les motivacions i retorns que esperen obtenir del seu pas per la universitat. Els resultats evidencien una gran diversitat interna dels estudiants en línia que van més enllà dels estudiants amb responsabilitats externes a la universitat. Al mateix temps, s’observen múltiples lògiques d’accés i participació a la institució que varien segons el perfil dels estudiants sent aquells més grans els que mostren una concepció més intrínseca de l’experiència universitària dissociada de recompenses exclusivament professionals o de racionalitats econòmiques. La incorporació d’una mirada més àmplia en relació amb les motivacions d’accés i participació a la universitat ens permet identificar múltiples estratègies de participació a la universitat sovint no relacionades amb lògiques de fracàs acadèmic ni a l’adquisició d’un títol universitari.

En las últimas décadas, un conjunto de cambios y reformas han configurado un nuevo escenario en la educación superior caracterizado por un incremento de la heterogeneidad del perfil de los estudiantes, un aumento del porcentaje de estudiantes mayores de 30 años y un incremento de la edad media de graduación. Este proceso pone de manifiesto una creciente diversidad de las condiciones sociales y de vida de la población universitaria y una mayor complejidad en las formas de participación y en las trayectorias académicas de los estudiantes. Diferentes hallazgos internacionales muestran como las oportunidades educativas de los estudiantes difieren según estas condiciones sociales perjudicando especialmente a los estudiantes no tradicionales, es decir, estudiantes adultos y / o con responsabilidades externas a la universidad. La emergencia y consolidación de los modelos de educación a distancia, caracterizados por una mayor flexibilidad, pueden jugar un papel crucial entre los estudiantes con múltiples responsabilidades minimizando los riesgos de abandono y facilitando la participación y la obtención de un título universitario. El objetivo de esta tesis en formato de compendio de artículos es profundizar en los procesos de desigualdad educativa en la universidad a partir del análisis de las condiciones sociales de los estudiantes y de la modalidad de universidad. Con este objetivo, el desarrollo teórico ofrece un conjunto de explicaciones para entender los efectos de las condiciones sociales tanto en el rendimiento y en las trayectorias universitarias como en el proceso de toma de decisión de continuar los estudios. Los resultados constatan la existencia de efectos múltiples de las condiciones sociales sobre el logro universitario que perjudican específicamente a los estudiantes no tradicionales. Por un lado, se constata un efecto sobre el rendimiento de modo que los estudiantes no tradicionales tienen un rendimiento inferior que sus compañeros. Al mismo tiempo, se pone de manifiesto como las condiciones sociales tienen un efecto sobre la toma de decisiones de continuar en la universidad. En concreto, se constata como el rendimiento académico es interpretado de manera diferente según las condiciones sociales, penalizando a los estudiantes no tradicionales que no continúan a pesar de tener un buen rendimiento. A partir del análisis longitudinal de las trayectorias en tres universidades, dos presenciales y una en línea, se muestran diferencias en las trayectorias de abandono según modalidad de universidad. Así mientras que el abandono de los estudiantes no tradicionales es muy superior en el caso de las universidades presenciales, en la modalidad de universidad a distancia se constata como no es un fenómeno exclusivo de los estudiantes no tradicionales sino que tiene un impacto similar entre todos los estudiantes. Estos resultados constatan la especificidad del abandono en el caso de la modalidad a distancia de manera que afecta a casi dos de cada tres estudiantes que acceden a la universidad. Para profundizar en estos resultados, se analizan las características de los estudiantes en la universidad a distancia y las motivaciones y retornos que esperan obtener de su paso por la universidad. Los resultados muestran una gran diversidad interna de los estudiantes en línea que van más allá del prototipo de estudiante con múltiples responsabilidades. Al mismo tiempo, se observan múltiples lógicas de acceso y participación que varían según el perfil de los estudiantes siendo aquellos de más edad los que muestran una concepción más intrínseca disociada de recompensas exclusivamente profesionales o de racionalidades económicas. La incorporación de una mirada más amplia en relación con las motivaciones de acceso y participación en la universidad nos permite identificar múltiples estrategias de participación a menudo no relacionadas con lógicas de fracaso académico ni con la adquisición de un título universitario.

In recent decades, a series of changes and reforms have shaped a new scenario in the higher education system. Some of these changes have resulted in an increase in the heterogeneity of the student profile, a rise in the percentage of students over 30 years of age and an increment in the average age of graduation. This process reveals an emerging diversity in the social and living conditions of university students and an increasing complexity in the forms of participation and in the academic trajectories of students. Different international findings show how students’ educational opportunities differ according to these social conditions, especially disadvantaging non-traditional students, i.e. adult learners and/or students with responsibilities outside the university. The emergence and consolidation of distance learning models, characterised by greater flexibility, can play a crucial role among students with multiple responsibilities by minimising the risks of drop-out and facilitating participation and degree attainment. The objective of this thesis in the form of a compendium of articles is to deepen the processes of educational inequality in the university based on the analysis of the social conditions of students and the university modality. With this objective, the theoretical development offers a set of explanations to understand the effects of the social conditions of the students both in the performance and in the university trajectories and in the decision-making process to continue or to drop out. The results show the existence of multiple effects of students’ social conditions that are detrimental to university achievement in the case of non-traditional students. On the one hand, there is an effect on performance in such a way that non-traditional students have a lower performance than their traditional peers. At the same time, it is shown how social conditions influence the decision to continue in college. Specifically, it is shown how academic performance is interpreted differently according to social conditions, penalizing non-traditional students who do not continue despite having a good performance. From the longitudinal analysis of the trajectories in three universities, two face-to-face and one online, differences in dropout trajectories according to university modality are shown. Thus, while the dropout rate of non-traditional students is much higher in the case of on-site universities, in the distance university modality, dropout is not a phenomenon exclusive to non-traditional students, since it has a similar impact on all students. These results confirm the specificity of the distance mode in relation to dropout, with almost two out of every three students who access the program dropping out. In order to go deeper into these results, the social characteristics of the students in the distance university and the motivations and returns they expect to obtain from their time at the university are analyzed. The results show a great internal diversity of online students who go beyond students with responsibilities outside the university. At the same time, multiple logics of access and participation in the institution are observed that vary according to the profile of the students, with the older ones showing a more intrinsic conception of the university experience dissociated from exclusively professional rewards or economic rationalities. The incorporation of a broader view in relation to the motivations for access and participation in the university allows us to identify multiple strategies of participation in the university often unrelated to logics of academic failure or the acquisition of a university degree.