China's pivot to Latin America?: revisiting the institutional impact on Sino-Latin American economic relations

Autor/a

Jiang, Meijie

Director/a

Pareja Alcaraz, Pablo

Data de defensa

2023-01-09

Pàgines

303 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Dret

Resum

Since China’s presence in Latin America, there have been ongoing debates on what drives Chinese commercial activities in the region. Yet, there is little consensus on the institutional impact on Chinese economic engagement with Latin America. Using panel data for Sino-Latin American bilateral trade and Chinese outward FDI in the region, this empirical study applies the extended gravity model to test whether institutions and institutional distances, measured by the Worldwide Governance Indicators, the Index of Economic Freedom and Hofstede's national culture dimensions, foster or hinder economic activities. The findings show that institutions matter but they impact bilateral trade and Chinese FDI in different ways. I also challenge the conventional wisdom that like-minded countries in politico-economic systems and culture will have more business activities. A better understanding of this topic will shed more light on Chinese strategic considerations behind its ever-expanding economic influence on the Global South and the world.


Desde la presencia de China en América Latina, se ha venido discutiendo sobre qué impulsa las actividades comerciales chinas en la región. Sin embargo, hay poco consenso sobre el impacto institucional en las relaciones económicas chinas con América Latina. Utilizando datos de panel del comercio bilateral entre China y América Latina y la IED china en la región, este estudio empírico aplica el modelo de gravedad ampliado para comprobar si las instituciones y las distancias institucionales, medidas por el Índice de Gobernanza Mundial, el Índice de Libertad Económica y las dimensiones de cultura nacional de Hofstede, fomentan o dificultan las actividades económicas. Los resultados muestran que las instituciones son importantes, pero que influyen en el comercio bilateral y en la IED china de forma diferente. También cuestiono la idea convencional de que los países afines en cuanto a la cultura y sistemas político-económicos tendrán más actividades de negocio. Una mejor comprensión de este tema arrojará luz sobre las consideraciones estratégicas chinas detrás de su influencia económica en el Sur Global y en el mundo.

Paraules clau

China; Latin America; América Latina

Matèries

34 - Dret

Documents

Aquest document conté fitxers embargats fins el dia 08-01-2025

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)